Opinió

L’APUNT

Quan les pedres callen

Les pedres parlen. Parlen de fatiga les llambordes d’una antiquíssima via romana, i parla d’amors llunyans el pedrís del trencaonades. Parlen de dolor els murs de la plaça Sant Felip Neri de Barcelona clivellats de la Guerra Civil. Parla de por i de terror el marbre del tercer esglaó del portal del número 70 del carrer Girona de Barcelona, on la policia franquista va deixar el plom de la seva empremta. Parlen els monuments, que són pedres transformades en llenguatge, en exaltació, en homenatge. Com molt bé assenyala avui en aquest diari Josep Cruanyes, l’obelisc que apunta al cel des del capdamunt del passeig de Gràcia no pot quedar mut, despullat de les paraules amb què el va bastir la vella Barcelona republicana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.