Política

El dret a decidir, a la via penal

L’exconseller Romeva i nou càrrecs públics i del Diplocat són investigats per malversació de prop d’un milió d’euros del 2012 al 2017

El Tribunal de Comptes ho envia a la fiscalia

L’exconseller Homs, descartat

Una magistrada de Barcelona investiga l’exconseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva –complint una pena de 12 anys de presó per l’1-O–, vuit càrrecs de la Generalitat, i l’exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, als quals la fiscalia acusa dels delictes de malversació de fons, prevaricació i falsedat documental per la despesa de 972.228 euros en acció exterior del 2012 al 2017. Són partides a banda del procés penal de l’1-O i gran part són subvencions (la majoria a Focir: Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes) i encàrrecs d’informes vers el dret a decidir i nous estats.

La fiscalia va presentar la denúncia al jutjat a partir de la documentació que li va entregar el Tribunal de Comptes, el qual per Sant Jordi va anunciar que citava al juny els expresident Artur Mas i Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras, a la presó, més una quarantena de càrrecs públics, en considerar que haurien malgastat en política exterior diners públics (la quantitat es precisarà al juny), sobretot en viatges i conferències per “promocionar” la independència de Catalunya, que qualifica d’“il·legal”.

En aquest nou procés penal contra l’independentisme català, la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, la magistrada Carmen García Martínez, descarta la imputació de l’exconseller de la Presidència Francesc Homs, com demana la fiscalia, la qual assegura que va malversar uns 35.000 euros en viatges a l’estranger el 2012; va concedir una subvenció a CATmon per 7.400 euros, i 14.520 euros a un despatx d’advocats per un projecte.

En concret, de les divuit despeses denunciades per la fiscalia, la magistrada decideix que sis no poden ser considerades malversació. “Aquestes despeses poden resultar censurables, i causar incomprensió. Però és una decisió política vinculada a l’autonomia pressupostària de les comunitats autònomes”, sosté la magistrada, en la resolució del 3 de maig passat, coneguda ahir. I, hi afegeix: “Malversar no és gastar malament, ni tan sols malbaratament, sinó sostreure cabals públics amb ànim de lucre; és a dir, apropiar-se o permetre que algú ho faci. I en tot cas correspon al Tribunal de Comptes determinar la responsabilitat comptable si aprecia malbaratament, que no és malversació.”

En la nova causa s’imputa a l’exconseller Romeva una única partida: 40.000 euros de subvenció a Focir el 2016 “sense justificar”. S’indica que Focir és una plataforma “única” per realitzar diplomàcia pública.

L’exsecretari general del Diplocat Albert Royo, pendent de judici per ser un dels trenta processats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona com a organitzadors de l’1-O, alertava ahir d’aquest segon embat judicial i per duplicat. Royo està processat per la via penal i també és acusat pel Tribunal de Comptes per l’1-O. Ara se l’acusa novament de malversació per l’acció exterior en la promoció de Catalunya, per la via penal i també pel Tribunal de Comptes. Royo calcula en 4,5 milions d’euros el que li reclamarà ara el Tribunal de Comptes com a secretari general del Diplocat del 2013 al 2017, que segons va afirmar és gairebé tot el pressupost d’aquest consorci amb un 80% de fons públic per promocionar Catalunya a l’exterior. “Ens fan pagar molt cara l’externalització del cas català perquè ningú més s’hi atreveixi”, declarava Royo a El Punt Avui. Hi afegia que la investigació de la fiscalia anticorrupció s’ha realitzat “com si l’acció política fos il·legal i usant un precepte que era per evitar la corrupció dels partits polítics”. L’advocada de Royo, la penalista Judit Gené, ha alertat la magistrada que ja ha estat investigat pel jutjat 13 pel seu càrrec, un fet que ha demanat al jutjat aclarir.

