Política

Autoritzats a votar i a recollir l’acta

El Suprem permetrà a Sànchez, Junqueras, Turull, Rull i Romeva assistir a la constitució del Congrés i el Senat si són escollits

També decideix avui si els deixa fer campanya fora de la presó i fer debats i actes a Soto del Real

Els cinc presos polítics que es presenten com a candidats per a les eleccions espanyoles del 28 d’abril al Congrés i al Senat, Oriol Junqueras i Raül Romeva per ERC, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull per JxCat, podran recollir les seves actes i també anar a votar fins que hi hagi una sentència ferma del Suprem, prevista per a l’octubre vinent, i que pocs preveuen absolutòria. Aquesta serà la decisió que prendrà el Tribunal Suprem, segons van avançar ahir a TV3 fonts de l’alt tribunal i, per tant, podran assistir, en cas de ser escollits, als plens de constitució de les dues cambres, previstos per al 21 de maig al matí.

Si finalment el Suprem confirma aquesta decisió, que es podria materialitzar concedint-los un permís extraordinari, els diputats hauran d’anar prèviament a la junta electoral provincial corresponent a buscar l’acta de diputats electes i portar-la al Congrés per poder jurar o prometre acatar la Constitució espanyola presencialment el 21 de maig, quan seran cridats per ordre alfabètic. Aquest primer tràmit, que també inclou l’aportació de més documentació com ara la declaració d’activitats, no és obligatori que el facin presencialment, però sí que és un dret i un deure dels diputats assistir presencialment amb dret a vot a les sessions dels plens. El reglament també fixa que perdran la condició de diputats per una decisió judicial ferma que anul·li la seva proclamació o que els suspengui dels seus drets i deures parlamentaris, sense cobrar ni poder participar en les deliberacions o votar. Un fet que també es podria produir si el compliment de la sentència els impossibilita exercir la funció parlamentària. El Suprem, per tant, també haurà de definir com es pot articular la seva participació en les votacions, ja que el reglament del Congrés és molt restrictiu i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixin el desplaçament, baixes per maternitat o lactància. En qualsevol cas, i segons recollia l’agència Efe, aquest debat no el tindran els magistrats de manera formal fins que no s’hagin celebrat les eleccions i, en el cas que els diputats hagin estat escollits, formalitzin les seves peticions.

Actualment, els cinc presos polítics estan suspesos com a diputats al Parlament pel jutge Pablo Llarena, situació que ha portat a visibilitzar durant aquest mandat les discrepàncies entre JxCat i ERC per les fórmules emprades pels que els uns entenen com a delegació i els altres, com a designació dels vots a la cambra catalana. En el cas del Congrés dels Diputats, però, el vot no es pot delegar. La suspensió només afecta el càrrec de diputat autonòmic al Parlament, i les mateixes fonts de l’alt tribunal explicaven que el reglament d’aquesta cambra permet que algú pugui obtenir l’acta sense acudir-hi, però que en el cas del Congrés és necessari recollir-la personalment.

Una altra de les decisions que ha de resoldre avui el Suprem, i en concret el tribunal que jutja l’1-O, encapçalat per Manuel Marchena, és la resposta als escrits presentats per les defenses dels cinc presos polítics, en què se’n demana la llibertat provisional per poder participar activament en la campanya electoral i perquè quedin garantits els seus drets polítics. Els advocats dels presos també argumenten que la mesura ha de servir per garantir el dret a la defensa i per poder continuar preparant les sessions del judici des de fora de la presó. A la petició de llibertat per fer campanya, també s’hi va adherir Joaquim Forn, que és el candidat de JxCat a l’alcaldia de Barcelona el 26 de maig, segons va explicar el seu advocat, Xavier Melero.

