Societat

NÚRIA CUXART

DEGANA EN CONSELL DE COL·LEGIS D’INFERMERES I INFERMERS DE CATALUNYA

“Les infermeres responen d’una manera immensa”

“El personal està esgotat per les llargues jornades i patim per la falta de material i equips de protecció”

“Fem crides a la gent perquè es quedi a casa, que faci cas de Salut, que es cuidi i difongui serenor”

El col·lectiu d’infermeres i infermers és un dels que més s’hi estan deixant la pell per combatre el coronavirus. Hores i hores de feina en una situació de desbordament i amb poc material per no encomanar-se. Ara mateix viuen al límit de les seves forces.

Quina és la situació avui?
La situació és gravíssima. El personal està esgotat per les llargues jornades i patim per la falta de material i equips de protecció. Falten infermeres a tot arreu, un fet que ja fa anys que denunciem però que ara s’ha agreujat i és més visible, i tenim un percentatge de professionals infectats alt, cosa que empitjora la situació.
Quin és el material que us fa més falta?
Equips de protecció individuals. Van arribant amb comptagotes però són insuficients en la situació actual.
Hi ha alguns llocs amb més desproveïment que d’altres?
Com més petit és el lloc, més dificultats. Això en l’àmbit de salut. En el residencial, en què també hi ha moltes infermeres treballant, la situació és pitjor.
Hi poden haver residències sense cap tipus de material?
No, sense cap tipus de material no, però material insuficient sí. Estem parlant d’un virus de grandíssima perillositat de contagi, i és absolutament imprescindible dotar d’aquests equips de protecció, i no només per les persones que atenem i evitar contagis entre elles, sinó perquè no emmalalteixin els professionals de la salut, en aquest cas les infermeres. Les necessitem a totes!
En aquesta situació d’estrès màxim i jornades inacabables, quant es pot aguantar?
Haurem d’aguantar el que faci falta. És, a més, una situació en què no tenim experiència... és una situació molt difícil que depèn de moltes circumstàncies, de com aquesta corba va evolucionant, de com el sistema sanitari no cau en el col·lapse. En situacions concretes la cosa s’agreuja: necessitem professionals a les unitats de cures intensives, a les unitats de crítics i de semicrítics, i no sempre és fàcil traslladar personal a aquestes unitats tan especialitzades.
Quan en un lloc falten professionals potser no es poden treure d’altres punts?
Exacte, per això s’han de fer rotacions de torns, refer els torns i allargar-los de manera que s’acabin cobrint les 24 hores del dia de tots els dies; no hi pot haver forats enlloc, i això suposa un esforç col·lectiu brutal perquè la gent és la que és.
I els ànims, com estan?
No sé si podem parlar d’ànims. Som un col·lectiu molt preocupat però que està responent d’una manera immensa i, a més, està responent amb un grandíssim compromís i una grandíssima responsabilitat. Tothom ho està donant tot.
Es va fer una crida perquè, igual que els metges, es reincorporessin al servei infermeres que ara no estaven treballant, jubilades i estudiants de quart.
La resposta ha sigut d’un compromís altíssim, i moltes de les infermeres jubilades, per exemple, s’han incorporat als centres de salut on havien treballat. Però cal tenir en compte que aquestes persones poden ocupar certs llocs però no sempre poden incorporar-se a, per exemple, una unitat de cures intensives, entre altres coses perquè les infermeres jubilades són també població de risc. Els quatre col·legis professionals que hi ha a Catalunya estan canalitzant les incorporacions d’aquest personal, adequant els dispositius per als llocs als quals aspiren i en funció de la seva situació personal.
Quina és la situació dels centres d’atenció primària (CAP)? Algunes infermeres les han traslladat a altres llocs?
Els centres d’atenció primària ara mateix estan fent una feina fonamental. Ara parlem molt de la situació a les unitats de cures intensives perquè són les situacions més greus, però hi ha tota una població que s’ha d’atendre a través dels CAP, que, a més, intenten descol·lapsar el 061 i el 112. Per tant, les infermeres de l’atenció primària les necessitem totes a l’atenció primària. Cal tenir en compte les persones infectades pel coronavirus, perquè és molt preocupant, però la gent segueix amb els seus problemes de salut, els que tenien.
Em parlava de les residències...
El que veiem és que la situació residencial és molt precària d’origen, encara més que la situació de salut, i hauria de merèixer especial atenció. Però en la situació que es viu ara, què és el que no mereix especial atenció? No podem obviar cap dispositiu: hospitals, atenció primària i atenció residencial. També hauríem de parlar de l’atenció a les malalties mentals...
No ens la podíem ni imaginar, una situació així?
És una situació que era difícil d’imaginar, però s’ha d’afrontar, i el que cal és prioritzar tan bé com sigui possible i respondre amb el millor de cadascú de nosaltres. Això va pels professionals de la salut però també pels ciutadans, per això no parem de fer crides perquè la gent es quedi a casa, respecti les mesures d’higiene, que tinguem especial cura amb les persones grans, que seguim els canals del Departament de Salut i les indicacions que donen. Que ens cuidem en tots els sentits i que difonguem serenor.
Quan la gent surt cada dia al balcó a aplaudir-vos...
Ens emociona molt. Jo cada nit quan ho sento penso que cada persona que surt al balcó i aplaudeix és una persona que, d’alguna manera, es fa responsable d’aquesta situació, i com que es fa responsable em tranquil·litza molt perquè sé que està al cas del que s’està fent. Veig una ciutadania amb una grandíssima responsabilitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’exèrcit dona la raó a Torra i corregeix el PSC

madrid

Sanitat avala la fabricació de dos respiradors i preveu validar-ne d’altres aviat

barcelona

Les UCI estan “al límit” i es preveu un confinament llarg

BARCELONA
BOI RUIZ
DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE GESTIÓ SANITÀRIA I POLÍTIQUES DE SALUT DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA I EXCONSELLER DE SALUT

“Europa ha pecat de supèrbia en aquesta crisi”

Barcelona
el confinament, en primera persona

Per quedar-se a casa

GIRONA

La dona que baixa a Vilobí d’Onyar

barcelona

Organitzar-se bé en el confinament

GIRONA

Fontajau serà un hospital de 200 llits la setmana que ve

girona
MIQUEL NOGUER
ALCALDE DE BANYOLES

“Costarà, però ens en sortirem”

BANYOLES