Cultura

Crítica

cinema

Lliçó magistral d’Agnès

Varda volia aportar el document definitiu sobre el seu treball

Fa vora vint-i-cinc anys, Agnès Varda va concebre un llibre que, amb el títol Varda par Agnès, aporta una explicació sobre la motivació, la gestació i el contingut de les pel·lícules que havia realitzat fins aleshores i a la vegada una mena de memòries d’una vida que feia poc havia estat dolorosament trasbalsada per la mort de Jacques Demy, company de la cineasta durant tres dècades. Més recentment, el 2009, va crear una pel·lícula autobiogràfica, Les plages d’Agnès, rebuda com el seu testament fílmic en la mesura que hi utilitza les pròpies imatges a la manera d’un arxiu o d’una memòria amb la qual construir un relat sense ordre cronològic sobre la seva vida i la seva obra tenint sempre present el context històric. A més a més, la cineasta va editar en DVD la seva filmografia completa amb nombrosos bonus sobre les seves pel·lícules. Semblava, doncs, que Agnès Varda ens havia explicat “tot” el que volia explicar, però, després de tornar al cinema en companyia de l’artista J.R. a Visages, villages (Caras y lugares), ha reciclat de nou les pròpies imatges per realitzar una mena de lliçó magistral sobre la seva obra recuperant el títol Varda par Agnès. I aquest cop sí que no hi afegirà res més perquè la mort va arribar-li pocs mesos després d’enllestir el film, amb el qual, ho va dir, volia aportar el document definitiu sobre el seu treball.

L’estructura original de Varda par Agnès, presentada el febrer passat al festival de Berlín i concebuda per a l’emissió televisiva, té dues parts: la primera, fent referència també a la seva feina com a fotògrafa, està centrada en l’activitat de la cineasta a la segona meitat del segle XX mentre rodava en 35 mm; la segona, relativa al segle XXI, fa atenció al canvi que van comportar les petites càmeres digitals, que la cineasta va aprofitar per explorar en l’autoretrat, i a la seva vida d’artista amb les seves instal·lacions per a galeries d’art i museus. Per a l’exhibició en sales, les dues parts simplement s’encadenen. Amb la seva franquesa i la seva ironia, Varda ens explica la inspiració de les seves obres, és a dir, els motius i les circumstàncies que van dur-la a realitzar-les, i el procés de creació, en relació amb els mitjans i la decisió sobre les formes. A més de la inspiració i de la creació, exemplificant-ho amb fragments finament escollits, Agnès Varda parla del desig de compartir les seves imatges amb els espectadors. I és així que, amb aquesta lliçó magistral, novament aconsegueix transmetre i així compartir el seu cinema, tan a prop de la realitat i a la vegada tan lliurat a la fantasia. Tan personal, lliure i vivíssim.

Varda par Agnès
Direcció: Agnès Varda. Documental
França, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Los Deltonos
GRUP DE MÚSICA

“Quan exposes algú al rock, ja no hi ha marxa enrere”

BARCELONA

La fotògrafa que va arribar al cor del Xino

barcelona

Dret a la vida

BARCELONA
Mirador

Ser aquella llumeneta que titil·la

El Bertrana s’enfila: 124 originals

Girona

Una exposició fa reviure l’esclat d’entusiasme de la proclamació republicana

Girona

Sotrac creix amb ‘On neixen els instints’

gironA
FIGUERES

Miquel Martín, premi Anglada

124 obres opten al Bertrana de novel·la i 170 al de poesia, en un any en què destaca l’increment d’originals presentats

Girona