Medi ambient

Medi ambient

Els Agents Rurals denuncien que el 155 ha frenat les mesures de protecció

Arran de la tragèdia del crim d’Aspa han disminuit més d’un 25% les inspeccions de caça a Catalunya, pel procés de dol i per l’augment d’efectius per patrulla

Un any després de l’assassinat de dos Agents Rurals a mans d’un caçador a Aspa (Segrià), les mesures de protecció promeses només s’han implementat parcialment. Des de llavors, les patrulles destinades a fer controls de caça han passat de ser de dos a tres agents i aquest tercer duu una arma llarga. Tot i això, els agents encara no disposen de les armilles que havien d’arribar a finals de 2017 per a tots els efectius, perquè la intervenció econòmica a causa de l’aplicació de l’article 155 “ho ha aturat tot”, lamenten. Sense Govern ni Parlament tampoc es pot aprovar el nou reglament d’armes i per tant els agents rurals tampoc duen encara les manilles ni les defenses extensibles promeses. Arran de la tragèdia d’Aspa, expliquen, han disminuït en un 26,6% les actuacions en controls de caça a Catalunya, a causa, principalment, del procés de dol patit pels companys del cos així com el canvi en el procediment que va suposar l’augment de dos a tres efectius per patrulla en aquestes inspeccions.

A punt que es compleixi un any del crim d’Aspa, l’ACN ha parlat amb el director general del Cos d’Agents Rurals, Marc Costa; el president de l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya (Asparc), Josep Capdevila, i l’advocat de les famílies de les víctimes, Pau Simarro, sobre què ha canviat i què falta per fer arran de l’assassinat de dos agents rurals, de 43 i 39 anys, a mans d’un caçador, veí de Vacarisses (Vallès Occidental), el 21 de gener de 2017. Llavors es va crear una Comissió d’Experts per avaluar els fets i proposar mesures per evitar que aquests es tornessin a produir. Segons Capdevila, s’estan acabant de redactar les conclusions que, calcula, es faran públiques entre el febrer i el març d’aquest 2018.

Conseqüències del 155

El principal escull amb què s’han trobat ha estat l’aplicació del 155, coincideixen. Segons Costa, el 155 ha afectat “moltíssim” perquè ha endarrerit molts aspectes de funcionament, com ara el reglament d’armes o la convocatòria de 50 places de subinspectors. “Hi ha moltes decisions polítiques que no s’han pogut prendre perquè la nostra consellera està a l’exili”. Assegura, però, que ells han anat treballant perquè “quan tornem a tenir Govern, puguem tirar endavant les iniciatives que no em pogut tirar endavant per culpa de la intervenció”.

4.100 inspeccions de caça menys en un any, arran d’Aspa

Pel que fa a les inspeccions de caça, el 2016 es van realitzar 15.400 actuacions mentre que el 2017 en van ser 11.300. Capdevila reconeix que aquest tipus d’actuacions són voluntàries i arran d’Aspa, alguns efectius no han volgut fer-les. Segons Costa, la disminució no es deu necessàriament a que hi hagi agents que no volen fer inspeccions de caça, sinó que cal tenir en compte que, a banda de la repercussió dels fets d’Aspa, s’ha modificat el procediment i per tant l’operativitat és més complicada. “Després d’Aspa hi va haver un temps, especialment a les terres de Lleida, on van haver de fer el dol i superar el tràgic succés, com és la mort de dos companys, en un cos com els Agents Rurals, molt vocacional, on es coneixen tots”, ha afegit Costa.

Només el 50% dels agents rurals han rebut la nova formació

Arran d’Aspa, a més de l’augment de dos a tres en les patrulles d’inspeccions de caça, es va prendre com a nova mesura un curs de formació que han de rebre tots els agents rurals. De moment, però, només l’han rebut poc més de la meitat dels 500 agents rurals que hi ha a tot Catalunya. Capdevila valora positivament aquesta mesura però considera que aquesta formació de com actuar davant d’una situació de perill, com preveure-la o com defensar-se, hauria d’haver estat bàsica des del primer dia d’entrar al cos i no arran d’una desgràcia.

Capdevila també ha explicat que des d’Aspa, “si no hi ha prou armilles per dur a terme una inspecció de caça, aquesta no es fa perquè el primer és la seguretat”. Un altre dels canvis que han notat és que s’està informant als caçadors que quan una patrulla d’agents rurals els requereixi per dur a terme una actuació de control, els caçadors hauran de deixar l’arma a terra, i “molts ja ho saben i abans de dir-los-hi, ja deixen l’arma a terra”. Si no ho fessin se’ls podria sancionar per desobediència a un agent de l’autoritat.

