Medi ambient

ANTONI TRASOBARES

DIRECTOR DEL CENTRE DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA FORESTAL DE CATALUNYA

“Només es gestiona el 30% del bosc que es podria gestionar”

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya està en un procés de canvi. El seu director explica quines són les línies d’actuació, la situació dels boscos i del sector forestal

El CTFC va néixer el 1996, i en vint anys ha tirat endavant 900 projectes i publicat 250 llibres i 500 articles científics. Actualment al centre hi treballen a l’entorn de 80 persones. Antoni Trasobares, enginyer forestal, va agafar la direcció del centre el desembre del 2016. Va ser director general de Medi Natural (2013-2016). Abans havia participat en projectes europeus de recerca. Ha treballat a Finlàndia i Suïssa.

Quina és la feina del CTFC?
Treballem en quatre àmbits. La gestió forestal multifuncional, que significa gestionar el bosc pensant en el conjunt de béns i serveis. O sigui, no només fusta o suro, sinó també tenir en compte el valor recreatiu, els bolets, el cicle de l’aigua... Temes paisatgístics i biodiversitat. Hi ha un segon bloc que és la dinàmica del paisatge i la biodiversitat. Estudiem com evoluciona el paisatge i mirem cap al futur. Al mig d’aquests dos blocs tenim el gran projecte de la bioeconomia i la governança. El quart és la d’acompanyar projectes d’emprenedoria i que la recerca es converteixi en competitivitat en projectes com la tòfona, per exemple.
Quins canvis ha introduït a l’ens des que hi va arribar?
D’entrada hem canviat el nom recentment. El nom inicial de la institució [Centre Tecnològic Forestal de Catalunya] anava molt lligat al pla previst inicialment de donar suport al sector forestal. Què passa? Que el CTFC ha esdevingut més un centre de recerca. Si principalment et dediques a la ciència més que a la tecnologia aplicada, el més normal és que ens passéssim a dir Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Inclou “ciència” i “tecnologia” perquè treballem amb aquest binomi.
També està introduint canvis pel que fa a la implicació d’administracions i universitats. En quin sentit?
Estem en un procés de canvi. Tenim un comitè assessor extern d’experts en recerca que van fer una avaluació i van identificar que calia estructurar els eixos principals de la feina que feu i també posicionar els àmbits principals d’acció. El nostre és un centre sorgeix en l’àmbit de Solsona i després Lleida però treballa a nivell de Catalunya i crèiem interessant que altres actors entressin a jugar. Per tant, al CTFC ara hi ha els tres departaments de la Generalitat vinculats al nostre àmbit, Agricultura, Territori i Sostenibilitat i Empresa i Coneixement. A més, tenim la Diputació de Lleida i la de Barcelona vinculats i convenis amb les de Tarragona i Girona. Volem jugar un paper de ser el punt de trobada de diverses institucions que treballen en àmbits semblants. Volem que la recerca de nivell acabi transformant-se amb eines aplicades als gestors pràctics. Pel que fa al coneixement, la Universitat de Lleida ha estat la matriu però també ha entrat al consorci la Universitat Autònoma de Barcelona. Això es completa amb el consell comarcal del Solsonès i ara entrarà l’ajuntament de Solsona. A més de tenir un projecte transversal a tot Catalunya i un referent en l’àmbit de gestió de boscos i medi natural al sud d’Europa, ens interessa tenir un cas pràctic a nivell local.
En què es treballa més ara?
Estem treballant molt el concepte d’economia circular i la bioeconomia. Al final això és en la major mesura que puguem reemplaçar productes fòssils per bioproductes. I després, mitjançant recerca i innovació, usar posar aquests bioproductes al mercat amb un valor afegit. El que volem és que el sector forestal i agrari surti una mica de si mateix. Que no només se centri en el producte primari, que de vegades té uns preus justets perquè et surti el marge, sinó entrar en el món de la construcció, la química verda, el tèxtil i d’altres sectors amb cadenes de valors més potents. Permetria que la gent del territori s’hi pugui guanyar bé la vida i trobar un bon encaix entre gestió sostenible i evitar tenir el bosc deixat, com passa ara, perquè a alguns propietaris no els surt a compte.
Em posa un exemple?
Un exemple seria el tema de la construcció amb fusta, que té molta projecció; estem treballant per fer un edifici amb fusta contralaminada. Avui dia la nostra fusta s’usa per fer palets o per a biomassa. Volem canalitzar-la cap a un nou producte per transformar-la en un element constructiu, que avui dia té un gran mercat. És una petita gran revolució que hi ha en el sector. Hem avaluat que la fusta de Catalunya és bona per fer aquest producte. I ara estem treballant per establir algun projecte industrial, més enllà d’un petit projecte que ja hi ha al Pallars. L’objectiu és diversificar els canals de comercialització de la fusta que es talla a Catalunya per tenir més competitivitat i per valoritzar la fusta.
La idea és trobar noves maneres d’aprofitament del bosc?
Exacte. Nosaltres treballem molt per introduir una base d’innovació i una bona estratègia de comercialització perquè amb la fusta que gestionem aconseguim un producte amb un preu superior. És un projecte molt important de dinamització territorial.
Ha parlat de no deixar abandonat el bosc. Com estan ara?
Actualment només es gestiona el 30% del bosc que seria susceptible de fer-hi una gestió. Això vol dir que tens molts boscos abandonats. Ara tot aquest projecte de la bioeconomia no només vol descarbonitzar l’economia, sinó que hi ha dos components més. Un és fer això amb el màxim de respecte i de bona conservació del medi natural i de la biodiversitat. I l’altre és lligar-ho a activitat social i econòmica en zones rurals. Cal un reequilibri territorial que va molt lligat a les noves tecnologies.Un poble petit amb xarxa de fibra òptica serà més susceptible que algú pugui decidir anar-hi a viure. Això obre oportunitats.
L’objectiu del CTFC és ser un referent a escala internacional?
Un gran pilar és la transversalitat a Catalunya, i l’altre, en què ja treballem des de fa temps i ara treballarem més, és ser un referent al sud d’Europa. Ja ho som, perquè formem part de projectes europeus amb altres consorcis d’altres zones. Ja ens identifiquen com a referent al sud d’Europa per exemple en tema de micologia, de bolets. Avui les coses van per aquí. Tot es mou en xarxa, i ara que el món s’ha fet més petit, nosaltres interpretem el projecte des de l’àmbit local però també a escala internacional. El repte és reposicionar l’àmbit agroforestal des de la recerca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El consell del Baix Empordà desplega deixalleries al servei dels pobles petits

vall-llobrega / la Bisbal

Junts alerta que ERC de Palamós no té cap rumb

palamós

Emergència al Besòs pel foc a l’empresa de Montornès

montornès del vallès

Renovació de l’espai de les terrasses al Port de la Selva

El port de la Selva

Treball investiga si Ryanair ha vulnerat els drets de la plantilla

girona

Cooperativa d’inserció per a joves a Arbúcies i Sant Hilari Sacalm

arbúcies

Aturen la planta d’asfalt del Penedès

vilafranca del penedès

L’ATM crea una targeta multipersonal després de les crítiques al nou model tarifari

Barcelona

L’ACA declara l’emergència per actuar a la conca del Besòs

Barcelona