Societat

David Jou

President de la Fundació Joan Maragall

“Déu és una de les idees humanes de més envergadura

“Em sembla empobridor que s’hagi passat a una indiferència cap al fenomen religiós i que en molts l’únic coneixement del fet religiós s’hagi reduït a un somriure de menyspreu”

“La religió sempre ha tractat temes profunds del que som, del que volem, del sentit de la vida, de què és la realitat; la idea de Déu és una estructura intel·lectual”

Diàleg
David Jou (Sitges, 1953) és el nou president de la Fundació Joan Maragall, entitat que va impulsar fa 30 anys el cardenal Jubany per establir un diàleg entre cristianisme i cultura. Avui continua sent aquest el seu objectiu, diu Jou, i especifica: “ Per un cantó volem escoltar la cultura actual, analitzar i criticar quines coses noves ens advenen i assimilar-les i, per un altre , veure com el cristianisme pot contribuir a la cultura actual.”

El curs 2019/20 de la Fundació Joan Maragall (FJM) comença amb un canvi de president. El físic i poeta David Jou, que n’és patró des del 1993, acaba d’agafar el relleu de Josep Maria Carbonell (sota el mandat del qual es va fer, amb la Sagrada Família, la gran exposició de Gaudí al Vaticà). La FJM, que fa cursos i seminaris, edita la revista Qüestions de Vida Cristiana amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat i té dues línies editorials més: els Quaderns, que s’ocupa de problemes de fons que afecten la nostra societat, i, en col·laboració amb l’Editorial Viena, la col·lecció d’assaig Cristianisme i Cultura, l’últim llibre de la qual és Vostè i George Orwell, d’Oriol Quintana.

La fundació notarà el canvi de president?
En grans línies soc continuista, sí, però amb vista al futur immediat volem enfortir les activitats dels seminaris, la dimensió internacional i la relació amb l’actualitat. També volem donar més pes i continguts a la pàgina web, on es poden descarregar gratuïtament els Quaderns i donar més veu als joves.
Relacions internacionals?
Des de fa dos anys som membres de Pax Romana i de l’Acadèmia Europea de les Religions, i fa dos mesos ens van reconèixer com a membres del conjunt de la Xarxa Europea de Centres Culturals Catòlics. Això, a banda que de fa anys apostem per portar a les nostres conferències i els seminaris conferenciants internacionals de primer nivell. El que sí que ens agradaria és ajudar a fer que pensadors de casa nostra anessin a donar-se a conèixer a fora per aconseguir més visibilitat al pensament fet aquí. Que des de Catalunya es pugui explicar quines aportacions hem fet a la cultura, a l’espiritualitat; que es parli de Ramon Llull, d’Arnau de Vilanova, de Gaudí, des del punt de vista de l’art, de la pintura religiosa d’en Dalí... seria molt enriquidor.
Va inaugurar el curs de la FJM Véronique Margron, presidenta de la Conferència de Religiosos i Religioses de França.
Va parlar dels abusos dins de l’Església i va dir que, en primer lloc, el que cal és escoltar les víctimes i veure en elles, en un concepte que potser és una mica polèmic, el cos de Crist. El cos de Crist com a representació de gent que ha sofert i que a sobre has fet sofrir tu. Margron pensa que com més en profunditat atens aquestes víctimes més notes la necessitat de canviar tu mateix; diu que l’escàndol pot ser bo si et preguntes sobre tu mateix i fas que els altres s’ho preguntin i obres una via de conversió de l’Església. Creu que cal portar aquest patiment compartit cap a una resurrecció espiritualment potent.
Un dels vostres pilars són els seminaris i les conferències.
Giren entorn de la filosofia, la teologia, la Bíblia, el patrimoni sacre, la literatura i les arts, la història de l’Església, la comunicació, la religió, la doctrina social de l’església, la ciència i la fe. Fem cursos de lectura i conferències sobre temes d’actualitat. Es tracta de buscar coneixements per apropar-los a la gent, per incentivar el sentit crític.
Sí, perquè la societat sembla que cada cop ho banalitza tot més.
Sí, la gent està poc preparada, anem enrere. Hi ha hagut una crisi de la raó vinguda per una crisi del progrés; s’ha vist que la ciència i la tècnica, tot i que hagin donat moltíssim, no han donat el que prometien i han posat al davant la raó econòmica en comptes de la raó de les persones. La raó econòmica ha acabat donant el poder a uns pocs i la raó política s’ha centrat més a aconseguir el poder que a aconseguir ideals. Aleshores s’ha buscat la solució en les emocions, però si les emocions no passen per la raó es fa difícil dialogar amb l’altre. Una cosa que em sembla molt empobridora és que moltes vegades s’ha passat a una indiferència cap al fenomen religiós i això en molts ha fet que l’únic coneixement del fet religiós s’hagi reduït a un somriure de menyspreu. Això és delirant perquè la religió sempre ha tractat temes profundíssims del que som, del que volem, del sentit de la vida, de què és la realitat... Estem parlant d’un somriure de commiseració! Déu, encara que no fos realitat, és una de les idees humanes de més envergadura i de més potència que hi ha hagut al llarg de la història; és tota una estructura intel·lectual. Ho veiem en els temes de ciència i fe.
Ciència i fe?
El tema de la ciència atrau especialment perquè la gent se sent neguitejada, vol saber quin lloc continua donant per a un sentit de la vida, fins a quin punt permet rellegir coses de la història del pensament cristià. D’aquí uns dies a Poblet farem unes conferències per parlar de la resurrecció: què diu la ciència de la resurrecció i la fi del món.
I què diu?
La ciència diu que a l’univers d’aquí a 50.000 milions d’anys ja no hi quedarà cap vida. En segon lloc, i si parlem dels progressos en la teoria de la informació, veiem que és possible la resurrecció algorítmica... es parla de la possibilitat que la teva ment pugui continuar vivint dins d’un ordinador. Abans de la neurociència quan parlaves només de matèria la idea de la resurrecció des del punt de vista científic trontollava, però quan ara parlem d’informació la cosa canvia, perquè es pot passar la informació del cervell a un ordinador i després de l’ordinador tornar a passar a matèria en el que pot ser una espècie biològica nova que no ha passat per la vida...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El cribratge de càncer de còlon arriba a tot Catalunya

Barcelona

“Es vol fer entrar el Trueta a Domeny amb calçador”

girona

FGC 1979-2019. 40 anys d’història i innovació

barcelona

S’inicia el pla pilot per posar fi als talls a la Font de la Pólvora

Girona

Més de 13.100 ajuts de menjador a la demarcació

girona

Creen la T-Familiar, un nou títol multipersonal

barcelona

Un estudi olotí constata que els tallers de memòria eviten l’aïllament

Olot

El 21% dels veïns de l’àrea metropolitana viuen en la pobresa

barcelona

La Model sense helicòpter

barcelona