Política

El Suprem rebutja la querella de Torra contra Casado

El president havia denunciat el líder dels populars després que aquest li digués “desequilibrat”

Quatre dels cinc magistrats que signen la interlocutòria són membres del tribunal del judici de l’1-O

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha decidit no admetre a tràmit la querella per injúries presentada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra el president del PP, Pablo Casado, per dir-li “desequilibrat” en un acte electoral a Barcelona el desembre de 2018.

Segons els magistrats, no “s’aprecia indicis de delicte”. Quatre dels cinc magistrats que signen la interlocutòria són membres del tribunal que jutja l’1-O: Manuel Marchena, Andrés Palomo, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral (el cinquè jutge és Francisco Monterde). En el text, els magistrats consideren que Casado va caure en un “l’excés verbal amb fins polítics” en un discurs de campanya però que això no encaixa en els supòsits d’un delicte d’injúries. I sosté que en aquest àmbit de míting ha de “primar la llibertat d’expressió i informació”.

La interlocutòria –de la que ha estat ponent Andrés Palomo– considera que no hi ha indicis de delicte per obrir una investigació contra el líder del PP per haver dit “desequilibrat” a Torra i considera que les declaracions són fruit d’un “excés verbal” en campanya electoral.

El tribunal ha analitzat la “col·lisió” entre el dret a l’honor i la llibertat d’expressió i hi afegeix un altre factor, que les declaracions de Casado es van produir en el marc d’una presentació de candidats del PP per a les eleccions municipals. Un acte que, segons els magistrats, és “de naturalesa inqüestionablement política” i, a més, assenyala que no es pot “obviar” el “clima de crispació” política existent a Catalunya “últimament”. La fiscalia també es va oposar a admetre la querella i els magistrats recuperen alguns dels seus arguments.

La resolució també cita jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que estableix que la llibertat d’expressió no només comprèn “informacions o idees acollides favorablement o considerades com a inofensives o indiferents” sinó també aquelles que “xoquen, ofenen o inquieten”.

També citen l’article 20 de la Constitució i assegura que també fa referència no només a drets individuals sinó també a “l’existència d’una opinió pública lliure, indissolublement unida al pluralisme polític” i considera que és un “valor fonamental i un requisit del funcionament de l’estat democràtic (segons una sentència del TC de 1990).

Casado va fer aquestes declaracions en un míting a Barcelona el 16 de desembre de 2018 durant la presentació dels candidats a l’alcaldia de la capital catalana i també en un discurs en seu parlamentària tres dies més tard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junts manté que l’acord és possible

Barcelona

Aragonès anuncia que ERC formarà govern en solitari

Barcelona

Parlamentaris suïssos, pel final de la repressió

barcelona
Memòria històrica

Es col·locaran 119 llambordes ‘stolpersteine’ fins a finals d’any

JxCat veu avenços amb ERC i parla d’un acord proper

barcelona

Suport als represaliats en un acte a Figueres el dia 22

FIGUERES

Fre al debat sobre patents

Brussel·les

L’SNP avança cap a l’anhelada majoria fixada per Sturgeon

Londres

Insten a tenir més suports a l’Estat i la UE per a la secessió

barcelona