Política

La policia espanyola va actuar al marge dels Mossos

Un comissari afirma al Suprem que desconeixia el dispositiu policial conjunt de l’1-O aprovat pels seus superiors amb el binomi de la policia catalana

La “passivitat” dels agents, puntual i sense cap ordre

Vuit agents de la Guàrdia Civil i nou de la policia espanyola destinats a Catalunya per aturar l’1-O van reiterar ahir, en la vint-i-vuitena sessió del judici al Suprem, que els ciutadans que protegien els centres de votació “es van tornar violents” i que la majoria d’agents dels Mossos d’Esquadra que hi havia mantenien una actitud “passiva” i en alguns casos “obstructiva” a la seva actuació per escapçar la votació, en resposta a preguntes dels fiscals. La versió, però, era matisada i capgirada novament amb els interrogatoris de les defenses. Un comissari de la brigada d’informació, que coordinava totes les unitats a Catalunya, va assegurar que no sabia que el dispositiu conjunt policial de l’1-O, validat pel coronel Diego Pérez de los Cobos, incloïa un binomi dels Mossos, i tampoc que primer havien de demanar suport a la policia catalana.

“Els meus agents estaven als carrers i mirant els centres des de dos quarts de set del matí, i a les vuit ens van ordenar actuar-hi”, va detallar el comissari amb número d’identificació 19.196 al tribunal. El penalista Xavier Melero, defensor de l’exconseller Quim Forn, li va preguntar si sabia que la direcció dels Mossos els havia demanat reforç per actuar en uns 200 centres a les nou del matí, i el comissari va respondre: “Ho he sabut després.” Una evidència més que la cúpula policial espanyola, dirigida pel Ministeri de l’Interior, ja havia decidit, com a mínim el 30 de setembre, segons el testimoniatge d’alguns agents, que actuarien al marge del cos de la policia catalana, tot i haver acordat amb els seus comandaments el contrari.

Una altra evidència, per a les defenses dels independentistes catalans, que les unitats de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil van actuar pel seu compte és la declaració que van fer ahir dos agents de la unitat judicial, que havien de comissar urnes en tres escoles del districte de Sants-Montjuïc. Van assegurar que el seu cap al final els va dir que no tenien unitats d’intervenció per entrar-hi i que no ho fessin. És a dir, en aquest cas, ni els ciutadans eren l’excusa per explicar el fracàs del dispositiu policial.

Pel que fa a l’actuació dels Mossos, el comissari responsable de les unitats d’informació va relatar escenes poc professionals d’“agents entorpint-los el pas”, o “recollint urnes al vespre amb l’aplaudiment de la gent”. Amb tot, va admetre que eren “accions a títol individual”, i que no van descobrir cap ordre de la cúpula dels Mossos als seus agents perquè es posessin al costat dels votants i del govern perquè el referèndum es dugués a terme com insisteixen els fiscals. Avui declaren una desena més de policies que van actuar l’1-O en centres de l’àrea metropolitana de Barcelona.

LA XIFRA

100
persones
va identificar la policia espanyola als centres de votació de l’1-O. El TSJC no va permetre investigar-les ni l’abocament de dades dels ordinadors comissats, segons un comissari.

Trapero, Soler i Puig desmunten la complicitat policial

Els advocats del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; de l’ex-director general de la policia Pere Soler, i de l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig, van presentar ahir els escrits de defensa en què demanen a l’Audiencia Nacional l’absolució dels onze anys de presó que els sol·licita la fiscalia pel delicte de rebel·lió. En els tres casos, s’insisteix que els Mossos no van seguir directrius del govern i que els polítics tampoc els en van donar.

La penalista Olga Tubau, defensora de Trapero, exposa que el major no va compartir el “pla ideat” pel govern i el Parlament per a la independència, i que es va mantenir “de manera inequívoca” al servei de la justícia, desmarcant el cos policial dels “designis secessionistes”. També nega que el dispositiu de la policia catalana de l’1-O volgués “emmascarar una pretesa i dolosa inacció policial” perquè se celebrés el referèndum i responsabilitza del dispositiu el coronel Diego Pérez de los Cobos. Per la seva banda, Cristóbal Martell i Pau Ferrer, defensors de Soler, exposen que, en assumir el càrrec de director, el juliol del 2017, no va fer cap canvi en el dispositiu dels Mossos, sempre a càrrec dels comandaments, i que “no va donar cobertura policial a organitzadors del referèndum”. I l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas sosté que Puig va aprovar el dispositiu de l’1-O que se li demanava, com ara les hores extres dels agents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El 31,2% prefereix un govern de PSC, ERC i comuns i només un 5,7% vol un govern d’ERC en minoria, segons el CIS

Barcelona

Nou judici pels disturbis postsentència a Girona

Girona

Es reprèn el judici contra l’alcalde de Roquetes acusat de desobediència i malversació l’1-O

Tortosa
En directe

Aragonès compareix al Parlament

Barcelona

Illa, sobre Aragonès: “Per què he d’investir una persona que vaig derrota a les urnes?”

Barcelona

Segona oportunitat

barcelona

Crit desesperat de Cuixart per unir l’independentisme

barcelona

L’informe del Tribunal de Comptes és “exagerat”

Madrid

El TJUE limita les detencions europees a persones jutjades

barcelona