Infraestructures i serveis

Red Eléctrica presumeix que la MAT ha estalviat 528 milions

La inversió pel cost de la interconnexió elèctrica s’amortitza quatre anys després d’entrar en servei

Per Red Eléctrica l’estació de Santa Llogaia supera les expectatives

L’objectiu de les interconnexions és crear un mercat únic energètic

Quatre anys després de l’entrada en servei de la interconnexió elèctrica entre els estats espanyol i francès, aquesta infraestructura ha comportat, segons Red Eléctrica, un estalvi acumulat de 528 milions d’euros pel sistema elèctric espanyol. Amb aquest balanç a la mà, la proveïdora dona per totalment amortitzada la seva inversió: l’obra va suposar un cost de 700 milions d’euros finançat a parts iguals per Red Eléctrica i el seu equivalent francès (Réseau de Transport d’Électricité), i a més es va beneficiar d’una subvenció europea per un import de 250 milions d’euros. És cert que, al final de la cadena, no cal que el consumidor busqui en la seva factura on apareix aquest estalvi perquè no l’hi trobarà (de fet es calcula que els 528 milions només representarien de l’ordre de 2 o 3 euros per any i per persona). En la factura final, hi influeixen molts més paràmetres i l’estalvi general que avança Red Eléctrica s’imputa al sistema energètic espanyol en la seva globalitat.

Mercat energètic

L’import estalviat és fruit, segons la companyia, del major intercanvi entre els dos països i amb el conjunt d’Europa d’ençà que la interconnexió elèctrica entre França i Espanya ha entrat en funcionament. A grans trets, els fluxos d’energia que s’intercanvien es mouen, com en qualsevol mercat, en funció del preu i de l’oferta i la demanda.

Fluxos pel preu

Arreu d’Europa les companyies proveïdores adquireixen l’energia que necessiten a través de grans subhastes anuals, mensuals i diàries. L’objectiu de les interconnexions entre estats promogudes per la Unió Europea és consolidar un gran mercat únic energètic. A tall d’exemple, en aquests quatre primers anys de funcionament la interconnexió amb França ha reduït en un 30% la mitjana de la diferència de preus a banda i banda de la frontera en el mercat diari (de 16,72 euros per MWh el 2015 a 11,58 euros aquest 2019). Amb l’entrada en servei de la interconnexió, la ràtio d’intercanvi energètic de l’Estat espanyol ha passat d’un 1,4% a un 2,8%.

De fet aquesta ràtio segueix encara molt per sota de les recomanacions de la Unió Europea, que ha fixat com a objectiu un 10% el 2020 i un 15% de cara al 2030. L’Estat espanyol preveu apropar-se a una ràtio d’intercanvi d’un 8% amb les pròximes interconnexions plantejades al golf de Biscaia i al Pirineu occidental.

Importadors

A l’estació de la interconnexió elèctrica de Santa Llogaia i a través del túnel que travessa l’Albera s’intercanvien diàriament aquests volums d’energia elèctrica entre els dos estats. L’Estat espanyol segueix sent globalment importador en aquest intercanvi a final d’any, tot i que la situació varia en funció de l’època de l’any o fins i tot de les hores punta de consum al llarg del dia. L’argument econòmic i la competitivitat del mercat són importants però no són l’únic argument que posa endavant Red Eléctrica a l’hora de valorar aquests quatre primers anys de l’enllaç energètic amb França i ubicat en terres gironines. Per la companyia la interconnexió ha contribuït també a una millor garantia del subministrament i la seguretat del sistema. A més, diu la companyia, aquest enllaç amb la resta d’Europa contribueix també a la transició energètica facilitant una major integració de les energies renovables.

LES XIFRES

4
anys.
L’octubre del 2015 va entrar en funcionament la interconnexió elèctrica entre França i Espanya.
2,8%
és la ràtio
actual d’intercanvi energètic de l’Estat espanyol. La UE fixa l’objectiu d’un 15% per al 2030.
700
milions d’euros.
És el cost que va significar la interconnexió, finançat per Red Eléctrica i el seu homòleg francès.

Encallats pel ramal de Riudarenes

L’estació de la interconnexió elèctrica de Santa Llogaia només s’atura parcialment tres dies l’any per motius de manteniment i és precisament aquesta setmana. Aprofitant aquesta avinentesa, Red Eléctrica ha fet un balanç dels quatre primers anys d’activitat que s’ha presentat a la premsa dins de les instal·lacions, totalment tancades quan estan en funcionament. En aquest balanç, però, no hi ha el futur del ramal de Riudarenes ni s’hi vol fer cap referència. Un ramal que tècnicament Red Eléctrica continua considerant necessari com a pota de la MAT cap a la Costa Brava però que ara queda pendent d’opcions que s’hauran de decidir en l’àmbit polític. En aquest tram de la Selva la mobilització de la plataforma No a la MAT s’ha fet forta. Arran d’aquesta oposició, l’estiu del 2018 la Generalitat va emetre un informe desfavorable a la proposta presentada per Red Eléctrica d’una línia aèria de doble circuit de 400 kV, des del tram Sentmenat-Bescanó fins a la futura subestació de Riudarenes.

Un repte i un referent en l’àmbit tecnològic

E.C

Als 64,5 km de la línia de molt alta tensió entre Baixàs (al Rosselló) i l’estació de la interconnexió a Santa Llogaia és on es concreta l’intercanvi energètic entre França i Espanya. Per Red Eléctrica aquesta infraestructura va ser en el moment de la construcció i segueix sent avui un referent tecnològic. A l’estació de Santa Llogaia, de manera totalment automatitzada i a partir de decisions preses en un despatx a Madrid, s’intercanvien de manera pràcticament instantània el flux d’electricitat en funció de les necessitats de cada país. És el tram soterrat de la MAT i el fet que s’opti pel soterrament va suposar en si un repte: tant a França com a Espanya l’electricitat circula en corrent alternatiu, però quan circula soterrada ha de ser en corrent continu. El corrent continu limita les pèrdues d’electricitat però donada la tensió (320 kV), i la potència de la instal·lació (2 x 1000 MW), també necessita un cable especial, que pesa uns 23 kg per metre. La conversió de continu a alternatiu –sigui quin sigui el sentit d’intercanvi entre els dos estats– és la missió assignada a les instal·lacions de Santa Llogaia.

En aquest traçat transfronterer 33,5 km transcorren en territori francès i 31, en territori espanyol. Un túnel de 8,5 km i 3,5 m de diàmetre permet passar l’Albera, a uns 120 m aproximadament de profunditat. Per fer-hi el manteniment i el control, un trenet equipat amb l’última tecnologia, automatitzat, es desplaça per l’interior. El soterrament no només va ser un repte tecnològic, també va generar un ampli debat i mobilitzacions: a la Catalunya del Nord les mobilitzacions van aconseguir minimitzar l’impacte ambiental de la infraestructura i es va optar pel soterrament. Més al sud de Santa Llogaia, però, tot i la forta oposició al projecte, es va acabar imposant el traçat aeri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Tarragona guanyarà creuers de Royal Caribbean per al 2020

Blanes desencalla els projectes per al PUOSC

Blanes

Recursos del pla de turisme per al rec Major de Banyoles

BANYOLES

Arriba el primer tren que reforçarà el servei de metro

barcelona

Reforç als serveis socials de Palamós

palamós

La campanya de millora de ferms arrenca a la rambla Joan Bordàs de Sant Feliu

sANT fELIU DE GUÍXOLS

La Costa Brava centra un debat a la UdG

girona

Les línies exprés

Aixequen la restricció de pas de camions en un tram gironí de l’N-II

girona