Medi ambient

ÀLEX BAGANT

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ MASSÍS DE MONTSERRAT

“El món necessita advocats, però necessita molt més els pagesos”

L’entitat neix el 2011 i té uns trenta associats. Vol recuperar la pagesia al Montserratí i per això promou horts comunitaris, bancs de terres i ara una xarxa d’oficines d’assessorament agrari

Quin és l’objectiu de l’ens?
Treballa pel relleu generacional de la pagesia. A partir d’aquesta idea treballem en la formació i l’assessorament, en la producció i en la distribució i la promoció. Són els tres grans pilars. En el que estem treballant ara més és en la Xarxa d’Oficines d’Assessorament agrari. Ja vam obrir a Marganell i Collbató i ara ampliem a deu oficines més: Abrera, Castellbell i el Vilar, Castellolí, Esparreguera, Martorell, Olesa, Piera, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet i Vacarisses. Això és gràcies a una subvenció del projecte singular d’AraCoop, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. L’objectiu és ampliar l’assessorament agrari a tot el Montserratí.
A qui van dirigides les oficines i quin assessorament donen?
A les oficines tindran accés tots els veïns i veïnes dels municipis i podran tenir un assessorament gratuït i universal. Tenim dues enginyeres agrònomes que poden assessorar tant en tema agrari i ramader com forestal. La idea és que una persona particular té un assessorament directe per assessorar-se amb el seu hort o, si vol trobar una terra del banc de terres, li busquem. De fet, en aquest sentit ja hem fet els primers passos. Per exemple, algun pagès que té una plaga, doncs pot venir amb un fruit i unes fulles, i li podem donar assessorament.
A partir de quan estaran disponibles les oficines?
A principis de març comencem les presentacions. La primera serà a Castellbell i el Vilar. Ja hi estem treballant internament. A la web www.montserrati.cat es podrà trobar la informació.
L’associació prepara també un diagnòstic de l’estat de la pagesia al Montserratí...
Sí, volem fer una foto de cada municipi de com està a nivell agrari. És a dir, quins terrenys estan abandonats, en quins s’està produint, quin volum de producció, quants pagesos hi ha... Això és el que estem desplegant aquest any més fort i el projecte estel·lar. La idea és que les oficines ens obrin portes als municipis; de fet, a partir d’això ja ens han sortit tres propostes per gestionar horts socials. Ha de ser el catalitzador de tot el que fem. El que pot ser és que la xarxa d’oficines s’acabi en un moment donat, però la idea és que quedi aquest arrelament i que es mantingui l’assessorament agrari.
Costa trobar joves que vulguin ser pagesos? És difícil dedicar-se a això i que sigui rendible?
Les dues coses. A més, al Montserratí passa una cosa que en altres llocs potser no passa tant. I és que aquí tenim extensions petites de terreny, no hi ha zones de cultiu de regadiu importants. N’hi ha, però no prou terrenys amb aigua i si cal el reg es fa molt més inviable. En canvi, tenim de bo que tenim l’Escola Agrària de Manresa aquí al costat i cada any hi ha un seguit de gent que surt formada. És clar hi ha gent que ve de fora a estudiar i si troben un projecte aquí és fàcil que es doni el cas que es quedin a treballar a la zona.
Per què cal defensar el relleu generacional a la pagesia?
Als municipis no s’està treballant aquest tema i és on més s’ha de treballar. Els municipis tenen promoció econòmica i una regidoria de medi ambient però mai parlen de pagesia o ramaderia. Ha de ser un compromís. El món necessita advocats però necessita molt més els pagesos i els productors. Crec que un advocat també hi estarà d’acord. També necessita menjar. Si volem que el menjar acabi venint de l’altra punta de mon anem per molt bon camí. Però si no, s’haurà de treballar amb la consciència que als municipis hi ha d’haver pagesos, hi ha d’haver gestors de la terra que produeixin producte de la zona.
Per un tema de sostenibilitat?
Per sostenibilitat, sí, però també per cultura agrària. Les societats s’ha creat a partir d’aquesta cultura agrària, i no ens podem desvincular de la terra. Sota l’asfalt hi ha terra. Aquest vincle no el podem perdre. Som part d’aquesta natura i ens n’estem desvinculant. És essencial que no es perdi la cultura agrària i el que ens vincula a la terra. Hi ha pobles aquí a la zona que ja no tenen cap pagès que s’hi dediqui en un àmbit productiu. Ens hauria d’afectar molt més. L’associació va néixer perquè aquestes coses no passin.
S’ha presentant el Parc Rural del Montserrat. Quina valoració en fa l’associació?
Es va presentar fa 13 anys però després es va deixar aparcat. El 2011 surt la nostra associació perquè aquest futur parc tingués una base, una massa crítica que doni suport a la idea de parc rural. Totalment alineats amb el parc rural, hi estem totalment a favor. Ara, sí que entenem que és una cosa molt lenta. Ara sembla que hagi fet un pas endavant però volem veure actuar, qui ho porta, com es gestiona, etcètera. Cal veure exactament com funcionarà. Totalment a favor, però ja són 13 anys i cal veure què.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cost milionari del ‘Glòria’ al Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l’Estany

la Bisbal d’E. / olot

L’Estat xifra en 71 milions els danys del ‘Glòria’

Madrid

La Guàrdia Urbana de Figueres lloga un nou radar mòbil

FIGUERES

Sant Jaume manté el seu no a la planta a Can Coma de Baix

SANT JAUME DE LLIERCA

Els veïns de Calonge prioritzen l’asfaltatge

calonge i sant antoni

Paguen 187.588 euros de neteja a Santa Coloma

santa coloma de farners

Roses vol reduir les seves emissions de CO2 amb una nova xarxa de biomassa

roses
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dimecres amb núvols alts i mitjans

Barcelona
el temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Temps tranquil

Barcelona