Medi ambient

La Tordera, més viva

El temporal ‘Glòria’ va provocar la creació d’una llacuna de 5,5 hectàrees i d’una barra de sorra a la desembocadura del riu

S’ha convertit en un espai de nidificació i de pas d’ocells poc vistos en el passat

Es tracta de l’únic delta de Catalunya que es troba en creixement pels sediments que s’acumulen

L’arrossegament de sediments provocat pel ‘Glòria’va ser l’equivalent a quinze anys de pluges

La desembocadura de la Tordera estava en retrocés des dels anys vuitanta del segle passat, però l’arribada del Glòria va capgirar aquesta tendència, que era sostinguda per la sobreexplotació de l’aqüífer, els drenatges per treure sorra cap a altres punts de la costa i l’estrenyiment de la llera a causa de l’activitat humana. “El riu ha parlat i ha reclamat el seu espai”, explica el geòleg i doctor en ciències del mar Enric Sagristà. El desbordament del riu que va causar el trencament del pont de carretera i el del ferrocarril va tenir també la seva part positiva: l’aportació massiva de sediments va provocar l’aparició d’una llacuna que a hores d’ara ocupa una superfície de 5,5 hectàrees i està separada del mar per una barra de sorra. I el que és més important: la vida ha colonitzat l’espai. Els naturalistes del Maresme que ja acudien a aquest espai a fer observacions d’ocells s’han trobat moltes sorpreses durant aquest darrer any. Pere Alzina, biòleg i consultor ambiental, destaca la prevalença d’ocells que abans hi passaven molt poc temps. “No podem assegurar que s’hagi incrementat la varietat d’espècies nidificants perquè aquesta primavera no s’han pogut fer estudis que ho demostrin”, reconeix, però sí que s’han fet observacions d’espècies que ara hi passen molt més temps, com els flamencs, o l’àliga pescadora, que abans només s’havia observat de forma molt esporàdica. El creixement de l’espai de recer i el fet que això vagi lligat a més aliment ha permès observar més espècies. El biòleg i integrant de l’associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera Enric Badosa hi afegeix també l’increment del nombre d’ànecs collverds aquest hivern i de corriols camanegres, que van niar a la primavera, tot i que la incursió a l’espai amb una retroexcavadora del Ministeri de Transició Ecològica va provocar la destrucció de tres nius. A les espècies d’ocells a la Tordera, Pere Alzina hi suma les tortugues. Es tracta d’un dels pocs indrets on es poden observar les dues espècies de tortugues europees d’agua dolça i també les llúdrigues. El desplaçament de troncs i branques provocat pel Glòria ha servit per crear refugis als marges del riu que, segons Alzina, serviran per incrementar el nombre de micromamífers i, sobretot, seran propicis per a la llúdriga. “Fa vuit o deu anys que s’ha confirmat la presència de la llúdriga a la Tordera; ara, que hi hagi més llocs per amagar-se afavoreix que s’incrementi la densitat”, manté.

El fet que la Tordera no tingui cap presa en el seu recorregut afavoreix la baixada de sediments, que permetrà garantir la continuïtat d’aquest nou espai creat a la desembocadura. Es tracta de l’efecte contrari al del delta de l’Ebre, on la falta d’aportacions de materials procedents de riu amunt està accelerant la seva regressió. Per Enric Sagristà, en el cas de la Tordera és tan important la part que queda a la superfície com la submergida. I és que el Glòria va servir per crear al davant de la desembocadura una sèrie de barres de sorra submergides que donen estabilitat al conjunt ja que ara les onades trenquen a uns 150 metres de la costa. “Això s’ha pogut observar fa uns dies amb el temporal Filomena”, assegura. De fet, aquest geòleg explica que l’aportació de sorra provocada pel temporal d’ara fa un any que va baixar per la Tordera ha fet créixer totes les platges del Maresme fins a Arenys de Mar, on hi ha el primer port que fa de barrera artificial al transport d’aquesta sorra més enllà.

La regeneració provocada pel temporal és, segons Sagristà, l’equivalent a les aportacions d’entre 15 i 20 anys, i celebra que el temporal es produís durant el mes de gener perquè manté que si hagués estat durant els mesos d’estiu, amb la proximitat de càmpings i la forta pressió humana a l’entorn, a les pèrdues econòmiques s’hi haurien pogut sumar pèrdues humanes. Ara, afegeix Enric Badosa, cal gestionar bé l’espai per fer compatibles les activitats humanes amb el manteniment de la biodiversitat i, si pot ser, que arribi a acollir encara més espècies que hi acudeixin a fer niu.

A la recerca de més protecció
Els ajuntaments de Malgrat de Mar i Blanes han acordat treballar plegats per a l’obtenció de la qualificació de reserva natural per al delta de la Tordera, una figura que dotaria legalment l’espai de més protecció. Actualment l’espai està declarat zona especial de conservació (ZEC) de la Xarxa Natura 2000 i tots dos consistoris han instal·lat tanques per frenar l’accés a l’espai. Durant els darrers mesos la policia local de Blanes ha posat 125 denúncies per entrades a la zona protegida.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols més abundants

barcelona

La frenada dels vents pel canvi climàtic pot endarrerir la caiguda de les fulles en latituds altes

barcelona

Japó decideix abocar al Pacífic l’aigua processada de la central de Fukushima

barcelona

El govern estudia un abocador nou per buidar Vacamorta

cruílles

Surt a licitació la millora de 4 estacions del Vallès

barcelona
medi ambient

Alliberen a l’Arborètum de Lleida una desena d’eriçons recuperats

La demarcació de Girona haurà d’assumir eòliques per la transició energètica

Girona

La plataforma

L’aeroport de Girona manté les dades negatives

GIRONA