Societat

El Codi Civil català permet viure amb una nova parella sense extingir el dret d’ús de l’habitatge familiar

Un jutjat de Cerdanyola sentencia contra el criteri del Suprem i el Codi Civil espanyol i diu que només es pot treure l’habitatge si es va concedir per raons de necessitat

Una sentència del jutjat de primera instància número 7 de Cerdanyola del Vallés ha resolt en sentit contrari al criteri recentment exhibit pel Tribunal Suprem, que en cas de separació o divorci, el fet que el cònjuge que gaudeix de l’ús del domicili familiar convisqui amb una nova parella no extingeix automàticament el dret a seguir fent-ne ús, tret que aquest dret d’ús s’atorgués temporalment per raó de necessitat del cònjuge beneficiari.

El passat mes de novembre, el Tribunal Suprem confirmava una sentència prèvia de l’Audiència de Valladolid que estimava, en contra del criteri del ministeri fiscal, que la convivència estable amb una nova parella extingia el dret d’ús de l’habitatge familiar després d’un divorci pel fet que l’entrada d’una tercera persona a l’habitatge feia que aquest perdés la seva antiga naturalesa d’habitatge familiar “en servir per a l’ús d’una família dissemblant i diferent”.

Tot i avançar que la qüestió en controvèrsia no tenia relació amb la voluntat de qüestionar la llibertat per establir noves relacions, la sentència del Suprem assenyalava que aquesta llibertat no es podia utilitzar en perjudici de tercers. D’aquesta forma, l’alt tribunal considerava que calia valorar “l’evident influència” que tenia l’aparició d’una nova parella a l’hora de variar substancialment les circumstàncies que, en el moment del divorci, havien servit de base per establir les diferents condicions vinculades a la separació o el divorci com ara, per exemple, la conveniència de fixar una pensió compensatòria, l’import de la manutenció dels fills, en cas d’haver-n’hi, o, precisament, el dret d’ús de l’habitatge que havia estat comú i que “es confereix i es manté en tant que conservi el caràcter familiar”.

Insuficiència de l’article 96 del Codi Civil espanyol

Tal i com ha fet en reiterades ocasions el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i com, de fet, el propi Tribunal Suprem admetia en la seva sentència, el jutjat de Cerdanyola lamenta la “insuficiència” de l’article 96 del Codi Civil espanyol per regular l’amplitud de problemàtiques i circumstàncies que poden convergir en la utilització del domicili familiar amb posterioritat a un procediment de divorci o separació.

Així, l’article es limita a establir que “en defecte d’acord dels cònjuges aprovat pel jutge, l’ús de l’habitatge familiar i dels objectes d’ús ordinari que contingui correspon als fills i al cònjuge en companyia del qual queden”.

És d’aquest redactat d’on es desprèn la valoració que el Tribunal Suprem realitza de la pèrdua de la condició de “domicili familiar” que suposa la convivència amb una nova parella aliena al nucli familiar original.

En contraposició, i seguint el principi de legalitat, el jutjat cerdanyolenc invoca el Codi Civil català per resoldre la demanda interposada per un cònjuge contra la seva exparella, de qui s’havia divorciat l’any 2011, on, a banda de sol·licitar l’extinció de l’obligació de seguir aportant una pensió d’aliments a la filla gran del matrimoni, demanava que es retirés el dret d’ús sobre l’habitatge familiar a qui havia estat la seva dona, ja que aquesta convivia de forma habitual en el domicili amb la seva actual parella.

En relació a aquesta petició, i en sentit divergent respecte la resolució del Suprem, la sentència desestima la pretensió en considerar que el Codi Civil català, que ha de prevaldre en aquest cas sobre la normativa estatal, només estableix l’extinció del dret d’ús com a conseqüència de “matrimoni o convivència marital del cònjuge beneficiari amb una altra persona” en aquells casos en què l’atribució del dret d’ús es va fer “amb caràcter temporal per raó de la necessitat del cònjuge”.

D’aquesta manera, considera que si el dret d’ús a un dels cònjuges es va acordar entre les parts en el moment de formalitzar el divorci o va ser l’autoritat judicial qui el va atribuir en atenció a l’efectiva guarda dels menors, sense que hi hagués una especial situació de necessitat material, no correspon qüestionar la utilització de l’habitatge per part del cònjuge només pel fet que existeixi una nova relació de parella o nucli de convivència.

Atribució per necessitat

El Codi Civil català atorga àmplies atribucions als cònjuges per acordar com millor convingui els termes d’ús de l’habitatge familiar en el context de prestacions i contraprestacions (pensió d’aliments, guarda i custòdia o altres) que les parts pactin. En absència de pacte o si aquest no és validat per l’autoritat judicial, correspon als jutges atribuir l’ús de l’habitatge atorgant preferència al cònjuge a qui correspongui la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta.

Ara bé, aquesta norma general de preferència es pot subvertir en favor del cònjuge que presenti majors dificultats econòmiques o circumstàncies de necessitat, fins i tot en el cas que no convisqui habitualment amb els fills, si l’altre cònjuge disposa de mitjans suficients per cobrir la seva necessitat d’habitatge i, si li correspon la guarda, la dels fills. És en aquest cas d’atribució per necessitat que la norma catalana especifica que la convivència amb una nova parella és causa d’extinció del dret.

Sobre aquesta base, la sentència raona que si l’atribució del dret no es va fer per circumstància de necessitat i el pacte entre els cònjuges no estableix cap disposició en aquest sentit, no correspon l’extinció del dret d’ús.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una parella de Galícia, morts en els atemptats de Sri Lanka

vigo

Altes ocupacions per Setmana Santa tot i el mal temps

barcelona

Cornellà del Terri extrema les mesures de seguretat per la tradicional plantada de l’arbre del Maig i el Ball del Cornut

cornellà del terri
Societat

Un llibre per a un sostre solidari

palamos
OPINIÓ

El català, llengua oficial d’Espanya

President de la Plataforma per la Llengua
EDDA PANDO
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ “TODO CAMBIA” I ACTIVISTA POLÍTICA I SOCIAL EN MIGRACIONS

“O respectem els drets humans per a tothom o anem cap a la barbàrie”

Mollet del vallès

Marxa de la Pubilla, a Maçanet, per l’Idibgi

MAÇANET DE CABRENYS

Horrorland tornarà aquest octubre a Cercs

Cercs

L’impacte del soroll en la salut és equiparable al de la pol·lució

barcelona