Societat

Mor als 76 anys Marta Tatjer, activista cultural i creadora de les festes de la Mercè

Va ser la primera directora del festival Grec de Barcelona, el 1986 i 1987, i va redefinir les festes convertint-la en una celebració oberta a tota la ciutadania

L’activista cultural Marta Tatjer, que va ser la primera directora de festival Grec de Barcelona, en les edicions de 1986 i 1987, i que des del consistori barceloní va impulsar i redefinir les festes de la Mercè, ha mort als 76 anys, han informat fonts municipals.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recordat la figura de Marta Tatjer amb un missatge al seu compte de Twitter, en què la defineix com “una agitadora cultural”. “Una ment inquieta enamorada de Barcelona que va tenir un paper importantíssim en la creació del caràcter obert i dinàmic de la ciutat i les festes que la defineixen”, recorda Colau, que expressa el seu condol a la seva família i amics per la seva mort.

Tatjer va néixer a Barcelona l’any 1943 i va estudiar Belles Arts abans d’entrar a treballar, el 1977, a l’Ajuntament de la capital catalana, des d’on va començar a col·laborar en la preparació de grans festes urbanes, especialment les revetlles de Sant Joan .

Poc després va rebre l’encàrrec de centrar la seva activitat en les festes de la Mercè, que en aquells anys es van reinventar per convertir-se en una celebració oberta a tota la ciutadania.

Amb Rafael Pradas com a regidor i Joan-Anton Benach com a delegat de Cultura, Marta Tatjer es va convertir en cap de Servei de Festes i Tradicions, des d’on va aprofundir en la remodelació de les festes.

Des del seu càrrec, va promoure l’arribada dels diables de foc, del correfoc i dels castellers a la festa major de la ciutat, i va impulsar també el Carnaval, entre d’altres celebracions populars.

Arran dels èxits aconseguits en la renovació de les festes de la Mercè, en què Tatjer havia programat també grans espectacles contemporanis, se li va oferir la possibilitat de dirigir el festival Grec, el que va fer en les edicions de 1986 i 1987, després l’etapa bicèfala de Joan Maria Gual i Josep Anton Codina.

Sota la seva direcció, el Grec va consolidar el seu caràcter de festival cultura de l’estiu barceloní, amb propostes que tenien com a epicentre al Teatre Grec de Montjuïc, però que s’estenien a altres espais de la ciutat, com la Casa de la Caritat, dedicada a les propostes més innovadores, a la plaça del Rei, consagrada a la cançó i el jazz, i al Poble Espanyol, per als grans concerts.

Des de la seva jubilació, Marta Tatjer va dedicar els seus esforços a col·laborar amb Amics de Nepal, una ONG barcelonina dedicada a projectes de cooperació per al desenvolupament, com l’alfabetització de dones a Kàtmandu, la gestió de beques per a nens o la consecució de millores en el camp de la sanitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un Nadal de manualitats, pessebres i tions

Girona

Desplegament de 48 accions del pla educatiu de Salt

salt

L’Escola Oficial d’Idiomes de Sant Feliu creix en matriculació

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Patrimoni

La vida secreta dels noms

OLOT
BLANCA GIMENO
PSICOLOGA I EDUCADORA

“L’art és un recurs més per canalitzar els seus alts i baixos”

mataró
societat

Dues de la desena de víctimes del professor de gralla tocaven amb els Minyons

Troben ofegat dins del cotxe el noi desaparegut a Sils

Barcelona

El pressupost de Breda inclou la creació del cos de policia local

breda
Horrorland tanca temporada i aquest any no obrirà per Nadal
Societat

Horrorland tanca temporada i aquest any no obrirà per Nadal