Ciència

Científics catalans identifiquen en la mosca del vinagre potencial terapèutic per al càncer colorectal

L’IRBLleida desenvolupa un model per investigar els processos cel·lulars involucrats en l’inici de la metàstasi

El grup de recerca Models de malalties en Drosophila de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), liderat per l’investigador i professor lector de la Universitat de Lleida (UdL), Andreu Casali, utilitza un model que ha desenvolupat en la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) per identificar fàrmacs i altres molècules amb potencial terapèutic per tractar el càncer colorectal. Casali, acompanyat pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha presentat aquest dilluns la investigació que estan duent a terme des de l’IRBLleida. Es tracta d’una recerca finançada per la Diputació de Lleida i el Ministeri d’Educació i Ciència, en col·laboració amb la Universitat de Sheffield (Regne Unit).

L’equip de Casali va desenvolupar el 2019 un model de càncer colorectal en la mosca del vinagre per investigar l’organisme viu els processos cel·lulars involucrats en l’inici de la metàstasi. Aquest és el procés pel qual el càncer es propaga a diferents òrgans del cos i és la responsable del 90% de les morts relacionades amb el càncer. “És imprescindible entendre millor el procés de la metàstasi per poder tractar el càncer”, ha explicat l’investigador. “Donat que gairebé el 75% dels gens causants de malalties humanes tenen un homòleg funcional a la Drosophila, la mosca representa un model excel·lent per estudiar malalties humanes i la identificació de compostos amb finalitat terapèutica”, ha indicat Casali.

L’ús de la mosca del vinagre suposa una sèrie d’avantatges respecte a l’ús d’altres animals en recerca, com els ratolins, com són el seu cicle de vida ràpid, uns costos de manteniment molt baixos i la possibilitat d’avaluar paràmetres com ara l’absorció, la distribució, l’estabilitat metabòlica i la toxicitat del medicament, reduint les possibilitats de falsos positius.

A tall d’exemple, “l’anàlisi de 30 compostos utilitzant la plataforma de la Drosophila melanogaster estalviaria l’ús d’uns 1.800-2.400 ratolins, ja que només aquells compostos que fossin efectius a la mosca del vinagre passarien a analitzar-se en models murins”, ha explicat Casali.

En aquest sentit, ha exposat que la mosca del vinagre té un cicle cel·lular ràpid, és petita i només té quatre cromosomes en comparació a l’ésser humà, que en té 46. Actualment, estan iniciant diferents col·laboracions amb la comunitat científica per testar diferents compostos. La intenció és desenvolupar nous models per malalties rares.

Per la seva banda, Joan Talarn ha realçat el gran nombre de professionals que “estan fent molt bona feina en les seves investigacions”, i que “moltes vegades passen desapercebuts per al gran públic”. Per això, ha remarcat la importància de donar a conèixer a la ciutadania la tasca que estan duent a terme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La reobertura es consolida per “l’improbable risc de rebrot”

Barcelona

L’Empordà aposta per la formació professional dual

LA BISBAL / D’EMPORDÀ / FIGUERES

Crida a regular la qualitat de l’aire en espais interiors

Barcelona
SOCIETAT

ERC vol treure els cables de les façanes

Colau retreu a l’Estat i a la Generalitat que no facin pisos socials

barcelona

Jornada sobre salut mental i discapacitat intel·lectual

BANYOLES

Baixen a 129 els ingressats per Covid a la regió

GIRONA
El futur de la Costa Brava, en documental
TURISME

El futur de la Costa Brava, en documental

La població totalment vacunada als EUA podrà deixar de dur la mascareta

washington