Medi ambient

Més de 500.000 tones de brossa

Més de la meitat del mig milió de residus que es produeixen a les comarques gironines no es reciclen

La Garrotxa és la comarca que recicla més

La majoria de la brossa generada pertany a la fracció resta

Més de mig milió de tones de brossa. Això és el que es va generar l’any passat a les comarques gironines, segons dades de l’Agència Catalana de Residus. Respecte a un any enrere, s’ha incrementat el volum de brossa generada pels gironins, però també el volum de brossa reciclada. Pel que fa a la producció, l’increment més important ha estat a la Cerdanya, on –incloent-hi els municipis lleidatans– ha augmentat un 19% la generació de brossa en un any, seguida per la Garrotxa, –un 11,44% més–, el Ripollès –8% més– i el Pla de l’Estany –7% més. A la resta, el volum ha oscil·lat entre el 3,64% d’increment a l’Alt Empordà al 0% del Baix Empordà. Un exemple d’aquest increment de generació de brossa el dona la mateixa ciutat de Girona. L’any 2010, va generar 43.370 tones de residus, el que es tradueix en 1,23 quilos per habitant i dia. Vuit anys més tard, el 2018, en va generar 45.682 tones (1,25 quilos per habitant i dia). És a dir, un 5% més de brossa. Per contra, Girona és la ciutat del país amb més de 50.000 habitants que té millors resultats en reciclatge.

La majoria de la brossa generada l’any passat a les comarques gironines, un 57%, no es va reciclar d’entrada. És a dir, pertany a la fracció resta i a la neteja viària. Són un total de 289.554,79 tones, que van anar a parar, majoritàriament, a plantes de tractament mecànic biològic –on se selecciona la brossa per augmentar el percentatge de materials reciclables– de les fraccions, a dipòsits controlats i a plantes incineradores.

De totes les comarques gironines, la Cerdanya –comptant-hi els municipis lleidatans– és la que recicla menys. De fet, és la comarca que recicla menys de tot Catalunya, ja que el 75% dels residus que produeix –13.277,40 tones– van a parar a la fracció resta. És un volum de brossa, però, molt inferior al que es produeix a les turístiques comarques de l’Alt Empordà i la Selva, que són les que registren més tones de brossa de tota la demarcació, amb més de 115.000 tones recollides en cadascuna. Aquestes xifres s’expliquen per la important pressió turística que suporten, és a dir, perquè el nombre de visitants que s’allotgen en les poblacions turístiques fa que augmenti el volum de brossa generada. De fet, si es té en compte els quilos generats per habitant i dia, la mitjana més alta està a l’Alt i al Baix Empordà, un altre cop, allà on hi ha més pressió turística, registrant entre 2,25 i 2,27 quilos diaris per habitant, respectivament.

A l’altra banda de la balança hi ha la Garrotxa, la comarca gironina on es recicla més i la setena de tot Catalunya en reciclatge. Del total de 31.766,65 tones de brossa produïdes durant l’any passat pels garrotxins, el 52,72% –16.746,70 tones– va anar a parar a la recollida selectiva. Una xifra que, a més, suposa un increment del 23,88% respecte a les tones que es reciclaven un any enrere. De fet, a totes les comarques gironines es va reciclar més el 2018 que un any abans –destaca el Pla de l’Estany, també amb un 21% més–, a excepció del Baix Empordà, on es va reciclar un 0,52% menys que el 2017.

JOSEP M. TOST

“Calen dues pomes en una safata de porexpan?”

