Societat

Jubilacions a la cúria catalana

Un relleu per a Pujol

L’arquebisbe de Tarragona fa 75 anys i presenta la renúncia al papa

El cardenal de Barcelona, membre de la Congregació dels Bisbes, Joan Josep Omella, tindrà un pes decisiu en l’elecció del substitut de Jaume Pujol

Els sectors catalanistes temen que l’Església identificada amb la llengua i el país es dilueixi

Fins al 2024 s’hauran de jubilar sis dels deu bisbes de les diòcesis catalanes. Un gran repte

El8 de febrer el bisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, compleix 75 anys. El màxim representant de l’Arxidiòcesi de Tarragona des del 2004 haurà de presentar la seva renúncia al papa tal com marca el codi de dret canònic i haurà de ser substituït. L’Església catalana torna a ser un tema prioritari per al Vaticà, que, un cop més, ho té molt difícil per trobar un nom del país que encaixi en aquest moment històric. Aquest és un càrrec important dins l’Església. El cap de l’arquebisbat tarragoní és un dels bisbes més importants de Catalunya. Té el títol de primat de les Espanyes i és arquebisbe metropolità, president de la Conferència Episcopal Tarraconense, l’organisme que agrupa els deu bisbats amb seu a Catalunya, que en són sufraganis, i alhora exerceix de contrapès de l’arquebisbat de Barcelona, que depèn directament del Vaticà. L’expert en temàtica religiosa Jordi Llisteri assegura a Catalunyareligio.cat que “Tarragona és molt important perquè marca el perfil –o l’absència de perfil– de l’Església a Catalunya. Sobretot si el perfil a la resta de diòcesis és més desdibuixat.” I assegura: “Només canviant Tarragona avui es pot capgirar el perfil propi de l’Església a Catalunya.”

La resposta del sant pare, doncs, que pot trigar mesos i fins i tot anys (Pujol, entre altres, està molt bé de salut), s’espera amb cautela i expectació i els sectors més catalanistes temen que el Vaticà, com ja va fer nomenant l’aragonès Joan Josep Omella per substituir Lluís Martínez Sistach a Barcelona, no tingui, novament, la sensibilitat de posar un bisbe ni afí ni coneixedor del país i la seva llengua i cultura.

El web ultradretà Germinans Germinabit, assot de l’Església catalana, més progressista, catalanista i afí a la llengua i cultura pròpies, assegura que el substitut de Jaume Pujol serà l’aragonès Àngel Pérez Pueyo, actual bisbe de Barbastre-Montsó (el mateix bisbat on va exercir l’actual cardenal de Barcelona, el també aragonès Joan Josep Omella). El Vaticà, segons aquest web, veuria Pérez Pueyo adient perquè va exercir la seva activitat pastoral al Seminari Menor de Tarragona, on va fer de tutor i professor, entre els anys 1980-1985. Segons Germinans Germinabit, Pérez Pueyo té la simpatia del cardenal Omella, membre de la Congregació dels Bisbes i, per tant, té un pes decisiu en l’elecció de bisbes.

Aquí sí que l’encerta el web ultradretà: el pes d’Omella en la futura elecció del substitut de Pujol (i d’altres bisbes) és cabdal. Amb Omella ocupant el màxim poder eclesial a Catalunya i sent un puntal de la Congregació dels Bisbes, l’Església catalana amb perfil propi cada cop queda més desdibuixada. Ni la defensa de la llengua ni la identitat són prioritats per a l’actual cardenal, segons els sectors més catalanistes, que creuen que “Omella intentarà posar gent de la seva línia”. “I ho podrà fer sense oposició, perquè la gent d’Església catalana i catalanista està desmobilitzada”, diu Josep Torrens, fundador d’Església Plural i de Cristians per la Independència. Alguns capellans de la diòcesi admeten off the record que “l’Església combativa i a favor d’una Església pròpia i oberta ja no existeix”.

El cardenal de Barcelona, gens proper a reconèixer el fet diferencial català i sempre “equidistant” , segons els sectors independentistes, ha estat molt criticat per no haver fet cap gest a favor dels presos polítics, alguns dels quals, com Joaquim Forn o Oriol Junqueras, són catòlics practicants.

“Hi ha una caça de bruixes sobretot per als qui estan a favor de la independència”, diuen veus de l’Església off the record. Expliquen les dificultats que hi va haver per fer un dejuni a favor dels presos polítics, que no va ser possible de fer en cap parròquia de Barcelona per les pressions de la jerarquia i es va haver de recórrer als Caputxins de Sarrià, on ni la cúria es va atrevir a qüestionar l’autoritat del pare Joan Botam, l’artífex de la Caputxinada. Un segon dejuni es va fer a Montserrat, que tampoc cap “autoritat” es va atrevir a discutir.

En vista del relleu del bisbe Pujol i d’altres que han de venir (en els propers anys es jubilaran la major part), les veus més progressistes de l’Església troben a faltar que se’ls consulti. “Fins a Pau VI l’Església feia consultes entre els seus membres. Ara no, per això posaran qui vulgui la jerarquia al marge de l’opinió de les diòcesis i de l’Església de base”, apunta l’escolapi Enric Canet. Aquest religiós, que considera absolutament necessària la consulta a les bases, està convençut que l’Església pròpia i progressista serà cada cop menys representativa.

Una altra realitat davant la inevitable substitució de l’arquebisbe de Tarragona és la “falta” de relleus naturals. Els bisbes catalans són grans i els tres únics joves, el de Solsona, Xavier Novell, i els dos auxiliars de Barcelona, Antoni Vadell i Sergi Gordo, no són suficients. Novell, a més, que s’ha pronunciat a favor del referèndum i dels presos polítics, no té la simpatia de la cúria espanyola, que té molt pes. Tot i que ja no hi ha l’ultraconservador Rouco Varela al capdavant, la cúpula espanyola ni entén ni vol entendre el fet diferencial català, demonitza l’independentisme i posarà tot el seu esforç a erradicar-lo.

RELIGIONS

Degoteig
El 2021 arribaran a l’edat de jubilació el bisbe de Girona, Francesc Pardo, i el de Barcelona, Omella; el 2022 hi arribarà el de Sant Feliu, Agustí Cortés, i el 2023, Salvador Giménez, de Lleida. El 2024, Vives, bisbe d’Urgell.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’exèrcit dona la raó a Torra i corregeix el PSC

madrid

Sanitat avala la fabricació de dos respiradors i preveu validar-ne d’altres aviat

barcelona

Les UCI estan “al límit” i es preveu un confinament llarg

BARCELONA
BOI RUIZ
DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE GESTIÓ SANITÀRIA I POLÍTIQUES DE SALUT DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA I EXCONSELLER DE SALUT

“Europa ha pecat de supèrbia en aquesta crisi”

Barcelona
el confinament, en primera persona

Per quedar-se a casa

GIRONA

La dona que baixa a Vilobí d’Onyar

barcelona

Organitzar-se bé en el confinament

GIRONA

Fontajau serà un hospital de 200 llits la setmana que ve

girona
MIQUEL NOGUER
ALCALDE DE BANYOLES

“Costarà, però ens en sortirem”

BANYOLES