Ciència

Un nou fàrmac combat el càncer amb un efecte doble

El compost creat al VHIO reactiva el sistema immunitari i també frena la metàstasi

Ho assoleix en inhibir la proteïna LIF, clau per a l’evolució dels embrions i d’alguns dels tumors més agressius

Un nou fàrmac dissenyat per investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) planteja una esperançadora i innovadora aproximació al tractament del càncer que ha començat a provar-se amb unes desenes de pacients. El nou compost, que s’anomena MSC-1, inhibeix una proteïna anomenada LIF i actua en una doble vessant: d’una banda, recluta el sistema immunitari perquè actuï contra el tumor i, de l’altra, evita que les cèl·lules tumorals s’expandeixin i causin metàstasis o recaigudes.

L’assaig clínic arriba després d’una recerca liderada per Joan Seoane –director de recerca preclínica i translacional del VHIO i un dels primers a relacionar la LIF amb el càncer– juntament amb la resta d’investigadors del grup d’expressió gènica i càncer al mateix centre.

La proteïna LIF és “un mecanisme que ha estat dissenyat per a l’evolució dels mamífers durant milions d’anys, ja que és crucial per a la formació de l’embrió”, explica Seoane. Per tal que el sistema immunitari de la mare no rebutgi la formació de la nova vida, la proteïna LIF suprimeix la resposta immunitària a nivell local i protegeix l’embrió del sistema immunitari de la mare. A més també indueix la proliferació de cèl·lules mare embrionàries perquè el desenvolupament segueixi el seu curs.

El grup de Seoane va comprovar que, com amb els embrions, LIF també protegia els tumors i evitava que el sistema immunitari hi enviés les cèl·lules T per combatre’l. “És com si LIF desactivés el senyal d’alarma”, il·lustra el professor Icrea.

Com fa quan protegeix els embrions, LIF té una doble acció amb el càncer. A part de desactivar el sistema d’alarma, també promou la proliferació de cèl·lules mare tumorals. L’anticòs MSC-1, doncs, en bloquejar aquesta proteïna, no només reactiva l’alarma i promou el reclutament del sistema immunitari contra el tumor, sinó que també elimina les cèl·lules mare tumorals i ajuda a prevenir la metàstasi i les recaigudes.

Diana terapèutica

La proteïna LIF no s’expressa en tots els tumors i, pel seu mecanisme de funcionament, es relaciona amb els que són molt agressius. Ara que s’ha revelat com una diana terapèutica interessant, es podrà detallar quina incidència té en els diferents tumors, però els investigadors calculen que la presenten aproximadament un 60% dels càncers de pàncrees, un 50% dels glioblastomes (el tumor del sistema nerviós central més freqüent), un 15% dels de pulmó i un 30% dels d’ovari.

Amb tot, pacients amb altres tipus de tumors també la poden expressar i es podria mirar de tractar-los d’aquesta manera. “En oncologia hem canviat una mica el paradigma i ja no és tan important on es troba el tumor, sinó quin és el mecanisme molecular que es troba desregulat”, explica el doctor Seoane.

Aquest nou fàrmac obre una porta d’esperança que fa ser optimistes als investigadors, convençuts que el descobriment pot arribar a ser “molt important” per tractar alguns càncers. Amb tot, els investigadors són prudents i adverteixen que “encara falten alguns anys” perquè el fàrmac arribi de manera generalitzada als pacients que se’n puguin beneficiar. De moment, la potencialitat de LIF com a diana terapèutica ha quedat clara amb models animals. En els primers assajos amb humans, amb pacients del Vall d’Hebron i d’altres centres de referència en l’àmbit mundial com el Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i el Princess Margaret de Toronto, també s’ha vist que el fàrmac no és tòxic per als humans, així que ara se’n provarà l’eficàcia.

Un altre avantatge de l’MSC-1 és la seva compatibilitat amb altres tractaments amb quimioteràpia o immunoteràpia, que pot donar lloc a estratègies terapèutiques més consistents. De fet, els investigadors catalans ja han demostrat que la inhibició de LIF juntament amb la teràpia anti-PD1 genera una resposta antitumoral molt potent. “Quan les cèl·lules T entren al tumor, es poden activar amb el fàrmac immunoterapèutic anti-PD1. En models animals, els dos fàrmacs no només han aturat el creixement del tumor, sinó que en alguns casos també l’han fet desaparèixer. Quan això passa, es genera memòria immunològica. D’alguna manera, el sistema immunitari recorda el tumor, que no torna a aparèixer encara que s’introdueixin més cèl·lules tumorals”, expliquen Mònica Pascual-García i Ester Bonfill, les dues primeres signants de l’estudi.

LA FRASE

Els tumors que expressen LIF d’una forma més elevada són més agressius i amb pitjor pronòstic
Joan Seoane
Director de Recerca preclínica i translacional al VHIO


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CRISTINA MANYER
COACH NUTRICIONAL I D’HABITS DE VIDA I PROFESSORA DE CUINA TERAPÈUTICA

“Per Nadal es pot fer una cuina saludable i de gurmet”

Barcelona
societat

Concert a Santa Anna per ajudar l’Hospital de Campanya

Misses polifòniques

Barcelona

Impuls a una acció transversal per estabilitzar el litoral metropolità

Proposen vetar el patinet en voreres i calçades, a Girona

girona

Una cervesa per recollir fons per a la recerca en autisme

girona

Les persones, en el centre de la política

girona
societat

El Consorci del Besòs assegura que el riu es recuperarà ràpid

Olot promou una entitat de contractació de metges

Olot