Societat

NOEMÍ CORTÈS

“Als protestants ens veien oberts, europeistes, més moderns”

Durant la República vam estar molt protegits per la gent, perquè molta havia assistit a les nostres escoles i ens coneixien
A la nostra Església Evangèlica de Gràcia tenim força gent que ha vingut de Sud-amèrica i està totalment integrada

L’Església Evangèlica de Gràcia celebra el 2019 els seus 150 anys d’història. Aquesta església, situada al carrer Terol, juntament amb la protestant Betel-Sant Pau, al carrer Aragó, van obrir a Barcelona l’any 1869, després de la revolució que va fer caure Isabel II i ja amb la nova Constitució que va permetre altres cultes a més del catòlic. Van ser les primeres esglésies protestants de tot Catalunya. Des d’aleshores la ciutat de Barcelona ha acollit més de 200 centres evangèlics, que avui representen el 43 % de tots els que hi ha a la ciutat, i el protestantisme, que és la primera religió minoritària de casa nostra, té, segons el mapa de les religions, 725 esglésies evangèliques repartides per totes les comarques.

L’Església Evangèlica de Gràcia és membre de l’Assemblea de Germans.
Els Germans van néixer a Plymouth, al País de Gal·les, en una època que els miners i els proletaris eren majoria. Van intentar fer una agrupació perquè tothom fos ben rebut sense tenir en compte de quina denominació venia, ja que el protestantisme té moltes denominacions. Es tractava d’aglutinar tothom al voltant de la idea que Jesús era el seu salvador, sense altres distincions. El que els va identificar era que eren assemblearis, una mica anarquistes. Van acabar sent una altra denominació.
L’Església Evangèlica de Gràcia neix el 1869 però de fet, quatre anys després que Luter iniciés la Reforma, el 1517, a Catalunya ja es parlava de protestantisme i hi havia llibres de Luter.
Sí. Aquí a Catalunya hi va haver protestants des del principi. El que passa és que la Inquisició va fer molt bé la seva feina i la gent va fugir aterrida. Fins a principis del s. XIX el protestantisme no va tenir l’opció d’existir i qui subsistia ho feia en la clandestinitat. Quan la Inquisició va anar més de baixa igualment l’Església i el clergat tenien tot el poder i van posar totes les traves possibles perquè el protestantisme no pogués sortir a la llum.
Als anys 30 del segle XIX comencen a canviar les coses. El 1832 Melcior Prat i Colom publica ‘Lo Nou Testament’, en català, la primera obra de la Renaixença
Es va fer en català però es va editar i repartir a Londres. Aquí les bíblies havien d’entrat camuflades com si fossin volums d’enciclopèdies. Però sí, Lo Nou Testament és anterior a l’Oda a la Pàtria d’Aribau.
El 1863 els missioners William Gould i George Lawrence arriben a l’Estat.
Una mica abans, el 1838, el missioner anglès Robert Chapman ja va fer les primeres incursions a Espanya per veure si s’hi podia establir, cosa que no va poder fer. El 1863 va tornar a venir amb Gould i Lawrence però, amenaçats de ser enviats a galeres, van fugir el 1865. Van tornar el 1868, després de la revolució i a les portes de la nova Constitució que obria un període de llibertat religiosa. Gould es va quedar a Madrid i Lawrence a Barcelona, on va obrir escoles i una impremta. El 1869 inaugura oficialment l’Església Evangèlica de Gràcia.
L’activitat de Lawrence se centrava en la distribució de literatura bíblica.
Anava pels carrers amb un carro estirat per dues mules, que era el seu mitjà de transport, i el carro el feia servir de parada ambulant.
Ho feia així per tal que la gent conegués la Bíblia, totalment aliena al poble, ja que els catòlics la feien servir en llatí. Lawrence es va trobar que la gent desconeixia les sagrades escriptures pel fet que, en no estar traduïdes en la llengua vernacla, era inaccessible. Hi ha un text que explica que a Catalunya va ser un dels llocs on menys havien pogut entrar les idees del protestantisme perquè “tots parlaven una altra llengua”, el català. Per això aquest missioner va tenir la preocupació de traduir tots textos al català. També a les escoles, perquè el català era la llengua dels infants.
