Societat

LA CrÒNICA

El tren de la bruixa

Per mi, és una al·legoria de la vida. La rutina diària ens porta a fer voltes allà mateix. Només podem triar vagó

No m'han agradat mai les atraccions de les Fires i Festes de la Santa Creu on et sacsegen, et capgiren, et fan fer voltes o salts mortals. Em marejo molt fàcilment i trobo una insensatesa pagar perquè t'ho facin passar malament. Digueu-me ensopit, però l'Alta Mar era la parada més agosarada on pujava d'adolescent.

Sóc més de desfilades, rues i espectacles de carrer, i fa l'efecte que aquest any el programa fa curt en aquest camp. El que més m'agrada quan vaig al Clos de Fires és passar per les casetes de tir, escoltar la xerrameca dels locutors de les tómboles –sempre toca, si no un xiulet, una pilota, una nina o una bota– i pujar al Tren de la Bruixa.

Els ferrocarrils sempre m'han fascinat i per aquest en qüestió tinc una predilecció especial. M'encanta veure els dos empleats de l'atracció disfressats de bruixots espantant els passatgers, clavant-los cops amb aquella mena de martells musicals que duen, al ritme de la cançó que sona a la megafonia o, simplement, etzibant-los un bon cop d'escombra. Com també em plau veure com els viatgers proven de prendre-li la granera dels dits a la bruixa perquè els regalin un viatge de franc. Jo no ho he aconseguit mai.

El Tren de la Bruixa, per a mi, és una al·legoria de la vida. La nostra rutina diària ens porta a donar voltes allà mateix constantment, desconcertats pel soroll ambiental que generen al voltant nostre els mitjans de comunicació de masses. Només podem triar el vagó on volem seure. El tren s'atura i s'engega quan decideix el maquinista i no ens ho consulta mai. I de tant en tant, ens cau una clatellada de vés a saber d'on que hem d'encaixar amb fe, esportivitat i, a poder ser, amb un somriure a la cara. Això sí, tenim dret a rebel·lar-nos, però poc i de tant en tant. Si som prou agosarats per plantar cara al sistema podem obtenir alguna victòria pírrica, que ens permetrà fer unes quantes voltes de franc. Fins que un bon dia, el mateix que ens ha fet pujar al tren, ens diu que el viatge s'ha acabat i ens fa baixar.

De fet, crec que el Tren de la Bruixa pot ser una solució per resoldre l'atzucac on estan enrocats a Madrid i escurçar el patiment dels contribuents, estalviant-los una altra insofrible campanya electoral i unes eleccions carregoses. Fem pujar a tots els caps de llista dels partits polítics que es presenten als vagons i el que aconsegueixi agafar l'escombra a la bruixa, que l'investeixin president. Com a mínim, tot plegat faria un xic més de gràcia. Bones fires!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÍRIAM FEU
CÀRITAS

“Quasi un milió de catalans està en situació de pobresa severa”

barcelona
Mor una dona  al seu pis de Vic  a mans de la seva exparella
societat

Mor una dona al seu pis de Vic a mans de la seva exparella

Comencen a aixecar l’edifici de la nova Clínica Girona

girona
França
La lluita contra el canvi climàtic

Assaig de democràcia ciutadana

París

Vilobí fa de la llet fresca el seu signe d’identitat

Vilobí d’Onyar

Figueres mostra la seva gratitud a conciutadans en el Dia de la Ciutat

FIGUERES
Societat

Moren dos germans en un accident de trànsit a Bassella

Societat

La platja de Castelldefels s’omple d’estels per la pau

Detingut un home de 29 anys per matar la seva exparella a Vic

Barcelona