Societat

MÍRIAM FEU

CÀRITAS

“Quasi un milió de catalans està en situació de pobresa severa”

Ara per ara, l’habitatge és un dels motors principals d’exclusió de les persones, sobretot a la ciutat de Barcelona i rodalies
Avui a casa nostra, l’educació no està funcionant i no és garant de la igualtat d’oportunitats

A Catalunya, quasi el 20% de la població, 1,5 milions de persones, està en situació d’exclusió social, i d’aquestes, 900.000 en situació de pobresa severa. A l’Estat espanyol, la gent en situació d’exclusió sumen 8,5 milions, el 18,4% de la població total (1,2 milions més que el 2007), de què quasi la meitat estan en situació d’exclusió severa. Aquestes dades les va posar Càritas sobre la taula a finals del mes de juny passat quan va presentar l’informe Foessa sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya. Míriam Feu, economista, és la responsable del departament d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona.

L’informe Foessa diu que, malgrat que la crisi econòmica ha acabat, la desigualtat continua i afecta més persones.
El que també ve a dir aquest informe és que la societat es polaritza i malgrat que som en un moment de recuperació econòmica perquè la crisi ja la vam deixar enrere, sí que hi ha gent que s’ha recuperat i ha trobat feina, però hi ha un grup de persones que ja estaven en una situació molt difícil quan va esclatar la crisi, i aquestes persones han vist com la seva situació ha empitjorat. Estem en una situació de molta vulnerabilitat i hem de parlar de polarització. Hi ha un segment de gent que està pitjor que abans de la crisi i l’exclusió afecta més persones. També cal dir que hi ha una franja de la societat que, tot i que es considera que està en una situació integrada i no ha caigut en l’exclusió, està molt en el límit i qualsevol canvi de cicle o canvi personal, és a dir, en qualsevol moment, pot caure en situació d’exclusió.
Una societat que manté aquestes desigualtats és una societat fracassada?
En el moment que parlem d’una quantitat gran de persones que tenen molts problemes en el seu dia a dia i que no poden desenvolupar un projecte vital amb normalitat perquè tenen molts drets vulnerats, sí. En la nostra societat, hi ha persones que no tenen dret a un habitatge digne, n’hi ha que tenen vulnerat el dret a tenir un treball decent i, fins i tot, moltes no estan considerades ni ciutadans perquè no tenen dret de vot. Podem dir que vivim en una societat en què els drets socials es debiliten.
El model de societat neoliberal és sostenible pel que fa a drets humans?
L’informe Foessa avisa que estem creant una societat que fomenta l’individualisme, que davant de respostes que haurien de ser preses com a col·lectivitat s’està fomentant que cadascú doni una resposta individual i, a més a més, s’està seguint la lògica de l’economia, que es guia pels valors del mercat i deixa en segon terme tot el que tingui a veure amb els drets humans i els drets bàsics de les persones.
Un dels factors d’exclusió social és la falta d’habitatge.
Ara per ara, l’habitatge és un dels motors principals d’exclusió de les persones. És un dels problemes més greus que tenim, sobretot a la ciutat de Barcelona i rodalies. En diem exclusió residencial i amb això incloem totes aquelles persones que no poden accedir a un habitatge digne. Hi ha una fundació europea, Feansa, que treballa amb les entitats que lluiten per eradicar el sensellarisme i que cataloga quatre categories. Les dues primeres són les que ens imaginem normalment: persones que dormen i viuen al carrer, d’una balda, i les persones sense llar, que són aquelles que viuen en institucions o albergs, el pis d’una fundació...
I les altres?
Aquí anem. El cas és que hi ha dues categories més que passen molt desapercebudes perquè són més invisibles i difícils de detectar. D’una banda, hi ha les persones que viuen en el que diem un habitatge insegur, perquè no tenen cap títol per demostrar que tenen un habitatge. Són les que normalment estan en situació de relloguer o que han de viure amuntegades en una habitació. En aquest apartat també s’inclouen les persones que corren el risc que les facin fora de casa o que estan en risc de violència per part d’algun membre de la família. En aquesta situació hi ha el 7% de la població a Catalunya: 300.000 persones amb habitatge insegur. Després, hi ha una quarta categoria, que és la que diem d’habitatge inadequat, que inclou tots aquells casos de persones que viuen en habitatges que no compleixen les condicions mínimes per residir-hi: són persones que estan vivint en un local, sense llum, sense accés a subministraments bàsics, persones en situació d’amuntegament, etc.
Amb el preu de l’habitatge desorbitat, aquestes situacions poden créixer.
Sí. I aquí s’hi afegeixen les persones que no poden fer front a les despeses. Si sumem el preu de l’habitatge, que no para de créixer, i el preu dels subministraments, hi ha un munt de persones que, un cop han pagat tot el que té a veure amb l’habitatge, es queden en una situació de pobresa severa. Estem parlant de 944.000 persones a Catalunya. L’informe Foessa calcula que una de cada quatre persones ha hagut de reduir els subministraments perquè no els pot pagar.
Quan diu pobresa severa, la situació en què es troben quasi un milió de catalans, de què estem parlant?
Si ajuntem tota la població i la posem per odre dels seus ingressos i calculem la mitjana, els qui es queden per sota del 30% són les persones que estan en situació de pobresa severa. Estem parlant de persones que viuen amb 285 euros o menys al mes. Si parlem de famílies de dos adults i dos menors, estem parlant de 600 euros al mes.
Càritas què proposa?
