Societat

Societat

Vacuna a Ca n’Anglada

Es compleixen 20 anys de l’esclat xenòfob que va sacsejar durant una setmana aquest humil barri de Terrassa

Els experts creuen que es van magnificar uns fets que, atiats des de fora, van estigmatitzar la zona però que sí van servir per treballar un fenomen que era nou i no s’ha repetit

La població immigrada era del 5%; ara és del 34,2%

El regidor del districte de llavors diu que no es va detectar un problema que era “a les escales”

Ca n’Anglada, un barri humil, de gent treballadora i, en gran part, procedent de la immigració de mitjans del segle passat, va viure, ara fa 20 anys, una festa major convulsa, tant, que la seva petja, el seu estigma, ha perdurat fins avui. Durant dues nits consecutives, les de l’11 i 12 de juliol del 1999, dos grups de joves es barallen. La primera nit, són pocs i la baralla, per motius superflus, té lloc a la fira. La segona, els qui s’enfronten ja són més de 50, són joves i hi ha dos grups, un de veïns del barri i de vinguts d’altres punts de la ciutat i un altre de magribins. Corre la brama que el grup de magrebins ha violat una jove del barri, cosa que és falsa. Però l’espurna ja està encesa.

Els membres de la comunitat magrebina han anat arribant a Ca n’Anglada des de finals dels anys vuitanta. Des de mitjans dels noranta, el grup creix ràpidament i, quan succeeixen els incidents, hi ha uns 500 magrebins, bàsicament marroquins, censats en un barri on viuen unes 20.000 persones. Un tant per cent ínfim si es compara amb l’actual. De fet, a Terrassa, aquell 1999, la població immigrada no arribava al 3% i a Ca n’Anglada era del 5%. Actualment, a Ca n’Anglada el nombre de persones nascudes a l’estranger és del 34,2%.

Les dues baralles han encès la metxa. Els fets més greus, però, tenen lloc el 13 de juliol del 1999. Una manifestació “de protesta” en què participen unes 1.200 persones, algunes d’elles amb estètica skin i signes d’extrema dreta, acaba amb una veritable cacera al diferent: un jove magrebí rep tres ganivetades al tòrax (serà el ferit més greu de les desenes que hi haurà aquella setmana), però molts altres reben cops de pal i puntades de peu. S’ataca l’antiga mesquita, ja en desús, i els establiments regentats per famílies magribines. També reben els periodistes. L’alcalde de Terrassa, Manuel Royes, diu prou i demana reforços a la Delegació del Govern. L’endemà, una unitat antidisturbis de la Policía Nacional vinguda de Castella pren els accessos a la ciutat i intercepta cotxes plens d’individus de fora de Terrassa que hi van a buscar gresca, com ja havia passat els dies anteriors. A la plaça de Ca n’Anglada, on hi ha hagut l’epicentre del conflicte, s’intenta muntar una altra manifestació. Els ànims estan molt exaltats i els assistents culpen els immigrants de tots els seus mals. La Policía Nacional carrega amb contundència, fins i tot amb alguna pilota de goma. Fins al divendres següent, Ca n’Anglada serà un barri ocupat policialment mentre, des de l’àmbit polític i social, se cerquen solucions.

Sorpresa, errors i treball

El regidor responsable del districte II de Terrassa, on hi ha Ca n’Anglada, en aquell moment era Jordi Labòria, un dels històrics del socialisme terrassenc i, durant molts anys, mà dreta de Royes a l’Ajuntament i a la Diputació de Barcelona. Amb la mateixa capacitat d’anàlisi i autocrítica que tenia quan estava en actiu, Labòria ho té clar: “Aquests enfrontaments van fer aflorar un conflicte que es vivia en la intimitat, a les escales, i nosaltres vam errar no detectant-lo; segurament per això, perquè encara no era al carrer.” Labòria va és enllà i assegura que els fets “van acabar amb el somni iniciat l’any 1992”: “Hi ha un abans i un després, ja que es produeix una crisi, no ja de govern o entre els partits, sinó de discussió de cap on ha d’anar la ciutat per adaptar-se a la nova realitat.”

I cap on va? Labòria ho té clar i proposa a Royes copiar el model de Barcelona per al Raval, la Societat Ciutat Vella, que ell coneix gràcies a la Diputació, i crear un organisme, que serà la Societat Municipal de Ca n’Anglada, que inicialment durà a terme sobretot programes socials i després desenvoluparà el pla de barris i projectarà el pla d’esponjament del nord del barri que, amb un pressupost de 17 milions, s’executa actualment. Labòria creu que els fets van servir “de vacuna”, perquè van fer que es posessin a treballar en un fet que llavors encara veien “com a anecdòtic”. “Més bé o més malament, ens va obligar a treballar-hi; i no hi ha hagut cap rebrot.”

Sobre la feina feta, el sociòleg Salvador Cardús assegura que “va anar en la línia correcta, com demostra el fet que des de llavors, amb creixement de la població immigrada, els conflictes han estat menors”. Cardús és dels qui defensa que “el conflicte es va exagerar” per la novetat que significava i va ser, en part, aliè a Terrassa, ja que els incidents més greus els van protagonitzar persones vingudes de fora. Tot i això, Cardús sí que admet que Ca n’Anglada era un barri envellit d’on la gent se sentia expulsada i que “això va ser el brou de cultiu de la tensió que va acabar amb aquest brot xenòfob, que no pas racista”.

El PP, preocupat per l’òpera
En plena crisi, l’alcalde Manuel Royes rep una trucada de la delegada del govern de José María Aznar, Júlia García-Valdecasas. El vol veure amb urgència. Es veuen l’endemà. Royes creu que té a veure amb les investigacions, ja que en aquell moment la Policía Nacional ja ha fet detencions relacionades amb els fets. García-Valdecasas li demana per dos seients al Liceu que són de la Diputació i que aquesta no usa. Royes no s’ho pot creure. Li cedeix els seients.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70

solsona

Espectacular incendi en una nau de reciclatge de dissolvents i residus a Montornès del Vallès

montornès del Vallès

Nou acord per frenar l’incivisme nocturn a Blanes

blanes

Acusa Educació d’haver-la discriminat perquè és mare

girona

La Policia de Girona aposta per un model de proximitat

Girona

Lleuger descens de les càries entre els escolars

girona

L’Amical Antics Guerrillers de Catalunya es reconstitueix a Olot

Olot
La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

girona