Salut

La Covid-19 es va acarnissar amb la Catalunya Central

L’Anoia, el Bages, el Berguedà i Osona són les comarques que registren una taxa més alta de defuncions per cada 10.000 habitants

El Barcelonès i el Vallès Occidental són les que tenen més morts

Les comarques de la Catalunya Central han patit els estralls de la Covid-19 amb més intensitat que cap altre indret i són les que per volum de població han registrat més defuncions, segons les dades recopilades per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), del departament de Salut. De les sis comarques que configuren la Catalunya Central, quatre són les que ocupen les primeres posicions pel que fa a la taxa estandarditzada de defuncions per Covid-19 ajustada per sexe i edat per cada 10.000 habitants.

L’Anoia, la comarca on hi ha la conca d’Òdena, que va viure un confinament total durant les primeres setmanes de pandèmia, registra una taxa estandarditzada de defuncions de 44 per cada 10.000 habitants, la més alta amb diferència de tot el territori català. La segueixen el Bages, amb una taxa de 25,38, segons les dades recollides fins al 22 de maig; el Berguedà. amb 22,80, i Osona, amb 22,10. El Moianès ocupa la setena posició del rànquing amb una taxa estandarditzada de 16,84, mentre que al Solsonès, l’altra comarca que forma part de la Catalunya Central, les xifres són molt inferiors, amb una taxa de 6,04 i nou difunts en total. Entre totes sis comarques sumaven divendres 1.521 persones mortes per Covid-19, prop del 13% del total de defuncions registrades a Catalunya.

Més població, més morts

Els volums més alts de morts s’han comptabilitzat a les comarques amb més població, tot i que la correlació no és ben bé exacta. El Barcelonès és la comarca més poblada de Catalunya i la que ha tingut més defuncions., 4.808, amb una taxa estandarditzada de difunts per cada 10.000 habitants de 18,33. En segon lloc, pel que fa al nombre de defuncions, se situa el Baix Llobregat, amb 1.407 morts, 107 més que el Vallès Occidental, que és la segona comarca de Catalunya en nombre d’habitants, gairebé 100.000 habitants més que el Baix Llobregat. El Vallès Occidental, amb 1.300 defuncions, ocupa el quart lloc en volum de decessos. El Baix Llobregat ocupa la cinquena posició del rànquing de la taxa estandarditzada de defuncions i el Barcelonès és al sisè lloc, mentre que el Vallès Occidental és en la novena posició.

Les deu comarques que encapçalen la classificació per taxa estandarditzada pertanyen totes a la demarcació de Barcelona.

En el cas del nombre absolut de defuncions, entre les deu primeres posicions vuit són de la demarcació de Barcelona. Per ordre, el quart lloc l’ocupa el Vallés Oriental i , tot seguit, se situen el Maresme, el Bages, l’Anoia i Osona. El Gironès se situa en el novè lloc, mentre que per volum de població ocupa la setena posició, i el Tarragonès és la desena comarca en volum de víctimes mortals, però pel que fa a la xifra de població ocupa el cinquè lloc.

Dades disponibles

L’AQuAS ofereix dades actualitzades del nombre de defuncions per comarques i no per municipis per evitar la identificació de les persones difuntes i garantir-ne la confidencialitat. Per identificar la comarca de residència es basen en la informació que apareix a la targeta sanitària. Els mapes interactius de defuncions per comarques complementen les xifres de contagis que han donat positiu a través d’una prova diagnòstica, que en aquest cas es registren per municipi i també per àrea bàsica de salut amb les dades que apareixen a les targetes sanitàries. Per mantenir la privacitat, només es mostren els municipis amb més de 200 habitants.

LES XIFRES

44
Defuncions
per cada 10.000 habitants és la taxa estandarditzada de l’Anoia, la més alta de Catalunya.
12,9
Per cent
dels morts a tot Catalunya s’han registrat a les comarques de la Catalunya Central.
9
Comarques
catalanes han registrat menys de deu defuncions durant tot el període de la pandèmia.

Cap víctima a Cerdanya i al Pallars Sobirà

A l’altra banda del recompte hi trobem les comarques que han registrat menys defuncions. N’hi ha deu en total que han tingut menys de deu difunts cadascuna des de l’inici de la pandèmia. I d’aquestes van al capdavant de la classificació dues comarques que no han registrat ni una sola defunció per Covid-19. Són Cerdanya, dividida administrativament entre les demarcacions de Girona i Lleida, i el Pallars Sobirà, a la demarcació de Lleida, que formen part de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, que es va situar entre les primeres que van encetar la desescalada i que aquesta setmana ha entrat a la fase 2 .

A aquestes les segueixen tres comarques més amb un sol difunt: el Priorat i la Ribera d’Ebre, a la demarcació de Tarragona, i l’Alta Ribagorça, a la de Lleida. El Priorat forma part de la regió sanitària del Camp de Tarragona, la Ribera d’Ebre està inclosa a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre, mentre que l’Alta Ribagorça és part de la de l’Alt Pirineu i Aran. Per tant, totes tres són ja a la fase 2.

Tot seguit se situen les comarques de l’Alt Urgell, les Garrigues i la Vall d’Aran, a la demarcació de Lleida, amb sis defuncions cadascuna . El Solsonès també té menys de deu difunts. Fins ara ha registrat nou defuncions.

A les comarques de Girona, després de Cerdanya va el Ripollès, amb onze defuncions, tot i que l’Alt Empordà té la taxa estandarditzada de defuncions per cada 10.000 habitants més baixa, de 2,76, i ha registrat 36 defuncions. A la demarcació de Barcelona, la taxa més baixa la té la comarca del Baix Penedès amb 10,01 i un total de 96 defuncions fins al dia 22 de maig. Tot seguit situen les comarques del Maresme, amb una taxa de 12,21 i 527 morts, i el Garraf, amb una taxa de 12,51 i un total de 163 persones mortes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els casals d’estiu aproven amb nota

girona

Primer assaig clínic propi a l’Hospital de Figueres

FIGUERES

Més de 3.000 catalans, atrapats a l’estranger durant la pandèmia

Barcelona

Figueres millora les dades i reprèn la programació d’estiu

FIGUERES / VILAFANT

Guanyem titlla d’incoherent la política de pisos turístics

GIRONA

Veïns de la plaça Pallach acusen el govern de Girona d’“abandonament”

girona

Salut proposa que els bars de Lleida obrin al 50%

barcelona
DANIELA I DANIEL
TURISTES SUÏSSOS

“Ens preocupa que els nens perdin escola”

platja d’aro
POLÍTICA

Ignacio Garriga, candidat de Vox a Catalunya