La primera escola que va obrir Lawrence va ser al carrer Ferlandina, al Raval. L’educació sempre ha estat prioritària pels protestants.
A les escoles fundades per Lawrence, s’ensenyava en català i en castellà i a més a més s’estudiava anglès. I es feia gramàtica, aritmètica i filosofia. I per als més grans psicologia. Era un ensenyament molt avançat en aquell moment i sempre per damunt de tot pensant en la llengua pròpia dels alumnes. Les escoles no estaven pensades només per als nens... En una època que els infants potser als onze anys ja es posaven a treballar moltes vegades es feien classes a les nits perquè hi poguessin anar els nens que ja treballaven, o els pares. Va tenir escoles a Ferlandina, al Raval, a la Barceloneta, i a Gràcia.
El 1870 i arran de l’epidèmia de la febre groga va obrir dos menjadors.
Ell i altres missioners que anaven arribant d’Anglaterra ho van fer per atendre les persones més vulnerables. De mica en mica Lawrence va tenir l’ajuda de la gent d’aquí, molta de la qual ja s’havia convertit al protestantisme. Mateu Cosidó, per exemple, va ser un dels seus grans col·laboradors. De les terres de Tarragona, mestre i poeta, Cosidó va escriure diversos himnes. Precisament va morir a causa de la febre groga, després d’estar ajudant, donant menjar i assistint la gent durant l’epidèmia.
Una de les millors èpoques per als protestants va ser la Segona República, fins que comença la Guerra Civil.
Durant la República vam estar molt protegits per la gent, perquè la gran majoria eren gent que havia assistit a les nostres escoles i ens coneixien. Ens veien com a europeistes, gent activa i moderna. No estàvem en la mateixa línia de la gent de l’Església Catòlica, amb el llatí, més tancada en ella mateixa. És en aquesta època que es van començar a gestar algunes altres esglésies i altres denominacions... però immediatament va venir la Guerra Civil i el franquisme i aquí va començar l’època negra, absolutament negra.
El seu pare, Àngel Cortès, un referent del protestantisme a Catalunya, li devia explicar moltes coses sobre aquella època fosca.
El meu pare es va convertir de més gran, ja a les darreries del franquisme, quan ja es van poder començar a obrir algunes esglésies. Però encara va viure aquella manera que tenia la gent de conviure amb la repressió, de no saber mai si et detindrien. El protestantisme amb Franco estava prohibit, totalment perseguit. Mestres de la República que eren protestants van ser depurats, molts van haver de marxar a l’exili. A la gent els posaven multes si els trobaven reunits a les cases, o no es volien agenollar durant les processons... Va durar molts anys i quan el meu pare es va convertir encara hi havia la pressió.
El 1966 es funda la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya (el que avui seria la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya). El seu pare en va ser un dels fundadors.
El meu pare havia estat lluitant pel català i va estar a la presó. El 1966 es funda la Fundació Bíblica, que va néixer per poder posar el català a l’abast de les esglésies evangèliques. Perquè les esglésies què necessitaven? La Bíblia! I a Catalunya aquesta havia d’estar traduïda al català, una cosa impossible durant el franquisme perquè el català ni tan sols es podia parlar. Penseu que quan va acabar l’etapa del franquisme més dura, a principis dels anys cinquanta, i es van obrir les esglésies hi havia policies secretes dins dels cultes per veure què es feia, què es deia i, sobretot, que no es fes res en català. El que va fer la Fundació Bíblica va ser treballar per poder nodrir les esglésies, perquè les esglésies poguessin fer una vida normal en català: poder llegir la Bíblia, poder cantar cançons... També es van traduir himnes. I van editar la revista Presència Evangèlica, que encara surt. Tot això el que volia era normalitzar el català dins l’Església Evangèlica.
En quin moment es pot obrir l’Església de manera oficial?
A partir del 1953, més o menys, però sempre sota vigilància. Però va ser aquell moment que es va donar una mica de llibertat en què hi va haver l’explosió del protestantisme a Catalunya, i es van començar a obrir les esglésies metodistes, les dels Germans, etc.
