Opinió

Recordant la Via Catalana del 2013

En una estona de relaxament, m’he permès tornar a veure el DVD de la Via Catalana anomenat Fem Via. Era l’11 de setembre del 2013. He pensat en tots els anys que ens han passat per sobre. Quanta il·lusió que hem deixat al mig del camí! Quanta joventut escapçada! He vist rostres plens d’esperança. He escoltat paraules plenes de fe i plenes d’il·lusió. He vist somriures al mig de la carretera. Quanta gent ja no hi és. Quanta gent hem deixat enrere. Quanta vida sense sentit. Gent molt jove. Gent molt gran. Aquella gent no es mereixia els anys que estem vivint avui. Molta d’aquella gent tan plena de joia va omplir les urnes quatre anys després. Després va sorgir l’enemic, famèlic de venjança. I va fer la seva feina, com una croada redemptora. Relaxadament, avui he tornat a reviure aquella jornada de joia gairebé infantil. Han passat tantes coses! Ja ens falta tanta gent! Han caigut tantes esperances al mig del camí! Tants anhels s’han vist escapçats sense remei! Tantes paraules han sigut inútils!

Avui ho he tornat a reviure. Mentre ho anava veient, unes llàgrimes em queien cara avall...

Cardedeu



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.