Opinió

De ministre a presidenciable

Pels seus actes els coneixereu.

Expressió hieràtica, sense poder esbrinar què hi ha darrere el seu enigmàtic rictus facial. No somriu, la fredor de la seva mirada traspua sentiments contraposats en relació amb les seves faccions. Uns diuen de solemnitat fingida, altres de sectarisme, de maldat, però malgrat que les contradiccions són un clar objecte de desacord i de polèmica, hem de pensar que tot el que es relaciona amb ell és un motiu més per dubtar d’aquells que et parlen i no et miren als ulls. Havent nascut a Catalunya, renega del català, de la seva terra, donant suport als qui ens odien, ens menyspreen i ens persegueixen perquè som el que som, catalans. Un fervent activista polític a favor d’aplicar el 155 sabent que també perjudicava els seus votants, motiu suficient per no dubtar fins a on arriba la seva maquiavèl·lica maldat. Com a ministre, un fracàs total, envoltat d’ineptes que en sabien molt més del que ell volia demostrar que sabia.

El president del govern de l’Estat intercanvia dos personatges que no faran història, a l’un el fa ministre, l’altre deixa de ser-ho i el col·loca com cap de llista pensant que les seves sortides a la televisió el catapultaran a la presidència. La història es repeteix per tercera vegada i, malgrat sumar més vots, el que no suma és govern. El seu discurs podria ser tant el del Partit Popular com el de Ciutadans, sense oblidar les funestes coincidències amb els de Vox. El botiflerisme actiu és ben viu, una espècie de Covid que passa de les vacunes, que desgraciadament no té ni tindrà tractament perquè es tracta d’un virus ideològic.

Sant Just Desvern (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.