El protestantisme té moltes branques.
Moltes. Normalment cada església és independent. Encara que nosaltres siguem de les Assemblees de Germans i a Barcelona n’hi hagi setze o disset, cada església, cada comunitat, es dirigeix ella mateixa, s’autofinança i és independent de les altres. Hi ha organitzacions per sobre, per exemple nosaltres tenim la Coordinadora d’Assemblees de Germans, que aquest any també celebra els 150 anys, que ens engloba a totes. És una manera de saber què estan fent els altres i d’estar en contacte. Però sí, hi ha moltes denominacions evangèliques. Hi ha els metodistes, els presbiterians, els baptistes, els carismàtics, els pentecostals... Cada denominació té les seves esglésies i tothom funciona independentment. Una cosa que ens defineix és que en el protestantisme no hi ha jerarquia.
A Catalunya quines branques del protestantisme han estat les dominants?
Les més tradicionals són els metodistes, els de l’Església de Betel-Sant Pau, per exemple, que són presbiterians. També hi ha els episcopalians i nosaltres, les Assemblees de Germans, que som els més antics i els qui tenim més tradició. Els baptistes també són històrics, i darrerament hi ha el gran boom de pentecostals i carismàtics.
En els darrers anys desenes de milers d’immigrants procedents d’Amèrica del Sud, de l’Àfrica subsahariana i de determinats països europeus són protestants.
Sí, han aportat una església més ètnica, una mica diferent de la nostra. Jo sempre dic que els catalans som una mica com els alemanys, una mica quadrats, una mica seriosos. Les esglésies de molta gent que ha vingut de fora tenen al darrera una cultura diferent, amb més ritme, són més expressius... Però tot i que sí que és veritat que han nascut algunes esglésies amb la gent vinguda de fora que té les seves particularitats cal dir que molta gent nouvinguda s’ha integrat perfectament a les esglésies que ja hi havia. A la nostra església mateix tenim força gent que ha vingut de Sud-amèrica i estan totalment integrats. I el mateix passa a les esglésies metodistes i baptistes.
Aquestes noves esglésies que han nascut amb la immigració s’integren també a les vostres entitats, al Consell Evangèlic, per exemple.
Sí, estan totalment integrats en la manera de fer. Unes esglésies fan el culte en català, d’altres en castellà sense cap problema. Igual com tenim aquestes esglésies també tenim la luterana, que és de parla alemanya, tenim esglésies de parla anglesa, esglésies del Brasil que parlen en portuguès... Vull dir que sí que es van integrant però hi ha gent que se sent més a gust en una església on es pugui expressar en la seva llengua materna. Cal dir que s’han adaptat a la manera de fer d’aquí, formen part del Consell Evangèlic de Catalunya i participen de totes les activitats que es fan.
Crec que les celebracions amb motiu d’aquests 150 anys ja s’han anat fent al llarg de l’any però és a partir d’aquest mes de setembre quan us reserveu els plats forts. Què prepareu?
Les dates fortes seran el mes d’octubre. A part d’un acte institucional farem dos concerts de gòspel aquest octubre i un conjunt de gòspel i nadales al desembre.
Aprofitem que ara torna a tenir un gran auge el gòspel i volem que la gent l’escolti en el seu lloc tradicional, que és una església evangèlica, tal com proposem de veure.

Actes d’aniversari

El 14 de setembre i coincidint amb la Nit de les Religions, l’Església Evangèlica de Gràcia va inaugurar l’exposició ‘Terol 150’, un recull de fotografies i comentaris per explicar els seus 150 anys d’existència. L’exposició es pot veure fins al proper 29. El dia 20 d’octubre i després d’un culte hi haurà (al migdia) l’actuació del Cor Carlit Gospel. El 25 d’octubre hi haurà l’acte institucional i el 26 un altre concert amb Gospel Soul Barcelona. El 14 de desembre, el darrer concert amb Alegria Gospel Cor. Cortès recorda que és una oportunitat per escoltar gòspel al seu lloc tradicional, que és una església evangèlica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.