El desembre del 2017, amb l’article 155 en vigor i les eleccions catalanes imposades per l’aleshores president de La Moncloa, Mariano Rajoy, el tribunal ja va concedir la llibertat, amb una fiança de 100.000 euros, a sis consellers: Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En canvi, el magistrat Pablo Llarena va decidir que deixava fora d’aquella cursa per les eleccions del 21-D el candidat d’ERC i vicepresident destituït Oriol Junqueras, així com els números 2 i 7 de la llista de JxCat, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, i que els mantenia en presó incondicional. L’argument que va adduir aleshores era que hi havia risc de reiteració delictiva.

Els seus lletrats, Andreu van den Eynde i Jordi Pina, ja proposaven al tribunal algunes mesures alternatives per garantir que assistiran al judici i que no fugiran. Qui va ser més específic va ser Pina, que manifestava al tribunal que els seus representats –Sànchez, Rull i Turull– oferien tot el seu patrimoni com a garantia per a una possible fiança i també proposaven arrestos domiciliaris dins de la ciutat de Madrid.

Debats i actes a la presó

Un altre dels aspectes que presumiblement resoldrà avui la sala que està jutjant l’1-O és la petició de fer un debat electoral dins de la presó de Soto del Real. La setmana passada, la Junta Electoral Central (JEC) va deixar en mans del Suprem la decisió d’autoritzar un debat electoral com va demanar Jordi Sànchez, cap de llista de JxCat a les espanyoles del 28-A. La JEC va traspassar la decisió, després de la reunió de dijous passat, a la sala presidida per Marchena al·legant que era “l’òrgan competent” per “decidir si mesures com les demanades són compatibles amb l’objecte de la detenció del candidat”. ERC ja va demanar fa uns dies fer actes de campanya a Soto del Real, però també a Alcalá-Meco i a les presons catalanes.

La petició de fer el debat ja té un informe desfavorable d’Institucions Penitenciàries, que al·lega que “suposaria una alteració de les normes regimentals del centre penitenciari”, que seria contrari als “elementals principis de seguretat”, que alteraria la “funcionalitat del centre” i la “distribució funcional dels espais comuns” i que obligaria a reforçar el personal.

LES DATES

21.05.19
Es faran els plens
de constitució del Congrés i del Senat, en els quals els diputats hauran d’acatar la Constitució.
12.04.19
S’inicia la campanya
electoral de les eleccions espanyoles, en la qual volen participar els presos polítics.

Aturada la querella contra Casado

La sala penal del Tribunal Suprem considera que no “s’aprecien indicis de delicte” en la utilització de la paraula desequilibrat que el president del PP, Pablo Casado, va fer per definir el president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte electoral a Barcelona el 16 de desembre del 2018. Per aquest motiu, va decidir ahir no admetre a tràmit la querella per injúries que Torra va presentar contra el popular. Quatre dels cinc magistrats que signen la interlocutòria són membres del tribunal que jutja l’1-O: Manuel Marchena, Andrés Palomo, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral, mentre que el cinquè jutge és Francisco Monterde. Consideren que Casado va caure en un “excés verbal amb finalitats polítiques” en el transcurs d’un míting, un àmbit en què ha de “prevaldre la llibertat d’expressió i informació”. Els magistrats també assenyalen en el text que no es pot “obviar” el “clima de crispació” política existent a Catalunya “últimament”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Josep Costa recusa Ramos i Barrientos per no ser neutrals

barcelona
Estat espanyol
Desè aniversari de la revolució de les places

Del 15-M a Galapagar

madrid

El TC troba proporcionada la condemna a Rull com a “promotor d’una sedició”

barcelona
Dolors Puig i Gasol
EXDIPUTADA AL CONGRÉS I EXREGIDORA DE TERRASSA (PSC)

“En la política hi ha molta misogínia”

TERRASSA

ERC rumia fer govern a mitges per esperar Junts

barcelona

Èxode massiu a Gaza, sota una pluja de bombes

Beirut
política

S’enduen la placa de la Casa de la República

escòcia

Un “mur” veïnal evita la deportació de dos sol·licitants d’asil a Glasgow

Vila governarà en solitari a Setcases

Setcases