Salut

Empenta de La Caixa a la recerca pionera en salut

La fundació bancària lliura les beques per a 79 projectes d’investigació amb clara incidència en la salut

Amb més de 500 milions invertits en tres dècades, és la segona entitat filantròpica d’Europa

Es podria reduir l’impacte ambiental amb materials intel·ligents? I revertir la immortalitat de les cèl·lules cancerígenes? O diagnosticar la demència amb una simple anàlisi de sang? Aquestes són només tres mostres de les preguntes que es plantegen els millors investigadors de l’Estat i que tindran l’oportunitat de resoldre durant els pròxims anys gràcies al finançament de la Fundació Bancària La Caixa. En total, s’ha beneficiat 79 projectes de temàtiques diverses però amb un clar denominador comú: la vocació d’assolir un impacte social immediat. Els ajuts, que es divideixen en tres programes i sumen un total de 28 milions d’euros, els van lliurar ahir el president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, i el ministre de Ciència i Universitats del govern estatal, Pedro Duque.

El programa de beques de postdoctorat és el més nombrós, amb 33 seleccionats per impulsar-ne els projectes de recerca i fomentar així carreres científiques d’alta qualitat i innovadores. Aquí hi trobem propostes que esperen aclarir, per exemple, si es pot detectar i tractar el Parkinson mitjançant l’intestí (VHIR), per què els tumors benignes no esdevenen malignes (Idibell), quins canvis provocarà la física quàntica en les tecnologies de la informació (ICFO) o com es poden millorar els cultius per fer front al canvi climàtic (CRAG).

El programa d’excel·lència de recerca en biomedicina i salut ha creat enguany, en la segona edició, una línia específica de finançament per a tecnologies facilitadores en salut per lluitar contra les malalties amb més impacte, com ara les cardiovasculars, neurològiques, infeccioses i oncològiques. En aquest apartat s’han concedit ajuts a investigadors de primer nivell com Maria Blasco, directora del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas; Eduard Batlle, coordinador del programa d’oncologia de l’IRB, o Maria Abad, líder del grup de plasticitat cel·lular i càncer al VHIO. Els seus treballs volen aclarir, respectivament, si és possible revertir la immortalitat de les cèl·lules cancerígenes, si es pot frenar la metàstasi del càncer de còlon interferint en l’entorn tumoral i com es comuniquen entre elles les cèl·lules tumorals.

La tercera branca de les ajudes, Caixaimpulse, promou la creació de noves empreses o d’acords de transferència tecnològica per transformar el coneixement científic de l’àmbit de la biomedicina en serveis i productes amb valor per a la societat. Enguany s’hi ha beneficiat 21 projectes, que poden arribar a percebre fins a 100.000 euros, a més d’un programa de formació, tutoria en esperit empresarial i accés a experts en diferents àrees d’innovació. En aquesta categoria hi ha, per exemple, Samuel Sánchez, investigador de l’IBEC, que aspira a millora la qualitat de vida dels pacients amb càncer de bufeta. Explorarà la possibilitat de nanomotors autopropulsats per fer funcions diagnòstiques i terapèutiques i combatre les cèl·lules canceroses de la bufeta. Com la seva, la majoria de projectes d’aquest apartat també se centren en aspectes que millorin la salut i l’esperança i qualitat de vida.

Amb aquests ajuts, la Fundació Bancària La Caixa destinarà enguany 90 milions d’euros a la recerca, sobrepassant el total de 500 en tres dècades. Això la converteix en la primera entitat filantròpica de recerca de l’Estat, la segona d’Europa i una de les més potents del món.

LA XIFRA

28
milions
és l’import que dedicarà la Fundació Bancària La Caixa als 79 projectes de recerca concedits ahir.

LA FRASE

Les beques que lliurem avui ajudaran a dibuixar, amb el talent dels científics, un futur esperançador
Isidre Fainé
President de la Fundació Bancària La Caixa

Estudiaran com aturar “el missatger” del càncer

Maria Abad (VHIO) va ser una de les primeres investigadores a caracteritzar els micropèptids, un tipus de proteïna diminuta i desconeguda fins al 2015. Ara sospita que són els missatgers per escampar la malaltia excretats en exosomes i investigarà si té raó en casos de càncer de pàncrees. Això permetria avançar en el diagnòstic ràpid i en el tractament del càncer més mortal i incurable.

El cervell podria regular la microbiota i l’obesitat

Marc Claret té la hipòtesi que hi ha un eix de comunicació entre hipotàlem i la microbiota intestinal. “Aquesta comunicació entre cervell i intestí és important per la regulació de la gana i el metabolisme, però si la comunicació existeix i s’altera podria conduir a l’aparició de malalties com l’obesitat”, indica el cap del grup de control neuronal de metabolisme a l’Idibaps, que ho investigarà amb ratolins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nou acord per frenar l’incivisme nocturn a Blanes

blanes

Acusa Educació d’haver-la discriminat perquè és mare

girona

La Policia de Girona aposta per un model de proximitat

Girona

Lleuger descens de les càries entre els escolars

girona

L’Amical Antics Guerrillers de Catalunya es reconstitueix a Olot

Olot
La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

girona

El TSJC anul·la l’entrevista eliminatòria als docents

Barcelona

Madrenas veu innegociable la ubicació del nou Trueta amb la resta de l’àrea urbana

girona