Medi ambient

Jutgen els quatre activistes que es van penjar d’una torre per protestar contra la línia de la MAT

La fiscal reclama que se’ls condemni a un 1 i mig de presó per coaccions però retira l’acusació de resistència a l’autoritat

Quatre activistes contraris a la MAT (línia de molt alta tensió) s’han assegut aquest dilluns a la banqueta del jutjat penal 4 de Girona. S’enfronten a una pena d’1 any i mig de presó per haver-se penjat durant hores d’una torre dels 400 kV a Fellines per protestar contra la construcció de la línia.

L’acció va tenir lloc el 12 de juny del 2014. Els activistes han sostingut que va ser una “acció pacífica” en defensa del territori, i que es va fer amb l’objectiu de buscar ressò mediàtic. També han dit que en cap moment els Mossos d’Esquadra els van demanar directament que baixessin, i que quan els Bombers es van enfilar fins allà on eren –tres d’ells es trobaven a uns 60 metres d’alçada¨– no van oposar-se a què els despengessin. Al final del judici, la fiscal ha demanat que se’ls condemni per coaccions i ha sol·licitat que paguin una indemnització de 2.008,79 euros a la Generalitat pel cost de l’operatiu de rescat.

La protesta que ha arribat avui a judici va tenir lloc fa quatre anys i mig. Tres dels activistes van enfilar-se fins a una alçada de 60 metres i l’altra es va quedar penjada a una alçada d’uns 15. A més, dues de les activistes es van encadenar a l’estructura de la torre. L’acció de protesta va començar cap a les nou del matí i es va allargar fins passades les sis de la tarda (quan els Bombers especialitzats en rescats de muntanya van despenjar els activistes).

Inicialment, la fiscal acusava els antiMAT d’un delicte de coaccions i de resistència a l’autoritat. Els acusats han declarat que l’objectiu de la protesta era aconseguir “ressò mediàtic”. Han explicat que ja feia quinze anys que lluitaven contra la MAT i que van decidir elevar el to per “arribar a la gent”. A més, han subratllat que en cap moment els Mossos d’Esquadra –que van desplegar un fort operatiu al peu de la torre- els van demanar per megafonia que baixessin.

Durant el judici, els Mossos han explicat que van decidir que fossin els Bombers els qui pugessin dalt la torre “per evitar enfrontaments”. “Es va optar per negociar i van baixar per voluntat pròpia”, han declarat. Per la seva banda, un dels bombers que es va enfilar a la torre –i que aquí, també representava la Generalitat– ha insistit en el fet que, quan se’ls va donar opció de baixar, els activistes no s’hi van oposar.

A la fase de conclusions definitives, la fiscal ha optat per retirar l’acusació per resistència a l’autoritat. Però ha mantingut la petició d’1 any i mig de presó pel delicte de coaccions. Sosté que, encara que no hi va haver danys ni violència física, sí que la conducta dels acusats “va excedir” la d’una simple protesta. “Hi va haver coacció cap als treballadors per impedir que construïssin la línia”, ha dit la fiscal, subratllant que això s’entén com a violència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

S’obre el registre de vehicles contaminants per a la ZBE

barcelona

Vint propostes veïnals a votació a Roses pel pressupost

Roses

L’estació Zona Franca de l’L-10, a punt el primer trimestre de 2020

Ada Colau és nomenada enviada especial per la relació de les ciutats amb les Nacions Unides

Barcelona
El temps
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Lleugera inestabilitat

barcelona

La junta electoral vol que s’investigui l’alcalde de Torroella per desobediència

torroella de montgrí

Santa Cristina congela tributs, però collarà més qui no hi estigui censat

SANTA CRISTINA D’ARO

Prova pilot a Olot amb contenidors intel·ligents

Olot

Noves inversions a la via pública, a Banyoles

BANYOLES