Demanem que es reconegui que l’habitatge és un dret i no un objecte per especular i que es faci política amb aquesta mirada, que s’ampliï el parc d’habitatge de lloguer, per exemple. A Catalunya avui, el parc d’habitatge social de lloguer és d’un 1,5% i la mitjana europea està en un 15%. Aquesta és una prioritat per a totes aquelles persones que no poden accedir a un habitatge a preu de mercat. També ens estem trobant que, en diferents municipis, les persones no es poden empadronar i això els tanca la porta a, per exemple, ajudes i altres drets bàsics, com poden ser portar els nens a l’escola o tenir assistència sanitària.
L’elevat preu dels subministraments...
Hi ha més de 300.000 persones a Catalunya que no tenen dret a l’energia. Nosaltres ho diem així, dret a l’energia, perquè considerem que totes les persones tenen dret a tenir un habitatge amb totes les condicions. La llei del 2015 establia que les administracions públiques havien d’establir convenis amb les companyies, però no s’han arribat a fer. Demanem que es facin aquests convenis i, en el cas de totes aquestes persones que han hagut de patir pobresa energètica, que se’ls tingui un tracte especial. S’ha de poder condonar el deute perquè són persones que, segurament, no ho podran arribar a pagar mai.
Un altre dels factors d’exclusió social és la precarització del treball.
Més de la meitat de les llars catalanes que estan en exclusió, el 52% en concret, tenen feina. És a dir que malgrat tenir una feina estan en situació d’exclusió. Avui, el treball ja no garanteix, com anys enrere havia garantit, que una persona no caigui en situació de pobresa. Per què? Perquè s’està creant un treball precari. Normalment són feines d’una temporalitat molt elevada, sovint de poques hores, dos dies a la setmana... Evidentment, quan es treballen poques hores, el salari és molt baix i amb un salari molt baix no pots fer front a una vida digna.
La pobresa té cara de dona?
Si ets dona, tens més números de caure en situació de pobresa i exclusió. Un exemple: l’informe Foessa calcula que una dona ha de treballar 1,5 hores més al dia que un home per guanyar el mateix. Si és una dona migrant, n’ha de treballar dues més. Les dones tenen més precarietat en l’accés a prestacions, més dificultats per accedir a un habitatge digne. Ens estem trobant que les llars sustentades per dones tenen una taxa d’exclusió més elevada que les sustentades per homes. L’exclusió social de les llars sustentades per dones se situa en un 20,7% quan les dels homes és del 16,7%.
Aquí potser també hauríem de parlar de famílies monoparentals.
Sí, les llars monoparentals i les llars nombroses també tenen taxes d’exclusió més elevades. En concret, la taxa d’exclusió de famílies monoparentals és d’un 26% enfront del 17% de la resta de llars. Estem parlat de més de deu punts de diferència, quan el pes d’aquest tipus de famílies és del 10% de tot el conjunt.
Quin és l’altre perfil de l’exclusió?
Els migrants. Si ets una persona estrangera, es multiplica per tres el risc de caure en l’exclusió, tot i que els migrants només són un 25% de la població en exclusió. Les tres quartes parts de persones en situació d’exclusió són de nacionalitat espanyola.
De qui estem parlant?
Majoritàriament, llars joves, de persones fins als 25 o 30 anys, sustentades per dones i també hi ha un percentatge de llars amb persones grans que tenen uns ingressos molt baixos.
Dieu que el 22%dels infants estan en situació d’exclusió.
Sí, i això és moltíssim. Estem parlant d’infants que viuen en llars que tenen o una mancança econòmica greu o estan en situació vulnerable. Això ens està indicant que aquests menors estan creixent en unes condicions no adequades i que, segurament, quan ells formin la seva llar, quan siguin adults, repetiran aquestes situacions de mancança. És el que anomenem la transmissió intergeneracional de la pobresa: en no poder créixer amb igualtat d’oportunitats, aquests menors repetiran aquest patró quan siguin adults.
L’educació hauria de ser un ascensor social, però no ho és.
L’educació hauria de ser aquell vehicle que ajudés perquè hi hagués una igualtat d’oportunitats real, perquè desapareguessin les diferències que venen d’origen. El que veiem és que, si durant la infància has patit dificultats econòmiques, el risc de pobresa o d’exclusió duplica la probabilitat de no acabar els estudis obligatoris. Això vol dir que aquí l’educació no està funcionant i no és garant de la igualtat d’oportunitats.
Vostès diuen que molta gent no pot pagar-se els medicaments que no entren en la Seguretat Social o que no poden seguir una alimentació adequada.
Sí, hi ha un 10% de la població, prop de 800.000 persones, que no pot accedir a medicaments que no entren en la Seguretat Social perquè no els pot pagar, siguin medicaments, ulleres o el dentista, entre d’altres. I hi ha un 4% de la població que no té accés a una alimentació bàsica. La salut i l’exclusió estan íntimament relacionades: els problemes d’exclusió acaben comportant problemes de salut i al revés, problemes de salut acaben provocant exclusió. Una parella gran que viu de la pensió més o menys justet, si un dels dos acaba caient en una situació de dependència i s’han de procurar les cures d’un professional, per exemple, o si una persona desenvolupa una malaltia greu o crònica, aquesta família és possible que acabi caient en l’exclusió.
La renda garantida de ciutadania pot ser una solució?
Si la renda garantida funcionés realment bé, s’aconseguiria que la persona tingués les necessitats bàsiques cobertes, amb què podria anar a buscar feina, entrar en el mercat laboral i no estar preocupada només de sobreviure dia a dia. Ens trobem que hi ha moltes traves burocràtiques i que hi ha persones que la necessiten que no l’estan rebent.