Fins ara la Caixa de Solidaritat, amb aportacions de tots els catalans, ha assumit les responsabilitats civils imposades a càrrecs polítics i tècnics per impulsar les iniciatives sobiranistes, com ara: 5,2 milions d’euros del 9-N del 2014 (que el Tribunal de Comptes encara no ha tornat a la Generalitat perquè falta una resolució del Suprem) i els 4,2 milions de l’1-O, pendent de judici en els càrrecs públics. A més de Royo, hi ha altres càrrecs que tornen a ser objecte de setge penal, com ara Aleix Villatoro, llavors secretari general d’Acció Exterior, i Teresa Prohías, directora de Serveis de la Presidència. La resta dels investigats són: Roger Albinyana, llavors secretari d’Exteriors; Víctor Cullell, director d’Anàlisi de la Presidència; Roser Clavell, secretària general del Diplocat, el 2012; Manuel Vila, director general de l’Agència Catalana de Cooperació; Gerard Martí, president del Consell Català d’Esports (CCE), i Antoni Reig, director del CCE.

LES FRASES

La despesa pot ser censurable, però malversar no és gastar malament
Carmen García
magistrada de barcelona

LA XIFRA

972.228
euros,
la majoria en subvencions al Focir i encàrrecs d’informes del 2012 al 2017, són els que la fiscalia veu il·lícits.
Ens fan pagar molt cara l’externalització del cas català perquè ningú mes s’hi atreveixi
Albert Royo
exsecretari gral del diplocat

L’exconsellera Serret, a un pas del judici

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena deixa l’exconsellera Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica durant més de tres anys, a un pas del judici després de concloure el sumari i remetre la causa a la sala segona de l’alt tribunal espanyol per revisar el procediment, segons informava ahir el TS. L’exconsellera haurà de ser jutjada per set magistrats al Tribunal Suprem, a Madrid, com els seus companys de govern català.

En la interlocutòria, el jutge Llarena indica que conclou la instrucció contra Serret, després de practicar totes les diligències pendents una vegada que l’exconsellera es va personar de sorpresa al Suprem l’11 de març passat per posar-se a disposició del tribunal i regularitzar la seva situació processal de rebel·lia. El magistrat recorda que Serret ja havia estat processada el 2018 pels delictes de desobediència i malversació de cabals públics. Tres anys després, la causa va ser impulsada amb la compareixença de Serret al març, en la qual el jutge va acordar la seva llibertat, i la declaració indagatòria del 30 d’abril. Aquell dia, Serret va reconèixer al jutge que, malgrat que va rebre els advertiments del Constitucional, va decidir seguir endavant amb el procés pel fet de ser “un mandat popular”, si bé va defensar que el seu departament no va destinar cap pagament per l’1-O.

La sentència del Suprem, del 14 d’octubre del 2019, que va enviar nou líders polítics i socials a la presó, ja precisava que al Departament d’Agricultura no hi va haver malversació de fons públics destinats al referèndum. És a dir, quan sigui jutjada l’exconsellera no s’enfrontarà a penes de presó, només a inhabilitació per a càrrec públic per desobediència. Serret és des del 14-F diputada al Parlament per ERC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigneró es reuneix amb Puigdemont a Waterloo

waterloo

Ábalos diu que els indults són “per Espanya” i que l’estat de dret actuarà si els presos polítics “ho tornen a fer”

madrid

Marcel Vivet assegura que va rebre pressions d’Interior per acceptar un pacte abans del judici

barcelona

Junqueras afirma que l’indult és un “triomf” que demostra algunes de les “febleses” dels aparells de l’Estat

barcelona

Indults blindats al Suprem

barcelona

Ciuró insta el Suprem a fer efectiu l’indult en 24 hores

barcelona
LAIA CAÑIGUERAL
DELEGADA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A GIRONA

“Cal escoltar tothom per fer polítiques realment útils”

girona

Absolt en Guillem, el jove de la dessuadora taronja

barcelona

Els EUA estrenen la festa nacional que commemora el final de l’esclavitud

WASHINGTON