Cultura

El revulsiu que venia d’Orient

Una mostra rememora la trobada Estiu Japó 86, que va renovar la ceràmica sota l’impuls de la cooperativa Coure

L’estiu de 1986, set dels millors ceramistes japonesos aleshores en actiu van arribar al mas la Coromina de Vall de Bianya convidats per la cooperativa Coure, que agrupava una desena de ceramistes catalans amb tallers a la Garrotxa que s’esforçaven a revalorar una tècnica considerada al nostre país poca cosa més que una mostra folklòrica al servei del turisme. L’any anterior, el col·lectiu ja havia organitzat una altra trobada inspiradora al voltant de la tècnica del raku que va reunir ceramistes de prestigi com ara John Dunn, Elizabeth Raeburn, Rodney Lawrence i Françoise Kindler. Però l’Estiu Japó 86, durant el qual els convidats van compartir el seu mètode de treball i la sensibilitat amb què tractaven els materials amb gairebé tres-cents participants, va suposar un revulsiu sense precedents per als ceramistes catalans, espanyols i francesos que hi van assistir. Per a la ceràmica d’autor del país, aquella cita va representar un abans i un després, que es va concretar, al cap de poc, en la creació de l’Associació Catalana de Ceramistes.

Les peces que van realitzar els mestres japonesos en les seves demostracions van quedar dipositades al Museu de la Garrotxa d’Olot, que avui encara pot dir que conserva la col·lecció pública de ceràmica japonesa contemporània més important de Catalunya. Ara, coincidint amb la commemoració del 150è aniversari de l’establiment de les relacions diplomàtiques entre el Japó i Espanya, el Museu d’Olot rememora aquella experiència pionera a l’exposició Ceràmica japonesa. Estiu Japó 86. Cooperativa Coure d’Olot, que es pot visitar fins al 6 de maig a la Sala Oberta del museu. L’exposició recupera fotografies, cartells, catàlegs i filmacions de la trobada, que va tenir lloc la setmana del 23 al 29 de juny de 1986 en format de seminari a l’aire lliure en què s’alternaven demostracions en viu, debats i projeccions al voltant de la ceràmica. Els artistes convidats eren Hiroaki Morino Tamei, Miyanaga Rikichi i Mutsuo Yanagihara, els més reconeguts, considerats uns mestres a Kyoto, i un grup de creadors més agosarats format per Kimiyo Mishima, Satoru Hoshiro, Araki Takako i Ryoji Koye. En l’ambient profundament jerarquitzat de l’art de Kyoto, Koye, un dels més joves de la colla, era considerat més aviat un intrús, i aquest menyspreu li restava confiança en si mateix. Japó 1986 va representar també per a ell un punt d’inflexió i l’inici del seu reconeixement a escala internacional.

El ceramista Claudi Casanovas, un dels fundadors de Coure, recorda com el públic que havia assistit a la projecció d’un documental sobre la concepció que tenia Koye de la ceràmica va córrer espontàniament a abraçar-lo amb llàgrimes d’emoció als ulls. El mateix Casanovas va establir-hi una estreta amistat que donaria lloc a una estada del català al taller del seu col·lega a Tòquio i unes quantes exposicions plegats tant a Catalunya com al Japó.

Considerada una experiència transformadora, Estiu Japó 86 va ser l’avançada d’altres festivals que, des de llavors, se celebren periòdicament a Catalunya, Espanya, Portugal o França, i va suposar el primer intent seriós d’alliberar la ceràmica d’autor del marc estret de l’artesania i el comerç utilitari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.