Societat

Mor l’empresari i expresident del Girona FC Narcís Codina

En l’àmbit empresarial, va fundar l’Assessoria Codina i la cadena hotelera Med Playa i, en l’esportiu, va impulsar la construcció de l’estadi de Montilivi

L’empresari dedicat al món immobiliari i hoteler i expresident del Girona Futbol Club Narcís Codina i Surós va morir ahir, a l’edat de 87 anys. Fundador de l’Assessoria Codina de Girona i de la cadena hotelera Med Playa, amb base a Girona però amb una amplíssima projecció, Codina formava part dels anomenats “set magnífics” que van impulsar la construcció de l’actual estadi de Montilivi del Girona FC, que es va inaugurar el 1970, durant la seva presidència del club (1968-1973). També va ser president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària a Girona del 1977 al 1979. A més, va formar part com a regidor de Centristes de Catalunya-UCD del primer Ajuntament democràtic de Girona (1979-1980) i va exercir també el càrrec de delegat d’esports (1979-1980). L’exalcalde de Girona Quim Nadal recordava ahir la seva etapa al consistori municipal i subratllava sobretot també el seu paper com a empresari “molt remarcable de Girona que en el seu moment va fer un servei en el futbol gironí”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va destacar el seu paper com a “persona molt vinculada al teixit esportiu, social i econòmic de la ciutat”.

Empresari d’èxit

Narcís Codina i Surós va néixer a Maçanet de la Selva el 10 de maig del 1932. Estava casat amb Neus Negre i Geli des del 1958, quan van unir-se en una cerimònia a l’església del Mercadal. Codina i Negre tenien 4 fills, 11 nets i 3 besnets.

Als 16 anys es va traslladar a Girona, on va començar a treballar a l’agència Cànovas mentre estudiava per lliure intendència mercantil. El 1954 va aprovar les oposicions de tècnic d’Hisenda. Va estar destinat a Logronyo durant dos mesos, però de seguida va tornar a Girona. El 1961 va agafar l’excedència voluntària d’Hisenda i va obrir un despatx d’assessorament mercantil i fiscal. L’any 1969 es va associar amb Martí Bassó Birulés i van obrir la gestoria Bassó-Codina. La col·laboració va durar fins l’any 1979, quan va obrir l’Assessoria Codina amb l’ajuda de Josep Maria Girbau i Joan Roset.

A més, a partir de l’any 1968, amb altres empresaris gironins, va fundar la que ara es coneix com a cadena hotelera Med Playa, especialitzada en hotels de vacances a Benidorm, la Costa del Sol, Salou i la Costa Brava. En va ser president fins que el 2017, amb 85 anys, es va retirar i va deixar el negoci en mans dels seus fills.

La cadena compta actualment amb disset hotels: a Platja d’Aro, Tossa de Mar (2), Calella, Salou (3), Benidorm (5), Benalmádena (3), Torremolinos i Sinemorets (Bulgària). Entre els hotels destaca el Pez Espada de Torremolinos, del qual ell mateix reconeixia en una entrevista a aquest diari fa gairebé quatre anys que era “l’hotel bandera i l’emblema de la marca” perquè “surt en tots els llibres i va representar el començament del turisme de classe a Torremolinos”.

En aquella entrevista, Codina recordava com va començar com a assessor d’un promotor de Calella i a partir de diverses coneixences i oportunitats va acabar sent promotor de fins a quatre hotels en un sol any. “En la vida hi juga molt la sort”, reflexionava.

President del Girona FC

Codina va presidir el Girona FC durant cinc temporades (de la 1968/69 a la 1972/73). El club va expressar ahir públicament el seu “més profund condol” i va agrair a Codina tota la seva tasca dedicada al Girona FC, recordant sobretot que va impulsar la construcció de l’estadi de Montilivi.

Codina va rellevar Benjamí Colomer en la presidència del Girona en els últims anys de Vista Alegre i va ser un dels principals impulsors de la construcció de l’actual estadi de Montilivi, que es va inaugurar el 14 d’agost del 1970 amb un amistós contra el Barça, juntament amb sis directius més: Benjamí Colomer, Joan Vidal, Josep Garrido i Joaquim Ribas, als quals més tard es van incorporar Josep Ribera i Jaume Grabuleda. Són els anomenats “set magnífics”, que van pagar en bona part de la seva butxaca tant la compra del terreny com la construcció de l’estadi. A més de la construcció de l’estadi, Narcís Codina va ser l’impulsor també del Torneig Costa Brava, que va celebrar la seva primera edició l’agost del 1970, poc després de la inauguració de l’estadi.

Durant el seu mandat, el Girona va disputar dues promocions d’ascens de tercera a segona divisió (llavors no hi havia segona B) després de classificar-se en segon lloc de la lliga regular. Van ser les temporades 1970/71 i 1972/73, amb el Vila-real i el Còrdova com a rivals, respectivament. En cap de les dues ocasions es va aconseguir pujar de categoria. Van ser, segons es recorda des del Girona FC, moments de molta afició.

A més, al club recorden que durant les cinc temporades que va ser president va fomentar molt els fitxatges de jugadors gironins que destaquessin. En les dues últimes temporades encara a Vista Alegre i amb entrenadors com Ferran Méndez, Emili Aldecoa i Manuel Martín Vences, l’equip va disposar de jugadors com Isidro Sala, Pere Pla, Benet Masferrer, Beltran, Vivolas, Granados, Moy, Morchón i Lloveras. Alguns d’ells van continuar durant els primers anys a l’estadi Montilivi, als quals s’hi van afegir també jugadors com Pep Planas, Gruart, Lluís Busquets, Vega, Ortega, Ramos i Molas, entre altres. En les primeres tres temporades a Montilivi, que van ser les que Codina va continuar sent president, els entrenadors van ser Manuel Martín Vences i Vicenç Sasot.

El Girona FC també destaca la seva predisposició en els últims anys a col·laborar i donar suport en actes d’homenatge i també en la celebració del 85è aniversari.

En vista de l’actual crisi de salut pública, la família no farà ni vetlla ni funeral i deixa per a més endavant una cerimònia en record seu, segons informava ahir l’Assessoria Codina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El confinament va disparar l’ús de dispositius digitals fins a 9 hores diàries de mitjana, segons un estudi

Barcelona

Ayuso avança que podria ampliar les restriccions a altres àrees de Madrid

Madrid

Salut redueix de 14 a 10 dies la quarantena

Barcelona

El risc de rebrot puja 18 punts a Catalunya fins a 186 i la velocitat de contagi creix fins a 1,13

barcelona

Padrós alerta del “risc d’expansió” de la pandèmia per la situació de Madrid

barcelona

Illa demana als madrilenys que no surtin de casa si no és imprescindible: “La situació és preocupant”

madrid

Salut farà un cribratge massiu al barri de l’Erm de Manlleu de dimecres a divendres

manlleu

El SEM activa el vol nocturn a l’Hospital Josep Trueta de Girona

girona

Científics demanen auditar la resposta del govern espanyol i les autonomies en la Covid

barcelona