Societat

JOSEP VILAR

INVESTIGADOR DE LA HISTÒRIA LOCAL, AUTOR DE LA MONOGRAFIA “ELS TRABUCAIRES”

“El món dels trabucaires s’ha anat convertint en llegenda”

Les accions violentes protagonitzades per aquells homes formats en les guerres carlines a vegades superaven la ficció de qualsevol pel·lícula, explica l’autor garrotxí

En el seu darrer llibre, editat a la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona de la Diputació i l’Obra Social la Caixa, Josep Vilar (Argelaguer, 1961) narra els orígens, fets, personatges i el llegat del fenomen trabucaire a les comarques de Girona. Tot i que eren delinqüents, tinc la impressió que aquells homes tenien una aurèola romàntica i eren ben vistos per alguns sectors. Era així?
Sí, és veritat. Però en general els trabucaires no eren pas delinqüents.
Home, segrestaven i mataven.
Sí, però ho feien per recollir diners per a la causa carlina. Robaven i segrestaven liberals rics per comprar armes, tot i que, és veritat, moltes vegades es quedaven els diners ells. Però en essència, els trabucaires eren soldats carlins que, un cop acabada la primera guerra carlina no es van voler rendir, van passar a França, a la Catalunya del Nord, i des d’allà van procurar continuar la lluita en territori de la Catalunya espanyola. N’hi havia d’idealistes i d’altres que, senzillament, no podien tornar perquè havien comès delictes de sang i no tenien dret a indult. Per a aquests últims, era una manera de sobreviure.
En el seu llibre descriu uns personatges que, cadascun d’ells, podria protagonitzar una novel·la d’aventures.
De trabucaires n’hi havia molts i en molts llocs de Catalunya i al País Valencià. En el llibre em centro en els de les comarques de Girona. Efectivament, hi havia uns capitostos que van fer coses que superen la ficció de qualsevol pel·lícula. Els més importants eren en Felip (Ramon Vicens) i els seus germans, de Sant Llorenç de la Muga, que tenien colles de 40 a 80 trabucaires i que quan convenia es dividien; i en Planademunt (Rafel Sala), del mas Planademunt de Santa Pau. Aquests eren els capitostos més notables de Catalunya, o almenys, de Girona i Vic. L’escriptor Marià Vayreda es va basar en la vida d’aquests dos homes reals per a la seva novel·la més coneguda, La punyalada. El personatge de l’Ibo fa una sèrie de malifetes que en bona part havien fet aquells dos trabucaires de veritat.
Precisament vostè dedica un capítol als fets de l’aplec de Sant Aniol d’Aguja, que surt a ‘La punyalada’. Què hi ha de llegenda, en tot plegat?
Dels trabucaires no ens n’ha arribat gaire informació, i només una part respon a fets reals. La majoria de la gent, dels trabucaires en sap les llegendes. En el capítol de La punyalada que passa a l’aplec de Sant Aniol, i que obre la novel·la, Vayreda diu que la festa era trista perquè a la rodalia hi havia trabucaires i la gent tenia por, i que a la tarda els trabucaires van irrompre a trets i la gent es va espantar i va marxar. Doncs la realitat supera la ficció. A l’aplec de l’1 de maig del 1842 s’hi van presentar els trabucaires d’en Felip, es van enfrontar a la milícia que hi patrullava, hi va haver trets i van morir dos membres de la milícia, dos nois de Tortellà casats i amb criatures. Els van enterrar a Sant Aniol mateix.
Què n’ha quedat, del món dels trabucaires?
A cada generació es van perdent dades reals i s’hi va afegint la llegenda. Al Vallespir, que era la comarca on més s’amagaven els trabucaires, aquests han quedat com a representants de la catalanitat. Hem de tenir en compte que a mitjan segle XIX, al Vallespir encara no estaven afrancesats, només sabien parlar català. Avui, ho associen a la lluita per la catalanitat del seu territori. En els escuts d’algunes penyes de la USAP de Perpinyà hi surt un jugador amb trabuc.
Quina va ser la causa de la seva desaparició?
Als trabucaires no els van poder guanyar mai. L’exèrcit espanyol va portar aquí milers i milers de soldats i no van poder fer-hi res perquè els trabucaires s’amagaven molt bé a les muntanyes, que coneixien perfectament. Crec que es va acabar per cansament. N’hi havia que havien anat a la primera guerra carlista sent uns adolescents, per ideologia o perquè a casa seva eren molt religiosos; van fer tota la guerra i, en acabar aquesta, es van fer trabucaires. Seguidament es van apuntar a la següent carlinada i, en tornar a perdre, van recuperar la seva vida de trabucaire. Al final et feies gran i et cansaves d’aquella vida dura a les muntanyes.
Quan ara caminem per l’Alta Garrotxa o les Guilleries, què hi podem veure, relacionat amb els trabucaires?
En alguns casos hi queda la memòria oral. “En aquella casa hi va haver trets; en aquella zona van matar un trabucaire, allà, un mosso d’esquadra”, t’expliquen. Hem de tenir en compte que per exemple, a l’Alta Garrotxa, hi havia moltes cases (les llocarades, en deien) que solien ajudar els trabucaires a amagar-se, o els informaven de per on passaven les tropes. De tot això encara en queda un record.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’OMS destaca que el nombre de nous casos del coronavirus està baixant, però manté la cautela

Ginebra

La xifra de visitants de Sant Aniol s’estabilitza

MONTAGUT I OIX

Un investigador del crim de la Guàrdia Urbana diu que els dos acusats “tenien un pla però van cometre errors”

barcelona

El Síndic detecta un increment de les situacions d’emergència habitacional i del temps d’espera per a pisos socials

barcelona

Barcelona reuneix el cos consular per explicar-los les activitats alternatives al MWC: “Hi ha molta expectació”

Barcelona

El Govern crea una comissió interdepartamental per seguir l’impacte de l’anul·lació del MWC

barcelona

Willy Toledo abans del judici: “Em continuaré cagant en la verge”

Madrid

Brussel·les veu indicis d’ajudes públiques il·legals a Ryanair per a les seves operacions a Girona i Reus

brussel·les

Investiguen si els estornells trobats morts en una carretera de Tarragona es van electrocutar

tarragona