Societat

JOAQUIM RUCABADO

PRESIDENT DE LA CONFEDERACIÓ SARDANISTA DE CATALUNYA

“La sardana ho té tot, falta trobar-hi el que t’interessa i enamorar-te’n”

El món sardanista ha escollit Balaguer com a nova capitalitat per al 2021, quan es prepara per visitar aquest any Perpinyà, creuant per primer cop els Pirineus: “Una frontera física, no emocional”

Un sardanista deixa de ballar mai?
No ho crec. Si ets sardanista, portes la sardana molt endins i no pots estar sense ella. Pots deixar-la per imperatius de salut o laborals, però d’alguna manera sempre hi estàs connectat.
Com va començar a ballar?
De ben jove baixava a la plaça de Sant Jaume els diumenges a la tarda, on trobaves molta gent, joves excursionistes i noies. Era una bona manera de relacionar-se. La sardana és l’excusa, però després, com tot el que t’apassiona, el cervell fa un clic i passa a ser la raó de tot.
Va tenir una relació periodística amb la sardana...
Vam començar a l’institut fent proves i vam estar uns anys col·laborant amb el programa de Jordi Puerto a Ràdio Joventut de Barcelona i després a Ràdio Barcelona, que podia compaginar amb la feina. A Tele/eXprés també estava a la secció sardanista.
Nova capitalitat amb dos anys per endavant. Aneu per feina, no?
Al març farem el traspàs de Montblanc a Perpinyà i ja tenim nominades les dues ciutats següents, que seran Sant Feliu de Guíxols i Balaguer. Amb aquesta previsió els ajuntaments i les entitats tenen temps per planificar i buscar finançament. S’ha demostrat que funciona i salvem els possibles canvis de govern agafant un compromís de poble per no fer-se enrere.
La capital de la sardana creuarà per primer cop els Pirineus.
Serà una experiència, perquè sortim de la frontera física però no de l’emocional. Cada any fan una gran festa de la cultura tradicional i van presentar un dossier en què proposaven dinamitzar la nostra dansa. No vam dubtar a anar-hi i enfocar-hi tots els nostres esforços.
La sardana és transgressora o s’encasella en el passat?
Encara estem en la revolució de la sardana. Va ser un canvi de règim i de mentalitat de la societat. Va sortir del contrapàs i la sardana curta, que més aviat eren conservadores. Des del 1850 fins avui tothom l’ha fet servir per donar suport a la seva revolució, de dretes o d’esquerres. Els mateixos que la van prohibir la feien servir per acontentar el poble català. Es manipula i són els més progressistes els qui l’etiqueten com a rància i per a gent gran, quan és un dels sectors culturals amb més innovació. Cada any s’escriuen unes dues-centes sardanes noves...
I el concurs de la sardana, que arriba a la trentena edició...
Això vol dir que estem fortíssims musicalment. La qualitat de les cobles és magnífica, amb una feina increïble de l’Esmuc, amb un gran nivell dels instrumentistes que en surten. S’ha afinat i millorat molt la construcció dels instruments.
Hi ha més cobles que sardanistes? Costa trobar qui balli?
Crec que no. El musicòleg i president de la Lliga Sardanista, Joan Llongueras, ja deia l’any 1929 que la sardana tenia el problema que era de gent gran. De relleu sempre n’hi ha, però costa fer-ho visible quan la gent es reparteix en més de 3.000 activitats a l’any. El nostre objectiu és ampliar la base amb més públic jove, i en això treballem.
I com ho feu?
Anem fent campanyes a les escoles. Cada any ensenyem a prop de 8.000 nanos, tot i que el més difícil és que trobin continuïtat als instituts. Volem formar futurs dansaires perquè sabem que amb tanta oferta és complicat fidelitzar el jovent. No omplirem les places de nois de vint anys, però potser quan s’estabilitzin tornaran a ballar.
Què els pot aportar la sardana?
Si vols, esbarjo, política, reivindicació, fet cultural, integració, cohesió social... La sardana ho té tot, només falta trobar-hi el que t’interessa i enamorar-te’n. El problema és que ens ha fallat la manera de comunicar-ho.

El reconeixement que busqueu de la Unesco pot ajudar-hi?

Vam batallar durant molts anys perquè es reconegués la sardana com a dansa nacional de Catalunya i no ens en vam sortir. Volíem donar-li la rellevància de fer visible tots els valors i vam veure que complíem tots els requisits que demanava la Unesco. Ningú pot posar-hi cap objecció.

Quin recorregut pot tenir?

Portem dos anys treballant-hi, però la Unesco només permet una manifestació cada dos anys i la llista d’espera és llarga. Ara coordinem una candidatura internacional amb Andorra i França. Les dues entitats sardanistes andorranes, amb el nostre suport, ho demanaran al govern i esperem que el 2021 sigui la data i finalment es reconegui.
S’ha descomptat a la rotllana?
Sovint. Cadascú té els seus recursos, però t’has de concentrar per repartir. Sempre et pots deixar portar i comptar els últims compassos. La qüestió és gaudir. A més, la gent gran guanya en agilitat mental i estimula la memòria. Cada any fem una trobada de casals d’avis a la capitalitat i ara ja estan nerviosos per anar a Perpinyà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Canvis importants per a divendres

Barcelona

Barcelona gestionarà a partir de desembre el Port Olímpic i preveu el tancament de les discoteques abans de l’estiu

Barcelona

Els danys per la llevantada de l’octubre a les comarques de Ponent ja sumen més de 21 milions

Lleida

Agents econòmics, socials i educatius reclamen un “canvi de mentalitat” per fer de l’FP la primera opció pels joves

Barcelona

‘Open Arms’ rescata 73 immigrants al Mediterrani, 26 d’ells menors

Roma

El Govern obrirà 4 nous serveis d’atenció a dones que pateixin violència masclista

Barcelona

Acaba amb 33 detinguts l’operació de la Guàrdia Civil contra el tràfic de drogues a diversos punts de l’Estat

Lleida

El restaurant barceloní Angle de Jordi Cruz guanya una segona estrella Michelin

Sevilla

La Guàrdia Urbana obliga els joves que han dormit a la plaça Sant Jaume a recollir les seves coses

Barcelona