Política

La CUP aposta pel conflicte i un nou referèndum abans del 2025

Planteja un gran acord nacional per l’autodeterminació dels Països Catalans

Vol l’amnistia per a tots els independentistes processats els últims deu anys

Assumir i atiar els conflictes com “a motor de canvi” del sistema, promoure la desobediència civil massiva i també institucional que promogui canvis socials i econòmics a les institucions gràcies a les lluites populars és un dels camins que marca la CUP en la seva proposta política, que es va ratificar ahir. Una ponència que proposa sortir del context actual “d’atzucac independentista” provocat per la repressió i la desorientació fruit de “l’esgotament de l’esquema polític” i recuperar l’esperit de l’1 i el 3 d’octubre, que condueixi “cap a un nou moment de catarsi popular i institucional: la insurrecció democràtica”. Una insurrecció que per la formació anticapitalista pot prendre la forma d’una vaga general, un nou referèndum d’autodeterminació o un acte institucional d’unilateralitat forçat per les pressions del moviment popular.

El document, de 109 fulls, concreta el seu compromís durant la propera legislatura per generar les condicions per a “una ruptura amb l’Estat” espanyol que es concretaria amb la realització d’un “nou referèndum abans del 2025”.

Els cupaires també pretenen impulsar un gran acord nacional per l’autodeterminació, les llibertats i els drets civils i socials obert a tots els agents polítics, socials i culturals dels Països Catalans. Un marc territorial de construcció nacional que ha de durar uns deu anys i que s’ha de fer estratègicament a través dels espais de l’esquerra independentista i l’espai dels moviments populars, ja que per la CUP la lluita nacional i la de classes són “indestriables”. En aquest aspecte la seva intenció, a banda de participar en el màxim de lluites populars, també és créixer en representativitat política, i amb aliances, a les institucions de cara a les eleccions municipals del 2023. També pensen situar el conflicte nacional amb Espanya i França en el marc internacional per forçar un marc de resolució.

En el seu compromís per la defensa de l’autodeterminació com un dret col·lectiu, la CUP també incorpora la demanda d’una amnistia per als processats i empresonats els darrers deu anys vinculats a l’independentisme.

LA FRASE

Ens comprometem a situar el conflicte nacionals dels Països Catalans en el terreny internacional
Extracte de la proposta política de la CUP

Una renda bàsica universal i també una de màxima

En l’àmbit institucional la CUP proposa un pla de rescat social per resoldre necessitats actuals en el marc de la pandèmia que concreti les demandes dels moviments socials. Per això no només proposen la implantació d’una renda bàsica universal, sinó també –amb la voluntat que paguin aquells qui tenen més recursos econòmics– que s’implementi una renda màxima sobre determinades fortunes. En l’apartat de reformes fiscals, els anticapitalistes proposen un increment progressiu sobre la renda de les persones físiques d’un 1% fins a un 10% als superiors als 600.000 euros, modificacions a l’alça de l’impost de patrimoni o reducció de les bonificacions en l’impost de successions.

En el document també fan una crítica a les estratègies d’ERC i JxCat en el que consideren “la rendició posterior a l’1-O”, que qualifiquen com “la gran traïció al poble que va defensar-se de les forces ocupants”. Per això volen “marcar distància amb els projectes lacrimògens dels partits que fan del sentimentalisme i de brandar la bandera dels presos polítics l’únic argument” i asseguren que la independència només “es vertebrarà des de baix”, i que “no pot ser la solució màgica proposada per un líder messiànic com a resposta de tots els nostres problemes”. També demanen que “no ens deixem endur per falses proclames d’unitat o caiguem en la inactivitat o la reactivitat”, recordant que la unitat no és amb sigles “sinó amb lluites”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’informe jurídic del govern conclou que l’ajornament del 14-F s’ha de justificar amb la “inexistència d’alternatives”

Barcelona

Núria Marín i Gerard Figueras, investigats pel cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet

Barcelona

El govern convocarà la taula de partits “en els propers dies” per analitzar les decisions del TSJC

Barcelona

El govern espanyol “no té res a afegir” sobre la decisió del TSJC de mantenir el 14-F

madrid

El Govern reactiva el dispositiu del 14-F

barcelona

La JEC trasllada a les juntes de zona que el procés electoral continua on va quedar interromput

madrid

Reaccions davant la suspensió cautelar de l’ajornament electoral

barcelona

El TJSC suspèn de forma cautelar el decret que ajorna les eleccions i les manté el 14 de febrer

barcelona

Estrasburg condemna Espanya per no investigar de manera “exhaustiva i eficaç” un cas de tortures policials

estrasburg