Política

El primer ministre de l’Iraq anuncia que plega

El govern xiïta, aliat de l’Iran, està sota la pressió de les protestes arreu del país

El primer ministre iraquià, Adel Abdelmahdi, va anunciar ahir que dimitirà, després que el màxim clergue xiïta del país fes una crida al Parlament perquè reconsiderés el seu suport al govern, objecte de setmanes de protestes als carrers. Es tracta de l’últim gir en la crisi que viu l’Iraq, esgotat per dècades de conflicte, disturbis civils i sancions. Manifestants joves, desocupats i desarmats han protagonitzat protestes contra un sistema polític corrupteal qual fan responsable de la mala gestió dels recursos del país, sobretot al sud, on els beneficis del petroli no arriben a la població. També acusen l’establishment de servir els interessos de poders estrangers, especialment el govern aliat de Teheran.

La renúncia d’Abdelmahdi –que no n’ha concretat la data– suposaria un cop a la influència iraniana després que comandaments d’aquest país i milícies aliades intervenguessin el mes passat per mantenir el primer ministre en el poder a Bagdad malgrat la pressió de les protestes antigovernamentals.

Durant anys, els principals disturbis a l’Iraq han tingut lloc en zones xiïtes de Bagdad i del sud. La major part de l’actual classe governant iraquiana està formada per polítics xiïtes, clergues i líders paramilitars, molts dels quals –com ara el mateix Abdelmahdi– vivien a l’exili abans de la invasió nord-americana que va enderrocar el dictador sunnita Saddam Hussein, el 2003.

El Parlament té previst reunir-se demà per abordar la crisi. Abans de l’anunci de dimissió del primer ministre, el gran aiatol·là Ali al-Sistani havia instat la cambra a retirar el suport al govern per tallar d’arrel la violència. Ahir, les forces de seguretat van disparar mortalment contra tres persones a la ciutat de Nasiriya, al sud del país, mentre continuaven els xocs. Les forces iraquianes ja han causat prop de 400 morts, la majoria joves, des que van esclatar les protestes, l’1 d’octubre. En els xocs han mort també més d’una desena de membres dels cossos de seguretat. La crema del consolat iranià a la ciutat santa de Najaf, dimecres, va causar una espiral de violència i una resposta brutal de les forces de l’ordre, que van matar més de 60 manifestants arreu del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Aturem el Parlament’: deu anys d’angoixa i solidaritat

barcelona

Sànchez nega cap crisi interna i veu una voluntat de debilitar JxCat

barcelona

Sánchez arriba pletòric a l’indult

madrid

L’OTAN acorda plantar cara al “desafiament” de la Xina

Brussel·les

El Regne Unit retarda un mes el final de la desescalada

LONDRES

Compromís amb la taula de diàleg i a explorar altres vies

BARCELONA

El PP porta la seva ofensiva contra la gràcia al Congrés

madrid

Bennett pren possessió com a primer ministre enmig d’una gran tensió a Jerusalem

Beirut

El fiscal demana sis anys de presó per a l’exconseller Buch

barcelona