Cultura

Atalaya al Romea

La companyia andalusa presenta adaptacions dels clàssics ‘Madre coraje’ i ‘Rey Lear’, en el seu debut al teatre del carrer Hospital

El Romea rescata la temporada d’Atalaya, que es va haver de reprogramar per la Covid

El dia que han col·locat la malla de la torre principal a la Sagrada Família, la gent de la companyia andalusa Atalaya celebrava haver saldat un deute pendent: actuar al Teatre Romea, de Barcelona. Des d’avui i durant només tres setmanes, la veterana formació hi presentarà dos treballs que beuen de la seva personalitat habitual: Madre coraje (d’avui fins al 25 d’abril) i Rey Lear (del 28 al 9 de maig). Els membres de la companyia creuen que Bertolt Brecht i William Shakespeare van saber llegir la feblesa de la seva societat i construir uns textos poètics que, avui, encara ressonen amb força. Des de l’atalaia van diagnosticar unes febleses que avui semblen escrites fa quatre dies.

La formació planteja un teatre a foc lent. Per completar Madre coraje, van fer 130 assajos, i per a Rey Lear, 140. És un ritme de feina que els permet anar construint, col·lectivament, la manera en què volen presentar una peça que essencialitzen: en redueixen la durada i simplifiquen l’escenografia, habitualment a partir d’elements que cobren un nou sentit a escena. En el text de Brecht, un carruatge mostra el pelegrinatge de la protagonista. A Rey Lear, tot l’espai es construeix movent catorze bancs. Sense necessitat d’actualitzar el vestuari, reforcen els passatges que evoquen l’actualitat (i ressonen, per exemple, els que es beneficien de les pandèmies o de les guerres i de la incapacitat humana d’atendre la natura, que es revolta). A Atalaya entenen, com deia Jean Genet, que “el teatre ha de generar ànsies per canviar el món”. Per això, disposen d’un centre internacional d’investigació teatral, per reciclar la companyia i utilitzar l’escenari com a element de canvi social.

El director artístic del Romea, Josep Maria Pou, celebrava haver lligat calendari per poder disposar de poques setmanes dels d’Atalaya, admetent que els hauria volgut dedicar dos mesos de programació, però que les complicacions per la Covid ho fan inviable. La minitemporada és una reparació, segons el director i actor, envers una companyia que hauria d’actuar amb més assiduïtat a Barcelona, per la seva qualitat i coherència teatral. Ricardo Iniesta comentava, per contra, que és gràcies a les actuacions a Catalunya que aquesta formació continua en peu: unes 30 actuacions per cada títol, comptabilitzava. Com altres companyies andaluses, han tingut durant dècades una gran connexió amb les cartelleres catalanes, com va ser el cas de La Cuadra de Sevilla i La Zaranda, per citar-ne dues d’inqüestionables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.