Societat

PABLO TOSCO

FOTÒGRAF I DOCUMENTALISTA, HA CONVERTIT LES IMATGES EN UN TESTIMONI CONTRA L’OBLID

“La nostra feina no tan sols és informar, sinó remoure voluntats”

Nascut a Córdoba (Argentina), treballa per a Oxfam Intermón. En la seva lluita contra la pobresa i l’explotació ha trobat persones que malgrat les desigualtats creuen en un món millor

Una de les seves fotografies és la portada d’un quadern escolar amb una expressió, ‘Mon Afrique’. Amb quina Àfrica s’ha trobat?
Amb moltes històries de persones resistents que, entre runes, sequeres i guerres, continuen tirant endavant. Malgrat que ho han perdut tot per culpa de la desigualtat continuen avançant i tenen força i capacitat per explicar el que els està passant. Ells t’ajuden a trencar una certa narrativa sobre què és Àfrica, un continent que té poc a veure amb la imatge d’exotisme i barbàrie que centra un cert relat occidental. Que una persona sigui pobra, víctima d’abusos, de violacions o de guerres no significa que hagi perdut la dignitat, ni que deixi de ser persona.
Què el va portar a treballar per a Oxfam Intermón?
Soc fill de Córdoba, a l’Argentina; des de molt petit vaig treballar en un videoclub d’un barri pobre. Allà vaig començar a fer els primers documentals sobre batejos, casaments, aniversaris; allà vaig conèixer les desigualtats i vaig prendre consciència que calia lluitar.
I després?
Vaig estudiar comunicació social a la Universitat de Córdoba, vaig venir a Barcelona per fer un màster en documental creatiu amb Romà Gubern i Joaquim Jordà. A l’Argentina ja havia treballat en barris empobrits amb ONG, i un cop a Catalunya vaig anar a Anantapur amb la Fundació Vicente Ferrer, on vaig fer un reportatge sobre els estralls del tsunami al sud-est asiàtic. Més tard, i com a voluntari, vaig col·laborar amb Oxfam Intermón; després em van oferir treballar amb ells.
Havia pensat que acabaria en llocs on la guerra o el patiment hi fossin tan presents?
No, de cap de les maneres; però alhora això m’ha permès descobrir històries de gent molt potent. He trobat dones camperoles del Quiché (Guatemala) defensant els seus drets humans i el seu cafè al mig de la muntanya; a Bangla Desh, a Balukhali, els refugiats rohingyes fugen de la persecució ètnica però et donen una lliçó de vida, i com aquestes hi ha moltes històries, positives i negatives, la qual cosa em permetia treballar i denunciar les desigualtats.
I per fer-ho va utilitzar la fotografia, però també el vídeo i els escrits?
No soc de gaire lletra; soc més d’imatge, però crec que s’han d’utilitzar tots els mitjans que tens a mà per mostrar les desigualtats.
Desigualtats massa vegades obviades pel món occidental?
Al llarg d’aquests anys he documentat la crisi de l’Ebola a Libèria i Serra Leone, la sequera a Etiòpia, Somàlia, Burkina Faso, el Senegal, Mauritània, que ha produït una sèrie d’èxodes que convergien a Agadez, al Níger, que és el punt on es trobava la gent per intentar creuar el Sàhara. Allà coneixies gent que fugia de la guerra, de Boko Haram, de les males collites, de la fam, i molts han arribat a Europa. Ho han fet travessant el desert, alguns s’hi han deixat la pell, altres han saltat tanques, s’han embarcat en bots... Ara que són a casa nostra, el que demanen és que se’ls aculli, que se’ls escolti, però...
A l’Estat espanyol i a Europa els han invisibilitzat?
Si posem l’exemple de l’Estat espanyol ens trobarem que hi ha massa persones congestionades pels afers interns, per exemple el procés, o les baralles de saló entre els partits, i el brogit fa que es passin per alt afers fonamentals, com ara l’increment de les desigualtats, o els tics autoritaris que s’estan assentant en el si de les societats occidentals, la qual cosa comporta presentar els migrants i els refugiats com enemics que van en contra de l’estabilitat d’un sistema, quan, en realitat, són subjectes de ple dret i amb drets.
Sembla que presentar-los com una amenaça dona determinats vots?
Massa sovint hi ha partits que volen crear un estat d’opinió i fan servir arguments fal·laços, sense argumentació, sense comprovacions. Utilitzen la mentida per desprestigiar les persones migrants, les jutgen, les prejutgen i presenten una realitat paral·lela que predisposa en contra seu determinades capes de la població.
Davant d’això, què podem fer?
Cal lluitar per la veritat, cal explicar que moltes d’aquestes persones han sortit dels seus països perquè no podien portar un plat a taula, que les famílies fugen de la guerra, busquen una vida digna i demanen que se’ls respectin els drets.
Què és el que hi fa Oxfam Intermón?
Aquesta és la voluntat. Nosaltres intentem construir un relat amb què es pretén explicar les causes, i si és possible volem assenyalar els responsables, fer un mapa, dirigir la mirada i entendre el que està passant. La nostra feina no tan sols és informar, sinó remoure voluntats per intentar canviar la societat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Messi: “Ens deixa però no marxa, perquè en Diego és etern”

Barcelona

L’Hospital Universitari de Vic comença a recuperar l’activitat ajornada per l’onada de Covid-19

Vic

Dates claus en la vida de Maradona

Barcelona

Sanitat notifica 10.222 nous contagis i 369 defuncions més

Madrid

Maradona és mort

Barcelona

Brussel·les veu possible que la vacunació contra la covid-19 comenci abans de finals d’any

brussel·les

Justícia busca les restes del maqui ‘El Rubio’ al cementiri dels Reguers, a Tortosa

Tortosa

Les institucions apel·len els homes per denunciar i combatre la violència masclista

Barcelona

Mossos i Policies Locals reforçaran els controls perquè es compleixin les mesures a la restauració

Barcelona