Política

Marchena escapça els interrogatoris als policies

El president del Suprem prohibeix a les defenses confrontar amb els agents la seva violència l’1-O arran de la queixa de la fiscal

Els antiavalots neguen que la reacció dels veïns fos pels seus cops

El president de la sala d’enjudiciament del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, per sorpresa i sense cap incident greu, va limitar ahir el dret de defensa dels independentistes catalans prohibint als seus advocats que en els interrogatoris als agents de la policia espanyola que van actuar l’1-O se’ls pregunti per les contradiccions de les seves afirmacions. Marchena ho va fer a petició de la fiscal Consuelo Madrigal, que es va queixar que semblava “un judici contra els policies” quan la penalista Marina Roig, de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, president d’Òmnium, va preguntar a l’oficial 93.493 si havia saltat sobre els ciutadans asseguts a terra a l’institut Torreforta de Tarragona, com es veu en els vídeos que encara no es permet exhibir. No era cap valoració ni cap conclusió, sinó un fet.

Les defenses no es van arronsar pas i van seguir preguntant als 23 agents de la policia espanyola, amb tasques d’antiavalots i de policia judicial, si la reacció irada d’alguns veïns era pels seus cops de porra i la seva acció violenta. Tots ho van negar i van explicar que les seves lesions, sempre lleus –a les cames, als braços, un bony al cap per un cop d’urna i un cop als testicles–, van ser causades per una “massa” de ciutadans “violents” que “els insultaven” i que els “donaven puntades de peu” des de terra, asseguts.

A més de Roig, el penalista Jordi Pina, defensor de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull; l’advocat Benet Salellas, de l’equip d’Òmnium, i Andreu van den Eynde, defensor de Romeva i Junqueras, no es van cansar de preguntar i repreguntar als testimonis policials d’ahir quan i com van donar els cops de porra, si treien els concentrats estirant-los els cabells i si van veure algun ciutadà ferit. Novament, com abans-d’ahir, els policies no van veure veïns ferits. Aquest cop, però, cap agent va declarar que van rebre amenaces de mort amb ETA de protagonista com van repetir diversos testimonis de dilluns.

Onze dels vint-i-tres agents que van declarar ahir van actuar en centres de votació de Tarragona. Són esfereïdores les imatges a l’institut Tarragona, on una noia és colpejada a la cara per antiavalots espanyols. També es comprova que a l’institut Torreforta les persones assegudes a terra criden “democràcia” i, quan un agent les trepitja, l’escridassen i l’ambient es tensa. Amb tot, en aquest centre, els van entregar dues urnes, i al de Sant Pere i Sant Pau, set, a través d’uns bombers, van dir.

Sobre l’actuació a Girona, ahir van declarar set policies. L’inspector i coordinador dels antiavalots, amb el número d’identificació 66.174, va explicar que dels deu centres on van actuar, només en tres no es van produir accions violentes. Va tornar a sortir la intervenció a l’escola Verd, on l’inspector va assegurar que els concentrats van perpetrar “agressions violentes” contra ells i fins i tot va declarar: “Ens posaven els nens al davant.” En resposta a preguntes de l’advocada Judit Gené, l’inspector va admetre que cap superior li va ordenar que es coordinés amb el cos dels Mossos d’Esquadra.

LA XIFRA

23
agents de la policia
espanyola van declarar ahir al Suprem: onze van actuar en centres de votació de Tarragona; set, a Girona; quatre, a Barcelona, i un, a Lleida.

Per Sant Jordi, sessió amb polítics

En la sessió d’avui es preveu que declarin 22 agents de la policia espanyola que van actuar l’1-O a Lleida. Aquestes sessions maratonianes i repetitives –perquè els fiscals no han volgut renunciar a gran part dels policies– es compleixen perquè l’advocada de l’Estat i els de l’acusació de Vox i algunes defenses han renunciat a fer-los preguntes. Ahir a la tarda en va ser una mostra, amb interrogatoris de menys de cinc minuts per agent.

I per Sant Jordi es reprendrà el judici, amb polítics catalans citats, demanats per les defenses. Hi seran: Pere Aragonès, vicepresident del govern; els exconsellers Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, i l’exdirector dels Mossos Albert Batlle, entre d’altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junts manté que l’acord és possible

Barcelona

Aragonès anuncia que ERC formarà govern en solitari

Barcelona

Parlamentaris suïssos, pel final de la repressió

barcelona
Memòria històrica

Es col·locaran 119 llambordes ‘stolpersteine’ fins a finals d’any

JxCat veu avenços amb ERC i parla d’un acord proper

barcelona

Suport als represaliats en un acte a Figueres el dia 22

FIGUERES

Fre al debat sobre patents

Brussel·les

L’SNP avança cap a l’anhelada majoria fixada per Sturgeon

Londres

Insten a tenir més suports a l’Estat i la UE per a la secessió

barcelona