Cultura

Penélope Glamour

L’actriu, guardonada ahir amb el premi Donostia, passeja elegància per Sant Sebastià, però reivindica la feina dura i el suport de molta gent per arribar on és

“Un actor no pot treballar amb el seu ego, li calen empatia, passió, comprensió i respecte”

“Com que soc una mica un personatge d’Almodóvar, en saber que rebria el premi vaig pensar que em passaria alguna cosa dolenta”, va dir Penélope Cruz. Feia referència a una vella llegenda negra associada al premi Donostia durant un temps: alguns dels guardonats van morir poc temps després de rebre’l, com la gran Bette Davis o Klaus Kinski. Però era gent més gran que ella: amb 45 anys, és la més jove que l’ha rebut fins ara.

L’actriu va ser la gran protagonista ahir del festival i, de fet, de tota l’edició: una foto seva presideix els cartells d’enguany, i se la pot veure per tota la ciutat de Donostia, que va tenir ahir un penúltim dia assolellat (com la major part d’aquesta edició), tot i que unes ones enormes trencaven als espigons davant el Kursaal, l’edifici de dos cubs de vidre dissenyat per Moneo que és la seu principal del festival des de fa vint anys.

“Hi ha molta feina al darrere i molta gent donant-me suport, començant per la família –va dir Penélope Cruz, que va presentar al certamen, fora de concurs, La red avispa, d’Olivier Assayas–. Quan vaig dir que volia ser actriu, no hi havia cap antecedent a la família, va ser com dir que volia ser astronauta, però no em van tancar la porta, només em van dir que preparés un pla alternatiu perquè ser actriu és molt difícil.”

Inicis al cinema
L’actriu de Belle Époque, Jamón, jamón i Volver va recordar: “Era pràcticament una nena quan vaig començar, amb 14 o 15 anys ja feia coses.” En més de 30 anys de carrera ha après molt: “He crescut en el cinema, i en qualsevol paper aprens coses, perquè estudies el comportament humà. No pots arribar mai a un lloc en què tinguis el control de tot el que havies d’aprendre, però això és la part més fascinant de la interpretació.” En començar a rodar ho va tenir clar: “Quan vaig fer Jamón, jamón vaig sentir que estava al lloc on volia ser, i em preguntava si podria fer d’això tota la meva vida. Bigas Luna em deia: «Tranquil·la, sí que podràs.»” Creu que actuar té molt d’empatia i poc d’ego: “Un actor no pot treballar molt amb el seu ego, per preparar un personatge, cal empatia, comprensió, passió i respecte.” I, sobretot, exigeix un treball dur. “Som allà per servir una història, un personatge –reflexionava, en una multitudinària roda de premsa–. Has de saber com camina, com parla el personatge, amb quin accent, i també has de definir el seu físic. Un dels requisits indispensables per dedicar-se a això és treballar molt.” La sofisticació a l’estil de Penélope Glamour, personatge animat de la sèrie televisiva de finals dels seixanta Los autos locos, la guarda per a la catifa vermella. Hollywood no ha estat mai una obsessió per a ella. “Passo bastant més temps aquí que allà. La primera vegada, hi vaig anar amb bitllet d’anada i tornada, i això em tranquil·litzava.” Sempre ho va fer així: “No volia deixar de treballar a Europa, no volia perdre el que ja estava construït.”

Enamorament de Gael

Per Gael García Bernal, company de repartiment a La red avispa, “interpretar un personatge és un procés d’enamorament”. “Busques alguna cosa que ajudi a la seva construcció, i t’agrada parlar-ne, saber-ne les circumstàncies, buscar la complicitat dels companys...” Per l’actor mexicà, “la interpretació és això, una interpretació, no la realitat, no cal fer imitació perfecta; cal buscar la informació, agafar-t’hi, prendre impuls i aventurar-te.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.