Cultura

Finalitza la restauració del moble de l’orgue de la catedral de Solsona

S’ha donat visibilitat a la peça d’estil neoclàssic, que estava completament enfosquida per elements contaminants

L’orgue de la catedral de Solsona, considerat l’últim gran orgue d’escola catalana, torna a lluir el moble d’estil neoclàssic, recentment restaurat per un equip de cinc conservadores-restauradores dirigits pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura.

La restauració, que ha durat nou setmanes, ha consistit en la fixació dels aixecaments de dauradura i policromia i en la neteja del moble. L’actuació ha permès donar visibilitat a la peça, que estava completament enfosquida pels elements contaminants. Aquesta actuació forma part del projecte de restauració integral de l’orgue, que es troba a la recta final, tot i que encara ha d’aconseguir 70.000 euros de finançament.

El moble de l’orgue de Solsona, d’un marcat estil neoclàssic, és el darrer gran orgue d’escola catalana, construït l’any 1853 pel prestigiós orguener Gaietà Vilardebó. Es va construir en el mateix espai que l’anterior i es van aprofitar elements d’orgues més antics construïts pels orgueners Boscà i, especialment, per la nissaga dels Bordons, mestres orgueners originaris de Solsona.

El suport de la caixa de l’orgue és de fusta de pi. És una estructura senzilla i plana, formada per un cos major, un cos de la cadireta i una tribuna que sobresurt uns 2 metres de la paret. Els elements arquitectònics de l’orgue són característics de l’arquitectura clàssica: pilastres daurades amb el fust acanalat i amb capitells d’estil dòric; pilastres amb capitells d’estil jònic, i cornises dentades, tot policromat amb marbrejats, jaspiats i dauradura amb full d’or i colradura.

L’estudi i el procés de restauració s’ha fet ’in situ’, amb la direcció tècnica del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). En la intervenció hi ha col·laborat també el restaurador de l’instrument, Albert Blancafort. S’ha fet una fixació dels aixecaments de dauradura i policromia, per tal d’assegurar la seva estabilitat, i també s’ha fet una desinsectació curativa i preventiva del suport de fusta.

El procés més important ha estat la neteja del moble, ja que estava afectat per una densa capa de sutge adherida sobre una capa de vernís natural, que no deixava veure les tonalitats originals ni la brillantor de la dauradura. Per tal de seguir un criteri de mínima intervenció, s’ha eliminat la capa de brutícia i sutge, però amb la conservació de la capa de vernís, ja que aquesta proporciona una protecció a la pintura i al mateix temps li dona una pàtina del pas del temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.