Medi ambient

Pocs bolets i més tardans

La temporada de bolets està sent més tardana i menys abundant que la del 2018

L’escassetat de pluges i la intensitat de la calor durant els mesos de juliol i agost n’han endarrerit el sorgiment

Tímidament, alguns ceps, rossinyols i rovellons han començat a aparèixer aquests darrers dies en algunes comarques catalanes, especialment al Pirineu. En comparació de l’any passat, però, aquesta temporada els bolets naixeran més tard i seran més escassos. Així ho preveu un estudi elaborat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que n’ha assenyalat com a causes les temperatures elevades i la falta de precipitacions durant els mesos de juliol i agost.

La disminució de producció respecte a l’últim any, però, no ens ha d’alertar, segons explica l’investigador del CTFC Juan Martínez, que afirma que “l’any passat va ser el segon més productiu dels darrers 22 anys”. Efectivament, la mitjana de producció dels últims anys voreja els 60 quilos de bolets per hectàrea, mentre que en la campanya del 2018 se’n van comptar 167.

Martínez també puntualitza que aquestes xifres són estimacions fetes a partir de “models matemàtics de producció de bolets obtinguts després de 22 anys de mostrejos en parcel·les dels boscos catalans, i d’informació meteorològica recollida durant tot aquest període”. I hi afegeix que les previsions tenen en compte “la variabilitat en la producció de bolets que hi ha entre els diferents tipus de bosc i la disponibilitat d’aigua que hi haurà durant la temporada”.

Després de les pluges de dissabte passat, van ser molts els aficionats que es van desplaçar als boscos del Ripollès i del Berguedà en el que van ser els primers dies forts de la temporada. En algunes localitats, com és el cas de Campelles (Ripollès), per tal d’evitar que s’acumulin cotxes als marges de les pistes forestals, han inventat un distintiu que expedeix l’Ajuntament per poder accedir a alguns espais. Aquest permís costa 30 euros l’any i, segons afirma l’alcalde, Joan Dordas, és necessari per evitar “el col·lapse” en algunes zones, ja que té un efecte “dissuasiu”, i assegura que bona part dels boletaires el veuen amb bons ulls.

Canvi climàtic

Fins fa poc es creia que el canvi climàtic tindria un efecte negatiu en la productivitat dels bolets i que això n’afectaria el comerç. El CTFC, però, afirma que la relació entre el canvi climàtic i la producció de bolets és molt difícil de preveure ara per ara i que, per tant, “cal anticipar-nos-hi a través de la gestió forestal ben feta”.

Però això no és tot: un article publicat el desembre del 2017 per investigadors del CTFC en col·laboració amb la UdL a la revista científica Agricultural and Forest Meteorology indica que “unes pluges estables combinades amb temperatures més càlides allargarien la temporada de bolets sense comprometre’n la producció”. És a dir, que la temporada de bolets es podria allargar perquè les temperatures serien més càlides a finals de tardor i a principis d’hivern i no hi hauria una reducció significativa de les precipitacions.

Tot i així, els experts alerten que la falta de gestió dels boscos i els seus canvis d’ús podrien ser els veritables perills per als bolets, ja que, asseguren, als boscos densos hi ha menys producció. “Històricament, els boscos eren l’escenari d’una activitat econòmica que n’assegurava la gestió. Amb el progressiu abandonament rural i dels usos agraris tradicionals, el bosc s’ha tancat molt”, va afirmar Sergio de Miguel, coordinador de l’estudi, i hi va afegir que els bolets estan en equilibri amb les plantes de l’entorn i que, per tant, també en depenen. Tanmateix, va advertir que “estem parlant d’escales climàtiques que abasten molts anys i, per tant, no hem de considerar els episodis meteorològics a curt termini”.

LA FRASE

60
quilos de bolets
per hectàrea són les estimacions de producció de la temporada 2019.
Cal anticipar-nos al canvi climàtic a través de la gestió forestal ben feta
Juan Martínez
científic del centre de ciència i tecnologia forestal

El Berguedà vol explotar el bolet tot l’any

N.S.

El retard en l’inici de la temporada també ha castigat el sector de l’hostaleria. És el cas dels restauradors del Berguedà, comarca boletaire per excel·lència i acostumada al consum del bolet, que, per l’escassetat que hi està havent aquest començament de tardor, està rebent pocs boletaires. A més, com que la falta de bolets fa que el preu n’augmenti, als restaurants de la zona se’n serveixen menys i els restauradors tenen un marge de benefici més baix. És per aquest motiu que ara proposen desestacionalitzar el bolet i convertir-lo en un reclam turístic durant tot l’any. Remei Escolies, propietària del restaurant Els Roures, de Castellar del Riu, afirma que, gràcies a les noves tècniques culinàries, ara poden conservar alguns bolets durant tot l’any, i que, per tant, en poden oferir a les cartes també fora de temporada. El president de Berga Comercial, Xavier Orcajodes, va declarar que des del sector comercial també són conscients de l’oportunitat que generaria el consum de bolets durant tot l’any, ja que, diuen, la comarca encara no n’ha sabut treure prou profit. “Hi ha pocs boletaires que aprofitin per quedar-se uns dies a la comarca i visitar molts dels seus encants”, va assegurar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Declararan Figueres “ciutat feminista” en el ple del març

FIGUERES
Pla de franges contra  els incendis a Begur

Pla de franges contra els incendis a Begur

BEGUR

SOS Costa Brava alerta d’una altra tala al complex residencial d’Aigua Xelida

PALAFRUGELL

Internet s’imposa en les relacions dels banyolins amb l’Ajuntament

BANYOLES

El ple de Santa Cristina d’Aro aprova el projecte per a la futura biblioteca

SANTA CRISTINA D’ARO
Operació precisa

Operació precisa

Les Preses

Comptabilitzen 2.062 arbres a Sant Hilari

sant Hilari sacalm

Adjudiquen el carril bici sota el pont de l’Aigua de Girona

girona

Tallen sis setmanes la séquia Monar

girona