A la demarcació de Girona hi ha una producció de brossa d’unes 500.000 tones. És equiparable a la resta del territori?
És equiparable a la resta del país. Té una zona costanera turística amb molta generació i, a més, hi ha l’Alt Empordà, que és una de les comarques que generen més residus del país perquè tenen el sobrepès del turisme. A les comarques d’interior, se sol estar en la mitja d’1,2 o 1,3 quilos de brossa per habitant i dia, però, en general, la generació està més o menys igual que a la resta del país.
L’objectiu: produir menys residus o reciclar més?
L’objectiu és produir menys residus i, per això, en principi tenim una fita, que vam establir en el Precat (la planificació que tenim a Catalunya), d’intentar que, al final del 2020, es generin un 15% menys de residus que el 2010. Això està costant, i va per comarques. Hem aconseguit que el país superi una mica la crisi econòmica del 2008 i el PIB augmenti; per contra, els residus creixen menys i aquest és l’objectiu desitjable en tota societat: que hi hagi creixement econòmic però no més residus. Això s’ha alentit, però va per barris.
Com s’aconsegueix generar menys brossa?
La prevenció és la clau i això és per a tothom. Els productors han de procurar de posar al mercat productes amb menys envasos i evitar el sobreenvasat. Ara, veiem dues pomes dins una safata de porexpan blanca i embolicada amb cel·lofana. Això cal? També anem a una societat que cada vegada utilitza més envasos. Moltes persones que viuen soles o famílies monoparentals, per exemple, que no gasten un litre de llet, compren envasos de 250 mil·lilitres, o fabricants d’embotits que fan envasos de 80 grams en tres o quatre porcions diferents... Però, és clar, la gent que viu sola també té dret a menjar pernil dolç sense que se li assequi al cap de tres dies És una societat amb més envasos, però s’ha d’intentar racionalitzar; comprar sense envàs, de proximitat. Comencen a aparèixer establiments on es pot comprar a doll, també es pot anar al supermercat amb la carmanyola de plàstic o de vidre a comprar el peix o la carn, cosa que semblava impossible... També hi ha l’aparició de plans pilot, com ara el que fem a la Seu d’Urgell, on totes les bosses de compra poden ser compostables i, per tant, es poden utilitzar després per a la fracció orgànica. O que a les festes populars prohibeixin els plàstics d’un sol ús i es vagi amb gots de plàstic per què es paga un dipòsit d’un euro i després te’l tornen... Això està bé. Tenim molt recorregut per fer tots plegats. Les administracions, i especialment l’administració local, tenen molt poder per fer-ho.
Després, el reciclatge.
Exacte. La jerarquia famosa és la prevenció, la preparació per a la reutilització –com el lema de la campanya que vam fer setmanes enrere de no llencem res, mirem de reparar, de reutilitzar, de donar... –, el reciclatge, la valorització energètica i, per últim, l’abocador. Hem de canviar les fórmules de fabricació per facilitar el reciclatge i que no sigui tan car. Sense plàstic no viurem, però tampoc tornarem a l’època dels nostres avis quan no hi havia res.
La Garrotxa té de les millors taxes de reciclatge. Per què?
Tot és política. Quan et vesteixes, fas política, quan decideixes què menges, fas política. Tot són decisions i voluntats polítiques. Els recursos són limitats; tu decideixes si fas canons o mantega. Això és el mateix: prioritzes temes de medi ambient, amb polítiques ambientals a peu de carrer per als botiguers, per als veïns del poble, per als grans productors, campanyes a les escoles, per modestes que siguin... I això és nota.

Convocatòria d’ajuts per fomentar la recollida

Cada cop falta menys per arribar al 2020, l’any que entrarà en vigor la normativa europea segons què tots els municipis hauran de reciclar el 50% dels residus que produeixin. Si atenem a les comarques gironines, a hores d’ara només la Garrotxa superaria el mínim exigit, amb el 52,73%. La resta, estan molt per darrere.

Per fomentar la recollida de residus, l’Agència Catalana de Residus acaba de plantejar una convocatòria per a una sèrie d’ajuts per un milió d’euros per fomentar la recollida selectiva de residus municipals. Aquesta línia d’ajuts va destinada als ens locals de Catalunya i a les entitats jurídiques públiques i privades (empreses, associacions, fundacions, entitats sense ànim de lucre, escoles i universitats) de Catalunya per al foment de la recollida selectiva de les diferents fraccions dels residus municipals des d’una perspectiva de l’economia circular. El pressupost es distribuirà en dues línies d’actuació, una d’adreçada als ens locals de Catalunya i l’altra adreçada a entitats jurídiques públiques i privades de Catalunya, ja sigui per adaptar-se al servei públic de recollida selectiva de la fracció orgànica del seu àmbit, o sigui per a l’establiment de sistemes privats de recollida selectiva d’aquesta fracció orgànica, segons cada cas. La major part del pressupost, el 75%, és per a projectes destinats a ens locals de recollida selectiva de fraccions que no estiguin incloses en un sistema de responsabilitat ampliada del productor, com ara la fracció orgànica, els residus tèxtils i els olis vegetals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
NÚRIA BERGA
ALCALDESSA DE JAFRE (FUTUR PER JAFRE)

“No tenim resposta sobre la GI-634”

JAFRE

Ripollès i Garrotxa: 25 anys de cara gràcies a Collabós

Olot

A votació els pressupostos participatius a la Jonquera

La jonquera

Llagostera enquesta sobre les necessitats en habitatge

llagostera

Els manifestants ocupen la xarxa de carreteres

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Augment dels núvols

Barcelona

Red Eléctrica presumeix que la MAT ha estalviat 528 milions

Santa Llogaia

Les marxes fan multiplicar el nombre de carreteres tallades

Barcelona / Girona

Ryanair vol acomiadar 100 treballadors de la base de Girona

VILOBÍ D’ONYAR