Política

Gest a mitges amb la Polinèsia

Macron no demana perdó, però reconeix el “deute” contret pels assajos nuclears francesos durant tres dècades

El president no acontenta els col·lectius locals, que exigeixen que s’indemnitzi els milers de víctimes

Un pas més que els seus predecessors, però sense demanar perdó. El president francès, Emmanuel Macron, va assegurar ahir que França té “un deute” pendent amb la Polinèsia Francesa pels assajos nuclears. En un esperat discurs dimarts al vespre (dimecres al matí a Europa) a Papeete, capital d’aquest territori d’ultramar, el mandatari va reconèixer sobre aquestes proves de l’exèrcit francès: “No podem dir en cap cas que fossin netes.” “Ho assumeixo i vull que es reconegui la veritat i que hi hagi transparència amb vosaltres”, hi va afegir sobre uns assajos nuclears realitzats entre 1966 i 1996 en aquest arxipèlag del Pacífic, amb 350.000 habitants i situat a uns 15.000 quilòmetres de París.

L’exèrcit francès va provar 193 vegades les seves armes nuclears durant tres dècades al territori polinesi. Aquests bombardejos aeris o amb submarins s’executaven evidentment en zones inhabitades, però van generar núvols tòxics i nivells molt elevats de radiació.

Es calcula en 150.000 les persones afectades pels seus efectes. Algunes d’elles van desenvolupar formes estranyes de càncer. L’expresident socialista François Hollande ja havia reconegut el 2016 “l’impacte mediambiental” d’aquests assajos nuclears i “les conseqüències pel que fa a la salut”. Macron va seguir la línia del seu predecessor, però va evitar demanar perdó, tot i que aquestes disculpes eren molt esperades per col·lectius antinuclears de la Polinèsia.

“Els militars que van realitzar-los [els assajos] no us van mentir. [...] Però van prendre un risc que aleshores es desconeixia, fins i tot per als mateixos militars”, va defensar el president, en un discurs pronunciat davant de dirigents locals.

En aquesta primera visita de Macron a la Polinèsia Francesa, hi havia unes altes expectatives sobre la possibilitat que es disculpés pels assajos nuclears, presentats durant dècades per l’exèrcit com l’ús de bombes “no contaminants”. Finalment, però, va apostar per un dels seus habituals exercicis d’equilibrisme. No va demanar perdó per evitar les crítiques dels sectors nacionalistes francesos, però sí que va admetre el greuge d’aquestes activitats. “No s’haurien fet els mateixos assajos a La Creuse [centre de França] o a la Bretanya”, va declarar.

Noves formes de càncer

Tanmateix, aquesta posició no va satisfer els col·lectius locals, que el 17 de juliol ja havien organitzat una important manifestació a Papeete amb el missatge de “Ma’ohi lives matter” (“Les vides del poble polinesi compten”). “Vostè em perdonarà, però no puc deixar de pensar que està acabant el seu mandat. Les paraules són una cosa, però després concretament què es farà? Li demanem que l’Estat assumeixi allò que va fer al poble polinesi, que demani perdó i es faci realment càrrec de les víctimes”, va exigir-li Léna Lenormand, vicepresidenta de l’associació 193, durant una conversació entre Macron i activistes.

Els militants antinuclears exigeixen, en concret, un esforç molt més important per indemnitzar les víctimes d’aquests assajos militars. Les autoritats només han atorgat una compensació econòmica a uns 60 polinesis, tot i que es calcula que hi ha al voltant de 150.000 afectats. Els criteris del comitè d’indemnització de víctimes d’assajos nuclears són molt estrictes i això dificulta que es faci càrrec dels nombrosos malalts de càncer.

“És un deure de la nació ajudar tots els polinesis i polinèsies que han sofert formes de càncer. [...] Però una altra cosa és dir que totes aquelles persones que han patit noves formes de càncers, i també aquelles que no tenen res a veure amb els assajos nuclears, han de ser indemnitzades”, va afirmar Macron. A principis de juliol, el jove president ja havia examinat aquesta qüestió espinosa amb una reunió a París amb el president regional de la Polinèsia, Édouard Fritch. Aquesta cimera, però, no havia desembocat en resultats palpables i havia estat criticada pels activistes locals.

El discurs dels dirigents francesos sobre els assajos nuclears ha canviat en les últimes dècades, però això no s’ha reflectit en avenços pel que fa a la indemnització de les víctimes.

Tampoc ha afectat el seu beneplàcit sobre l’ús de la tecnologia nuclear per produir electricitat. Una font d’energia de la qual Macron és un gran defensor.

LES FRASES

Ho assumeixo i vull que es reconegui la veritat i que hi hagi transparència amb vosaltres
No s’haurien fet els mateixos assajos a La Creuse [centre de França] o la Bretanya
Emmanuel Macron
PRESIDENT FRANCÈS

Refugis per als ciclons tropicals

Enric Bonet

A més dels assajos nuclears, el president francès, Emmanuel Macron, va aprofitar el seu viatge a la Polinèsia Francesa per tractar-hi els efectes perjudicials que està causant el canvi climàtic. “Ja és massa tard quan parlem d’un perill [climàtic]. L’amenaça, ja la tenim aquí”, va assegurar abans-d’ahir el jove dirigent centrista.

De fet, va aprofitar la seva presència en aquest arxipèlag del Pacífic per inaugurar-hi la construcció d’un refugi climàtic, una obra que serveixi per protegir els seus habitants en cas d’arribada d’un cicló tropical. Aquests fenòmens ja es produeixen actualment, però es podrien multiplicar encara més en aquestes illes, un dels primers territoris afectats per l’escalfament global.

Les autoritats franceses han previst construir-hi 17 refugis nous abans del 2027. “El que hem de fer en aquestes illes tropicals és que hi hagi més resiliència”, va defensar Macron, qui va reconèixer que aquests canvis en les infraestructures per resistir a la crisi climàtica també s’hauran d’impulsar en la França continental.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez afirma davant l’ONU que la democràcia al món “està amenaçada”

nova york

Una ‘i’ ho canvia tot a la llei de l’audiovisual

Barcelona

El Senat fa un pas per ampliar l’ús de les llengües cooficials

barcelona

Una marxa de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva i un concert a Figueres per l’1-O

GIRONA / sarrià de ter

Quatre soldats republicans, identificats genèticament

Barcelona

La Xina també rebaixa el to però llança dards als EUA

Washington
ESTHER NIUBÓ I CIDONCHA
PSC

“Hi ha en l’ambient voluntat de canvi”

BARCELONA
Alemanya
Eleccions generals

Scholz, l’altre Merkel

Berlín

El PSC demana un solar per a la comissaria de Via Laietana

barcelona