Política

Primera condemna a Hong Kong per la llei de seguretat

Un ciutadà ha estat declarat culpable d’incitar a la secessió i el terrorisme pel fet de dur una bandera en una motocicleta en favor de l’“alliberament” de la regió

Podria fer front a cadena perpètua

Els tentacles de la repressió continuen ofegant l’oposició prodemocràtica. Ara des d’un nou àmbit, el judicial, que sempre havia estat independent i que el govern xinès havia promès que no canviaria. Un tribunal de Hong Kong va condemnar ahir per primera vegada una persona per haver violat la llei de seguretat nacional. El van trobar culpable dels càrrecs d’“incitació a la secessió” i “actes de terrorisme”. Es liquida, així, de facto el seu sistema legal i se sotmet totalment a la Xina.

Els fets jutjats van succeir l’1 de juliol de l’any passat, l’endemà de la imposició d’aquesta polèmica llei, en el marc d’unes protestes en contra de la norma que van ser durament reprimides per la policia. Segons el veredicte de la sentència, Tong Ying-kit, de 24 anys, va envestir amb la seva motocicleta un grup de policies antiavalots mentre feia onejar una bandera amb l’eslògan de les protestes antigovernamentals de la segona meitat del 2019: “Allibereu Hong Kong. La revolució dels nostres temps”, consigna que la fiscalia va qualificar d’independentista.

Segons els mitjans hongkonguesos, els jutges van assumir la tesi de la fiscalia i van considerar que Tong va incitar al secessionisme. Els magistrats també el van trobar culpable de causar un “gran dany a la societat” quan va envestir i ferir els policies que van aturar la motocicleta, tot i que la seva defensa va argumentar que el xoc va ser un accident. El veredicte també assegura que, com que la fiscalia tenia la certesa que havia demostrat “tots els elements” dels càrrecs de terrorisme i secessió, va decidir no acusar-lo de conducció temerària.

Tot i que ahir no es va anunciar la sentència, demà està prevista una nova vista del cas, en què la defensa presentarà una petició d’atenuació dels càrrecs. La llei de seguretat nacional que va imposar Pequín a Hong Kong preveu penes de fins a cadena perpètua per als condemnats per terrorisme o per “secessionisme”, un terme expressament inconcret per tal d’incloure tots els opositors en favor de la democràcia a l’excolònia britànica.

El judici d’aquest jove hongkonguès va començar amb polèmica, ja que prèviament a les vistes es va anunciar que la causa no tindria un jurat, fet molt poc habitual fins ara a l’excolònia britànica. El Departament de Justícia va al·legar que tem per la seguretat personal dels membres del jurat i les seves famílies. Tong, que ha estat a la presó des de la seva detenció malgrat les nombroses peticions de llibertat sota fiança, va negar durant el procés els dos càrrecs pels quals estava acusat.

El veredicte va ser condemnat per Amnistia Internacional, que el va qualificar d’“inici del final de la llibertat d’expressió a Hong Kong”. “La gent hauria de ser lliure d’utilitzar consignes polítiques en les protestes, i Tong Ying-kit no hauria de ser castigat per haver exercit el seu dret a la llibertat d’expressió”, va dir Yamini Mishra, directora regional d’Amnistia a l’Àsia-Pacífic.

A hores d’ara, almenys 128 persones han estat detingudes per aquesta nova llei i més de la meitat han resultat encausades. La majoria de les quals, per un presumpte delicte d’enaltiment secessionista per haver emprat el mot allibereu.

LA XIFRA

128
persones
han estat detingudes per la nova llei des del 30 de juny de l’any passat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Arxiven la causa contra cinc independentistes de Tarragona per les protestes contra el consell de ministres del 2018

barcelona

Vox demana al TSJC que emeti una ordre de detenció contra Josep Costa

barcelona

Junts vincula la negociació dels pressupostos de l’estat a “avenços” en autodeterminació i l’amnistia

Barcelona

ERC, a Junts: “Si algú no vol participar a la taula de diàleg que ho digui però que no s’inventi excuses”

Barcelona

El govern de Barcelona proposa un pressupost de més de 3.400 milions pel 2022

Barcelona

Els alcaldes del Baix Penedès es planten davant la Generalitat

Barcelona

Els comuns adverteixen Aragonès que el rebuig a l’ampliació del Prat “no és una petició, sinó una exigència”

Barcelona

Sànchez i Cuixart defensen que el 20-S de fa quatre anys va ser una “trampa” de l’Estat

barcelona

Els advocats de l’1-0 a Girona demanen fer un únic judici

GIRONA