Les famílies inicien la reclamació de responsabilitat civil a la Generalitat

Per altra banda, Simarro ha explicat que les famílies dels dos agents rurals morts inicien aquest divendres la reclamació de responsabilitat civil a la Generalitat per la seva “inacció”. Assegura que existeixen denúncies documentades d’almenys una vintena d’atacs i insults de caçadors contra agents rurals en els últims deu anys a tot Catalunya i no entén que no s’hagin pres mesures abans de la desgràcia. Aquestes i d’altres denúncies es van manifestar, explica, en reunions del comitè de seguretat i salut. Simarro ha explicat que la reclamació es farà aquest divendres perquè cal fer-la abans d’un any dels fets però que demanarà també la seva suspensió fins que no acabi el procediment penal contra el presumpte assassí. L’objectiu és arribar a un acord extrajudicial perquè la Generalitat reconegui la seva part de responsabilitat i indemnitzi les famílies de les víctimes. Si no s’aconseguís, s’iniciaria una reclamació al jutjat contenciós-administratiu.

L’advocat de les famílies lamenta que les mesures preses arran d’Aspa hagin arribat tard pels dos agents rurals morts, ja que es va demostrar la seva efectivitat només un mes després del tràgic succés. A Granyena de les Garrigues, explica, es va produir una situació similar el febrer de 2017, amb un caçador sense llicència. “Quan va veure que una patrulla d’agents rurals, amb un d’ells armat se li apropava, va deixar l’escopeta a terra i va marxar corrent del lloc. Això és el que hauria d’haver passat el 21 de gener de 2017, que el presumpte assassí hagués marxat d’allà perquè hagués vist que hi havia un agent armat que hauria respost si hagués disparat”, ha dit.

Acte commemoratiu, diumenge 21 de gener

El cos d’Agents Rurals està organitzant un acte commemoratiu per a aquest diumenge 21 de gener en memòria de Xavier Ribes i David Iglesias. Serà a les 12h a Mas de Melons, on es va col·locar una estàtua en record seu. Abans, a les 10.30h tindrà lloc una homilia en record a les víctimes a l’església d’Aspa.

L’acusació particular demana 54 anys de presó a l’acusat, que podria ser jutjat a l’estiu

L’advocat de les famílies calcula que el judici al presumpte assassí podria celebrar-se aquest estiu, quan acabi la fase d’instrucció. Encara estan pendents de l’ampliació de l’informe de balística per determinar amb més precisió la distància i orientació dels trets així com de l’informe psicològic de l’acusat. L’advocat de les famílies de les víctimes demana que se’l condemni a 54 anys de presó (25 anys per cada assassinat, 3 per atemptat a l’autoritat i 1 més per tinença il·lícita d’armes, ja que no tenia cap permís en regla). A més Simarro també sol·licita que s’imposi a l’acusat una multa d’entre 3.000 i 5.000 euros per un delicte contra la flora i la fauna. També demana que es condemni a un any de presó el propietari de l’arma amb que l’acusat, Ismael Rodríguez, va efectuar els quatre trets mortals, com a cooperador necessari en el delicte de tinença il·lícita d’armes. L’informe de balística va concloure que l’arma no havia estat manipulada i que per tant només es podien efectuar tres trets alhora. Per Simarro, això demostra que el caçador va recarregar l’arma per efectuar almenys el quart tret i, per tant, es reforça la hipòtesi de l’assassinat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El PDeCAT vol explicacions de Sáenz de Santamaría sobre l’eximam de Ripoll

Jordi Xuclà tramitarà la petició de l’alcalde de la vila, que està fart del secretisme del govern estatal

Jordi Munell diu que no poden tancar el dol

Ripoll
 

La debilitat del terreny retarda l’obra de la Pilastra

Bescanó
 

El món local denuncia la pujada del rebut de l’aigua

Barcelona
 

La gestió dels residus a les zones turístiques, a debat

girona
 

La CJA decidirà sobre el rescat del servei de bar de la piscina cristinenca

santa cristina d’aro
 

Comencen a enderrocar l’Agglotap de Sant Feliu per renovar la plaça Alabric

SANT FELIU DE GUÍXOLS
 

Instal·len al Ter quatre connectors fluvials

GIRONA
 

Nova acció a Europa en contra del gasoducte Midcat

girona
 

L’Audiència de Girona tomba el recurs de Girona SA

Girona