Salut

L’onada de les seqüeles ja és aquí

Els hospitals intensifiquen els serveis de rehabilitació per fer front als efectes de la Covid-19 en els supervivents

Es calcula que un 15% dels ingressats arrosseguen conseqüències, però no està clar si seran permanents

Les seqüeles poden sorgir setmanes després i també en asimptomàtics

Un cop superat el tsunami de la Covid-19, els hospitals del país es preparen per fer front a l’onada de pacients amb seqüeles derivades del coronavirus, que ja ha començat a arribar. La majoria de centres han activat plans no només per intensificar els serveis de rehabilitació, sinó també per estudiar quines casuístiques ha deixat aquesta nova malaltia respiratòria en els pacients que han tingut la fortuna de superar-la després d’un episodi greu.

El que ja tenen clar hores d’ara és que el volum de pacients serà important i el ventall de seqüeles, ben divers. Segons les estimacions de diversos hospitals contactats per aquest diari, al voltant d’un 15% dels pacients que han estat ingressats necessiten un seguiment mèdic per valorar els efectes que col·laterals de la malaltia. “Dels 2.500 pacients que, aproximadament, vam tenir ingressats per pneumònia, n’estem seguint uns 400 com a possible població de risc per seqüeles”, explica el doctor Jacobo Sellarés, pneumòleg i encarregat de la consulta post-Covid a l’hospital Clínic. Els especialistes, però, matisen que hores d’ara el que tracten són “símptomes persistents” i que per concretar si esdevindran seqüeles irreversibles “s’hauria d’esperar als controls del tercer o el sisè mes”.

Les repercussions en el sistema respiratori (fibrosis pulmonars) són les més òbvies i importants, però no se’n poden menystenir d’altres com la trombosi vascular, que en alguns casos han acabat derivant en ictus que s’han descobert en el moment de desintubar el pacient. La insuficiència renal, les miopaties, les plexopaties i l’atròfia derivada de les llargues immobilitzacions a l’UCI en són d’altres. I també n’hi ha de menors i teòricament més transitòries, com afeccions cutànies o de fonació.

Amb aquest panorama, i com ja va passar durant el pic de l’epidèmia, els centres sanitaris s’han organitzat per respondre a aquesta situació creant, com a l’Hospital de Bellvitge, una unitat multidisciplinària dedicada a detectar i atendre les possibles seqüeles. Té un protocol amb poques diferències als de la resta: la primera visita de seguiment es fa per telèfon 30 dies després de l’alta. Si persisteixen els problemes, als dos mesos es fan proves funcionals i d’imatge. Finalment, als sis mesos, un darrer control estableix si el pacient pot rebre l’alta definitiva o es deriva a una unitat o servei específic.

Amb qui es treballa immediatament, però, és amb el perfil de pacients que, arran de la llarga estada a l’UCI, en surten amb miopaties (malalties neuromusculars que es tradueixen en un deteriorament i paràlisi del teixit muscular), plexopaties (dolor i pèrdua de mobilitat d’extremitats) i atròfia severa per desús de la musculatura. “No tenia força ni per aixecar el mòbil, i el braç dret no el podia ni moure”, recorda Ramon Fité, un jubilat barceloní que es recupera a Vall d’Hebron. Dues setmanes a l’UCI li han passat factura: “Ara ja puc menjar sol, però m’han dit que per poder tornar a la normalitat i conduir potser trigo un any”, explica.

L’hospital Vall d’Hebron ha reconvertit el Pavelló Salut, on durant els moments de més impacte de la pandèmia s’hi atenien les persones amb coronavirus, en un hospital de dia dedicat la rehabilitació. Cada dia hi passen 110 pacients. “Al principi es creia que la Covid només causava pneumònies, però pot activar una cascada que afecta altres òrgans”, constata la cap del servei de medicina física i rehabilitació, la doctora Judit Sánchez Raya.

El volum de feina per símptomes persistents és força important. Caldria reforçar el servei
Jacobo Sellarés
Cap de Consulta post-covid h. Clínic
Pensàvem que el perfil de pacient seria d’edat avançada, però el més gran en té 63 i força, entre 30 i 40
Judith Sànchez Raya
CAp de Rehabilitació vall hebron
A més dels morts als hospitals, s’hauran de comptar els que arribin per seqüeles setmanes després
Manuel Cervantes
Infectòleg del Parc Taulí
6
mesos
és el termini que fixen els especialistes per certificar si les seqüeles de la Covid seran irreversibles
16
per cent
dels pacients que van ingressar al Clínic per pneumònia s’estan seguint per possibles afectacions
110
pacients
al dia es tracten a l’espai dedicat a rehabilitació del Pavelló Salut de l’hospital Vall d’Hebron
Les afectacions com a conseqüència de la Covid són variades i el volum de pacients que en tinguin pot ser alt
Salud Santos
cap de Pneumologia H. Bellvitge

CAP implicats, memòria alterada

Integració al Taulí

L’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell ha posat en marxa la que, diuen, és la primera unitat funcional de la Covid de l’Estat que treballa conjuntament amb els centres d’atenció primària per fer el seguiment dels pacients amb seqüeles de Covid-19. L’objectiu és coordinar-se amb els CAP per millorar l’atenció al pacient amb un sistema híbrid de seguiment (presencial i telemàtic), i fer el seguiment de grups de pacients que han passat el virus de manera més severa, per potenciar la recuperació i conèixer quines d’aquestes seqüeles es poden cronificar. Segons fonts del centre sabadellenc, les seqüeles poden aparèixer “setmanes després d’haver tingut la infecció vírica, inclús en els casos diagnosticats com a lleus o asimptomàtics”. A més, el Taulí ha engegat un estudi serològic per determinar si s’han generat anticossos a la malaltia i la seva eficàcia en un nou brot del virus.

El cervell, a estudi

Les seqüeles que deixa la Covid-19 no es limiten només a la part física. La literatura científica recull que, amb relativa freqüència, els pacients que ingressaven en les unitats de cures intensives, i sobretot aquells que tenien dificultats respiratòries durant un període prolongat de temps, també en sortien amb afectacions a la memòria, la conducta, l’estat d’ànim i la capacitat per realitzar activitats de la vida diària. Aquests efectes ja descrits s’estan apreciant actualment pels clínics i l’Institut Guttmann, centre de referència en la rehabilitació de persones amb discapacitat d’origen neurològic però que ha atès la Covid-19 per la seva vinculació amb l’hospital Germans Trias i Pujol, està duent una recerca longitudinal per conèixer, de manera objectiva, a curt, mitjà i llarg termini, la repercussió sobre la salut cerebral (neurològica i psiquiàtrica) i els trastorns cognitius que se’n deriven.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols i clarianes amb xafogor al litoral

Barcelona

Treball assegura que les ajudes a la renda garantida es van incrementar malgrat la “paràlisi” de l’administració

Barcelona

Putin anuncia que Rússia ja té la vacuna contra la covid-19

Mor el magistrat del TSJC Daniel Bartomeus als 66 anys

Barcelona
En Directe

Educació descarta reeditar les targetes moneder i repartirà el menjar si hi ha confinaments parcials durant el curs

Barcelona

El nombre d’usuaris d’autobús a Catalunya cau un 62,2% el juny per la pandèmia

Barcelona

Els nous contagis segueixen en descens a Catalunya

Barcelona

La pandèmia triplica el nombre de joves que s’incorporen a la Creu Roja per fer de voluntaris

Barcelona / Vilafranca del Penedès

Els casals d’estiu aproven amb nota

girona