Medi ambient

Quaranta anys de lluites per l’Empordà

El llibre ‘Escola de radicals’ recull quatre dècades de mobilitzacions pel territori

S’hi analitzen disset projectes aturats que haurien canviat el paisatge

Una central nuclear a Pals, un circuit de Fórmula 1 al Montgrí, una autovia de Blanes a Portbou –passant pel mig dels aiguamolls i el cap de Creus– i un complex de vuit urbanitzacions amb botigues als penya-segats, hotels i un port esportiu a la península del cap Norfeu. No són innocentades, només alguns dels projectes que haurien canviat el paisatge de l’Empordà si no s’haguessin frenat, i que es recullen a Escola de radicals, que acaba de publicar l’editorial Brau.

Sense pretendre detallar tots i cada un d’aquests projectes, aquest treball col·lectiu, subtitulat “40 anys defensant el territori a l’Empordà”, és alhora una cronologia documentada de la pressió urbanística al territori (amb mapes i dades), una aproximació al context social, polític i cultural en què es van gestar moviments i entitats per oposar-se a aquesta pressió i una crònica explicada en primera persona pels protagonistes de les més emblemàtiques d’aquestes mobilitzacions.

La primera manifestació

S’hi dibuixa un fil conductor que arranca al 1976 a Torroella de Montgrí amb el que es considera la primera manifestació ecologista a Catalunya: aquell 7 d’agost, 4.000 manifestants amb el suport de 73 entitats es van concentrar amb els lemes “Salvem el Ter” i “Peixos sí, merda no” contra la contaminació del riu i amb la paperera Torras Hostench de Girona en el punt de mira.

Uns mesos després aquell mateix any, a Figueres es crea el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos (GDAE), que al llarg dels anys evolucionarà a Iaeden i, posteriorment, a Iaden-Salvem l’Empordà. Amb el resultat emblemàtic d’haver aconseguit aturar Port Llevant i salvar els aiguamolls, aquest nucli figuerenc és sens dubte un dels que té més protagonisme en la història de les mobilitzacions mediambientals a les comarques de Girona, però no és l’únic. I és que el 1976, tal com recorda el periodista Narcís Genís, tot el litoral empordanès estava en risc, des de la platja de la Rubina, al sud de Roses, fins a la Pletera, al sud de l’Estartit. Per això també prenen rellevància en aquest llibre els èxits aconseguits. La visió d’aquests últims 40 anys de defensa del territori és transversal, perquè no es limita a qüestions urbanístiques, sinó que es nodreix i comparteix lluites per preservar el patrimoni (barraques de pedra seca, menhirs i tortugues de l’Albera), per qüestionar estaments com ara la presència militar a l’Albera, i models de societat amb l’aparició del plans eòlics i l’arribada de la MAT.

Pressió constant

Sense caure en una mirada exclusivament nostàlgica o “d’antics combatents”, aquest recull també posa en evidència els contextos que han fomentat la pressió sobre el territori: a les acaballes del franquisme, un discurs descarat que es podria resumir en “com més turistes i més formigó, millor”; amb l’arribada de la democràcia, un canvi positiu però que ràpidament serà engolit per la frenesia del totxo abans que exploti la bombolla immobiliària que sembla aturar-ho tot. I fins l’actualitat més immediata, amb la sensació que la crisi s’ha superat i que es reactiven projectes que motiven noves mobilitzacions, com ara la recent plataforma Sos Costa Brava. L’Escola de radicals encara té molts cursos per endavant.

Memòria de l’activisme

Més d’una trentena de persones –amb escrits propis o a través d’entrevistes– han col·laborat a Escola de radicals (Ed. Brau, 283 planes, 25 euros). Distribuït en sis capítols, el volum acaba conformant una enciclopèdia de l’activisme ecologista dels últims quaranta anys a la demarcació de Girona, tot i que se centra bàsicament en les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. Disset casos concrets, definits com a “projectes paisatgísticament abusius” hi són tractats. El criteri per seleccionar-los ha estat que són projectes que no s’han dut a terme “perquè una resposta activa per part de la població ho ha impedit”. “Si refent el relat contribuïm a estructurar futur, encara haurà tingut més sentit el trajecte”, conclou el pròleg.

La ‘performance’ com a eina de comunicació

Un dels aspectes que es recull a Escola de radicals és la memòria fotogràfica de les mobilitzacions. També hi té un aspecte destacat el tema de la comunicació, les performances i posades en escena dels impulsors de les campanyes de defensa del territori per guanyar suports i protagonisme en els mitjans de comunicació. És el moment en què el Grup d’Acció Directa de la Iaeden-Salvem l’Empordà “incorpora accions noves tipus Greepeace”, expliquen els protagonistes. A l’esquerra d’aquestes línies, algunes de les imatges que queden recollides al llibre: la manifestació a Torroella de Montgrí del 1976, en defensa del Ter després de diversos episodis de peixos morts surant al riu; al centre i a dalt, la pancarta de 45 m “No anem pas bé” sobre el pont de l’autopista al seu pas per Figueres (2005); a sota, una escenificació de l’enterrament del pla director territorial de l’Empordà a Castelló d’Empúries (2006); a la dreta a dalt, l’hereu de l’Empordà crucificat pels especuladors a la platja de l’Escala en l’acció O ressuscitem el pla director o l’Empordà morirà (2006); a baix, un fotomuntatge amb l’exalcalde de Figueres Santi Vila (polèmica per les estacions del TAV, 2009).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Arriba el divendres i torna la calma

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Continua la inestabilitat

Barcelona

Figueres vol fons europeus per tractar la problemàtica del sector oest de la ciutat

Figueres

Comptes de 29,86 milions a Sant Feliu, pensant el futur

SANT FELIU DE GUÍXOLS

El barri del Barral de Banyoles estrena carrers

BANYOLES

El 2019 també serà de rècord en emissions, a l’alça, de CO2

Madrid

El Parlament insta a castigar les festes privades a la costa

BARCELONA

Riudellots instal·la dues calderes de biomassa

riudellots

Reoberta la Ronda de Dalt de Barcelona a l’altura de Collserola després del tall per acumulació d’aigua a la calçada

barcelona