Societat

Les dones amb un fals positiu a les mamografies de control tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de mama

Un estudi liderat per investigadors de l’Hospital del Mar conclou que les pacients amb aquest primer resultat són ’’biològicament susceptibles’’ a les lesions a les mames

Analitzant les dades de més d’un milió de dones que s’han sotmès a les proves rutinàries dels plans de cribratge de càncer de mama, investigadors de l’institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Marc, en col·laboració amb professionals de Dinamarca i Noruega, han trobat la influència dels falsos positius en les mamografies de control i el posterior desenvolupament d’un càncer de mama.

Amb 3,5 milions de proves, els investigadors van detectar més de 10.000 tumors. Es va fer el seguiment de més de 110.000 falsos positius, és a dir, anomalies mamogràfiques de les quals, a posteriori, se’n descarta la malignitat. En aquests casos, els investigadors van concloure que el risc de desenvolupar un càncer de mama és el doble durant els 10 anys posteriors al fals positiu.

L’estudi també va fer el seguiment de 8.000 segons falsos positius, i en aquesta situació, es va demostrar que el risc de desenvolupar càncer de mama és de quatre vegades més.

Segons Marta Román, del grup de recerca en Epidemiologia i Avaluació de l’IMIM, els resultats no volen dir que en detectar un fals positiu, la lesió es transformi en un tumor sinó que la pacient és “susceptible biològicament” a desenvolupar lesions a les mames, un risc que es manté durant com a mínim 10 anys.

Román explica que es tracta de dones “propenses” a tenir anormalitats a la mama i tot i que normalment aquestes anormalitats no es transformaran en tumor, ja que el risc continua sent baix. Segons els investigadors, són lesions que poden ser marcadors del risc de desenvolupar càncer de mama al llarg de la vida de la pacient, més que una lesió “precursora’’.

Per Román, l’estudi posa de manifest que és important que les dones amb resultats falsos positius es facin mamografies de cribratge cada dos anys. També aposta per personalitzar el seguiment d’aquestes dones que participen en el cribratge i proposa oferir una mamografia a l’any en comptes de cada dos anys, a les dones amb més risc.

En canvi, creu que es podria ampliar el temps de control a les dones que no han desenvolupat cap lesió en diversos cribratges.

En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una part dels tumors que es detecten després d’un fals positiu, ho fan en període entre proves. Les lesions poden ser més agressives que les que es detecten amb les proves rutinàries.

Les proves de cribratge de càncer de mama es fan a tot Europa, amb algunes excepcions, cada dos anys a les dones entre 50 i 69 anys, amb l’objectiu de detectar casos de càncer de mama asimptomàtics. D’aquestes a un 4% se les torna a convocar per realitzar proves addicionals en les que finalment es descarta la presència de malignitat, i a 8 de cada 1.000 se les ha de sotmetre a una biòpsia per descartar el càncer. A més, a 5 de cada 1.000 se’ls detecta un tumor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TC avala la immersió lingüística a les escoles

Barcelona

Primer nen tractat amb CAR-T per la sanitat pública

Barcelona

MediaMarkt Girona, el teu aliat en el ‘customer journey’

L’Ajuntament d’Olot es personarà en la causa de la dona assassinada

OLOT

Les obres al parc de bombers de Girona, al maig

girona

Les atraccions a preu “2x1” inicien les Fires de Figueres

Figueres

BBVA i Samsung: creant nous serveis per a dispositius mòbils

societat

Pugen un 23% les investigacions per delictes sexuals

societat

Aixecada la vaga d’hores extres dels Bombers