Educació

L’abandonament escolar és el doble entre els immigrats

El 28% dels estudiants estrangers creuen que els seus professors no confien que estudiaran més enllà de l’ESO

El 34% renuncien als estudis postobligatoris, quan la mitjana catalana és del 18%

L’abandonament escolar prematur, el que es dona quan no es continuen els estudis més enllà dels obligatoris, és molt més elevat entre l’alumnat d’origen estranger que entre l’autòcton: el doble, o fins i tot el triple, segons com es comparin les dades. Un de cada tres estudiants d’origen estranger abandona els estudis de forma prematura, fet que situaria el percentatge entorn del 34%. La mitjana catalana –com l’espanyola– és del 18%. Les noies autòctones estan per sota d’aquest percentatge, amb un 11,4%. És l’únic col·lectiu que compleix l’objectiu de la Unió Europea per a l’Estat espanyol pel 2020: que no se superi el 15% d’abandonament escolar prematur.

Un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) destaca una causa que podria explicar en part l’abandonament de l’alumnat estranger: la percepció que els seus professors no confien que continuaran els estudis. L’estudi, elaborat a partir de l’anàlisi de 3.731 joves, recull que el 80% d’alumnes d’origen estranger volen continuar estudiant més enllà de l’ESO. Es troben més reforçats en les seves aspiracions per la família que pels professors, ja que un 28,2% creuen que els docents no confien que continuaran estudiant. Aquest percentatge cau al 12,4% en el cas de l’entorn familiar. La majoria de docents, però, atribueixen l’abandonament escolar sobretot a la falta de suport familiar.

“Ens trobem amb una paradoxa letal: en el moment en què el professorat i els centres han de tenir més recursos per promoure les aspiracions dels alumnes és quan es popularitza la idea que aquests alumnes no tenen aspiracions o que les famílies no se’n preocupen”, afirma Sílvia Carrasco, una de les autores de l’estudi. La percepció de les expectatives dels docents “no és un únic factor, i els professors fan el que poden”, segons Carrasco. Però sí que dona un toc d’alerta sobre la necessitat de destinar més recursos a l’educació. “És molt important l’acompanyament en la transició de l’educació obligatòria a la postobligatòria”, defensa.

També és partidària d’invertir més recursos a l’escola la professora de la Universitat de Barcelona (UB) Lídia Farré, coautora de l’estudi Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu. L’Estat espanyol va ser un dels principals receptors d’immigració entre el 2000 i el 2008, i la taxa d’alumnes estrangers va passar del 2% al 10%, xifra que s’ha mantingut. La distribució, però, no es va fer de manera homogènia entre els centres, i el 2008 les escoles públiques tenien un 14% d’alumnes d’origen estranger i les privades i concertades, un 6%. La bretxa s’ha reduït lleugerament, però continua sent del doble en la pública. “Algunes famílies autòctones van reaccionar a aquest canvi tan brusc matriculant els seus fills en escoles concertades i privades.” Això, de retruc, ha motivat una pèrdua de confiança en el sistema d’educació públic, segons Farré. “És molt preocupant. Es parla poc del retorn social que té l’educació, perquè un sistema educatiu de qualitat és molt important per afavorir la inclusió social i econòmica de l’alumnat estranger”, considera.

El professor de la UB Jordi Bayona, coautor d’un estudi sobre la transició dels alumnes d’origen immigrant a l’educació postobligatòria –publicat com els altres dos per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa–, assenyala que el desequilibri és més remarcable entres les primeres generacions d’immigrats. A més, hi ha una notable diferència en els estudis postobligatoris, ja que només el 44,8% dels alumnes d’origen immigrant estudien batxillerat, i ho fan, en canvi, el 61,1% dels autòctons. Hi ha també un alt percentatge de repeticions, ja que el 2013/14 el 40,5% dels estrangers estaven en un curs que no els corresponia. “Ens preocupa que es perpetuï la diferència en els fills nascuts a Espanya, ja que es continua observant més fracàs i diferències en l’educació postobligatòria”, assenyala. I adverteix que les desigualtats no afecten l’alumnat estranger amb un alt poder adquisitiu. “Els resultats són fins i tot millors que els dels alumnes autòctons per una qüestió de classe. L’origen geogràfic té menys incidència que el socioeconòmic.”

LA FRASE

És molt important l’acompanyament en la transició de l’educació obligatòria a la postobligatòria
Sílvia Carrasco
Professora de la UAB i del grup de recerca emigra

LA XIFRA

34
per cent
de l ’alumnat d’origen estranger renuncia a continuar estudiant més enllà de l’educació obligatòria.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El fundador de l’ONG NASCO Feeding Minds, Ousman Umar, rep el Premi Fundació Princesa de Girona Social 2021

Girona

La Diputació de Barcelona digitalitzarà el 35% dels aparells del servei de teleassistència durant els pròxims tres anys

barcelona

L’oci nocturn demana poder donar usos culturals a les sales, explotar l’horari de tarda i fer activitats al carrer

Barcelona

El jutge del cas Villarejo imputa a Brufau i Fainé per l’espionatge al president de Sacyr

Madrid

Conferències a l’Hospital d’Olot

Olot

Vergés evita pronunciar-se sobre el Procicat: “Vull ser curosa perquè estem especulant amb les expectatives de la gent”

Terrassa

Un estudi mostra que el 13% de la població té una signatura epigenètica que la predisposa a tenir una Covid-19 greu

Barcelona

Els indicadors de la Covid-19, en creixement moderat

Barcelona

Pugen a 1.046 els grups escolars confinats

Barcelona