Societat

opinió

Escòcia, un bon referent

F.X. Grau president de l'ACUP


J.M. Vilalta secretari de l'ACUP


Escòcia disposa d'un sistema universitari i de recerca sòlid i al servei del país. Ho hem pogut constatar fa uns dies en una visita institucional en què hem mantingut reunions amb universitats i amb membres del govern i el Parlament escocesos. És un bon referent per a nosaltres, ateses la seva història i el seu present, així com les similituds que hi ha entre els països.

Els principis que inspiren el sistema són clars i presents arreu. L'educació superior és considerada un àmbit estratègic pel país, i té el suport inequívoc dels poders públics escocesos. Les universitats són concebudes com a inversió, no pas com a despesa, i això es demostra en un finançament adequat i que promou l'excel·lència. Alhora, l'acció política pretén en tot moment que l'activitat universitària i de recerca reverteixi en la societat, generant riquesa, activitat econòmica i llocs de treball qualificats.

El sistema universitari parteix d'una llarga tradició. Després d'Oxford i Cambridge, les quatre universitats més antigues del Regne Unit són escoceses: St. Andrews, Glasgow, Aberdeen i Edimburg. La història i especialment la Il·lustració escocesa han donat grans noms de pensadors i científics, com ara Adam Smith, David Hume i James Watt. Avui, el país disposa d'un sistema universitari que és al centre intel·lectual i econòmic d'Escòcia. El procés de devolution (establiment de les institucions d'autogovern) ha atorgat al Parlament escocès la potestat legislativa sobre totes les qüestions de la política educativa en totes les etapes.

L'estructura institucional es podria resumir en tres grans aspectes: universitats amb una gran autonomia institucional (responsible autonomy), àmplies capacitats de direcció i gestió internes de les universitats mitjançant un consell de govern amb membres de dins i de fora del centre, i una agència de finançament de tot el sistema d'educació superior, recerca i innovació (l'Scottish Funding Council), altament especialitzada i independent dels cicles electorals i que, després de rebre anualment i per escrit les prioritats del govern, actua assegurant criteris, polítiques i, particularment, el finançament de les universitats.

Pel que fa al finançament, també caldria remarcar-ne alguns aspectes: les transferències corrents ascendeixen aquest curs a 1.260 milions EUROS, el 0,80% del seu PIB, que suposa 240 euros per habitant. S'hi inclou el finançament basal de la recerca, que s'aplica a través de mecanismes d'avaluació de l'excel·lència (coneguts amb el nom de research assessment exercise) i aporta els fons necessaris per a la recerca de primer nivell. A Catalunya, les transferències corrents l'any 2011 van ser de 762 milions, el 0,38 % del PIB, uns 104 euros per habitant, i no incorporen el finançament basal de la recerca que duen a terme les universitats públiques, prop del 60% de tota la que es fa al país. Finalment, el sistema és gratuït, és a dir no hi ha taxes universitàries per voluntat expressa del govern escocès, a diferència del que passa a la resta del Regne Unit, on les taxes han registrat un increment substancial en els darrers anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un botellot als voltants de la plaça d’Espanya concentra 15.000 persones la primera nit de la Mercè

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols i ambient variable

Barcelona

El govern espanyol declararà zona catastròfica l’illa de La Palma al Consell de Ministres de dimarts que ve

Madrid

La pressió als hospitals continua a la baixa

Barcelona

L’accés a la universitat i el català, clau per al govern

Girona
Tradicions
Mercè 2021

“Sí que es pot”, o no, al pregó

barcelona
FERMÍN DELGADO
MERCEDARI. RECTOR DE LA BASÍLICA DE LA MERCÈ

“Barcelona té un esperit mercedari molt arrelat”

Barcelona

Confinar set dies abans hauria quadruplicat les vides salvades

BARCELONA

Palafrugell reactiva grans obres després de la Covid-19

PALAFRUGELL