Política

Pequín passa a l’ofensiva

La Xina eleva la tensió amb portaavions que faran maniobres “rutinàries” a Taiwan i passen ben a prop del Japó

L’estacionament de 40 vaixells en aigües disputades vol prendre la mida a l’administració de Biden

L’Exèrcit Popular d’Alliberament –les forces armades xineses– va anunciar dimarts que farà maniobres d’entrenament en aigües properes a Taiwan “de manera rutinària”. El portal oficial de notícies de l’exèrcit xinès va confirmar que el portaavions Liaoning va dur a terme recentment maniobres a la zona, presentant-les com a fet consumat. El breu comunicat indica que es tractava d’“exercicis d’entrenament rutinaris organitzats d’acord amb el pla anual” de maniobres, amb el qual es pretén “posar a prova l’efectivitat de l’entrenament de les tropes i elevar la seva capacitat per defensar la sobirania nacional i els interessos de seguretat i desenvolupament [de la Xina]”.

Segons el diari hongkonguès South China Morning Post, el portaavions Liaoning va creuar dissabte passat l’estret de Miyako, a prop de la prefectura d’Okinawa. Tot plegat, dies després que la Xina exigís al Japó apartar “tot moviment de provocació” sobre les illes Senkaku, sota sobirania japonesa. En aquest context, el ministre xinès d’Afers Estrangers, Wang Yi, va advertir el seu homòleg japonès, Toshimitsu Motegi, de no estrènyer aliances amb els Estats Units per contrarestar la Xina. Pequín fa aquest avís dies abans de la visita del primer ministre japonès, Yoshihide Suga, al president dels EUA, Joe Biden. Serà el primer líder estranger que rebi el nou mandatari de la Casa Blanca.

La Xina havia dipositat certes esperances en un restabliment de relacions amb els EUA després de l’elecció de Joe Biden com a president. Però ja les primeres declaracions del demòcrata i les primeres visites institucionals a països aliats de la zona de l’Àsia i el Pacífic van fer obrir els ulls a Pequín. El final de l’alto el foc entre Washington i Pequín es va oficialitzar en la cimera d’Alaska a mitjan març passat, en la qual el vicepresident xinès va advertir Washington d’interferències dels Estats Units.

La política de fets consumats que exerceix la Xina no és nova. Afecta especialment la disputa jurisdiccional a les illes Spratly amb les Filipines, que fa uns dies fins i tot va provocar que el mateix president del país, Rodrigo Duterte, advertís Pequín d’unes possibles “hostilitats no desitjades”. El motiu d’aquestes irades advertències del president filipí és l’estacionament d’una flota d’almenys 220 vaixells a l’escull Whitsun de les Spratly, que les Filipines consideren part de la seva jurisdicció, però en disputa amb el Vietnam i la Xina. Segons Pequín, aquests vaixells simplement estaven “protegint-se del vent”, però dues setmanes més tard una quarantena d’aquests vaixells hi continuen ancorats.

Per Carl Schuster, exdirector d’operacions del Centre d’Intel·ligència Conjunta del Comandament del Pacífic dels Estats Units, això és una excusa per apropiar-se de territori mitjançant fets consumats. “Tan sols els mariners professionals saben que és mentida: ningú protegeix els seus vaixells en una zona de tempesta setmanes abans d’una tempesta. Si realment són embarcacions comercials, està costant centenars o milers de dòlars diaris fer-los estar ben amarrats.” Per contra, “si l’objectiu és apoderar-se d’un espai marítim i d’un escull sense cap lluita, és una tàctica brillant, tot i que deshonesta”.

Els experts en la regió consideren que Pequín té com a objectiu temptejar Biden i veure si decideix prendre alguna mesura tot treballant amb els seus aliats a la regió de l’Indopacífic. L’aliança intenta dissuadir els desitjos expansionistes del gegant asiàtic. En aquest sentit, el secretari d’Afers Estrangers de les Filipines, Teodoro Locsin, va acusar l’expresident nord-americà Barack Obama de no haver aturat la Xina en un incident similar, succeït l’any 2012 a l’atol de Scarborough. L’incident va suposar un precedent que el president xinès, Xi Jinping, va aprofitar per construir instal·lacions militars a totes les illes que té ocupades Pequín. Per Schuster, això “és una prova per veure què estan disposats a fer els Estats Units”, i va assegurar que la reacció determinarà els propers passos que faci el govern xinès.

LES FRASES

No us involucreu [japonesos] en l’anomenada «confrontació entre grans països»
Wang Yi
ministre xinès d’Afers Estrangers
Això és una prova per veure què estan disposats a fer els Estats Units
Carl Schuster
EXDIRECTIU DEL Centre d’Intel·ligència Conjunta del Comandament del Pacífic dels Eua

El retorn dels “llops guerrers”

Els diplomàtics xinesos coneguts com a “llops guerrers” han tornat a les xarxes socials amb més energia que mai, després d’un període de relativa calma. Es dediquen a esquitxar insults, a denigrar els crítics i a insinuar conspiracions respecte a Xinjiang. La pressió mundial de governs i empreses sobre els suposats maltractaments i violacions de drets humans de la minoria musulmana uigur per part de Pequín ha desencadenat una hiperactivitat inusitada d’aquests representants diplomàtics. El malnom de “llops guerrers” prové d’un film de forces especials xineses semblant a Rambo, i es va originar el 2019. S’associa a aquests representants o diplomàtics xinesos –el més destacat dels quals és el sotsdirector del Departament d’Informació del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina i portaveu, Zhao Lijian–, que van començar a exercir una aferrissada i barroera defensa del país i del Partit Comunista en xarxes socials prohibides al gegant asiàtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Josep Costa recusa Ramos i Barrientos per no ser neutrals

barcelona
Estat espanyol
Desè aniversari de la revolució de les places

Del 15-M a Galapagar

madrid

El TC troba proporcionada la condemna a Rull com a “promotor d’una sedició”

barcelona
Dolors Puig i Gasol
EXDIPUTADA AL CONGRÉS I EXREGIDORA DE TERRASSA (PSC)

“En la política hi ha molta misogínia”

TERRASSA

ERC rumia fer govern a mitges per esperar Junts

barcelona

Èxode massiu a Gaza, sota una pluja de bombes

Beirut
política

S’enduen la placa de la Casa de la República

escòcia

Un “mur” veïnal evita la deportació de dos sol·licitants d’asil a Glasgow

Vila governarà en solitari a Setcases

Setcases