Informe Foessa

L’informe Foessa, que posa el focus en les situacions de pobresa i exclusió social, l’elabora la Fundació Foessa, que promou Càritas des de l’any 1965. “És un informe molt rigorós –diu Míriam Feu–, ja que hi participen unes 500 persones entre els 125 investigadors de 30 universitats i de 13 organitzacions i més de 350 enquestadors”. L’estudi que presenten ara es va fer sobre el terreny el 2018 i va recollir dades de 29.000 persones a tot l’Estat i de 13.000 de Catalunya. “Si ho comparem amb l’informe de condicions de vida de l’INE, que a tot l’Estat fa unes 35.000 enquestes, podem dir que l’informe Foessa està molt en la línia de les estadístiques oficials”, manté Feu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un de cada quatre casos de trencament d’aneurisma cerebral es confon amb una migranya

Barcelona

L’aeroport de Reus creix un 4,3% a l’octubre i supera el milió de passatgers el 2019

Reus

Vuit noves sales d’operacions a Sant Joan de Déu

Barcelona
JESÚS CALM MASÓ
RECTOR DE SET PARRÒQUIES I CAPELLÀ DEL SANTUARI DE LA SALUT

“Quan vaig tornar, amb seixanta anys, era el més jove a l’església”

Santuari de la Salut

Augmenta el turisme estatal a Salou

Barcelona
Campanya per investigar la distonia al Vall d’Hebron
societat

Campanya per investigar la distonia al Vall d’Hebron

Primer pas per allargar el bus urbà de TMG a Girona 15 anys

girona

La Fira de Sant Martirià s’endinsa en el món de les plantes autòctones

BANYOLES

Acreditació d’excel·lència per a la unitat de malaltia inflamatòria intestinal

girona