Política

JORDI XUCLÀ

Cap de llista de CDC a Girona a les eleccions del 26-J

Diputat experimentat d'un partit en transició

Diputat de CiU des del 2004 i de Democràcia i Llibertat en l'última legislatura, encapçala per primer cop una llista de CDC, abans que doni pas a un nou partit

Destaca la joventut de candidats com ara Sergi Miquel

Hem de mirar la lletra petita dels contractes de l'AP-7 per evitar que aquest continuï sent un país de peatges
Des de la primera Constitució espanyola, la del 1812, fins a la de la Segona República, cap no ha estat reformada
Per arribar a acords, els socialistes arrosseguen el llast del gran ‘lobby' conservador que és el PSOE andalús
Per què Espanya és un mal negoci per als catalans?
Per coses com el que ha passat amb TP Ferro, el Castor gironí
Com que no hi haurà majories absolutes ni estables, nosaltres tindrem més marge al Congrés per treure'n coses de profit

Aquí estem de nou, sis mesos després de la nostra última entrevista, a la mateixa taula del mateix despatx de la seu de Convergència a Girona. “Estic impactat perquè s'hagin hagut de repetir les eleccions. A tot Europa mai no s'havien repetit unes eleccions des de la Segona Guerra Mundial, amb dues úniques excepcions: el 2012 a Grècia i el 2015 a Turquia. Així és la cultura política espanyola: en comptes d'arribar a pactes per garantir la governabilitat com els holandesos i els suecs, en aquest cas s'ha seguit l'exemple dels grecs i els turcs”, diu Jordi Xuclà i Costa (Olot, 1973), que aquest diumenge tornarà a ser el cap de llista convergent per Girona a les eleccions estatals. Amb un matís: serà la primera i previsiblement l'última vegada en què ho farà amb les sigles del seu propi partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ja que l'any 2000 va ser elegit senador dins la llista de la coalició Convergència i Unió (CiU), de la qual també formava part quan va aconseguir l'escó de diputat en els comicis del 2004, el 2008 i el 2011. I el 20 de desembre passat va ser el cap de llista de Democràcia i Llibertat, la nova coalició encapçalada per CDC en aquelles eleccions infructuoses, que ara es repeteixen. Tenint en compte que els militants de Convergència van decidir recentment obrir el procés per crear un nou partit, el 26 de juny tindrà lloc el debut i el comiat de CDC –com recorda Xuclà, fins i tot el 1977 Jordi Pujol va encapçalar la llista de la coalició Pacte Democràtic per Catalunya– en unes eleccions espanyoles en solitari i amb les seves pròpies sigles. “Farem un partit nou que obri les finestres i les portes del que ara és CDC a socialdemòcrates, sobiranistes, democratacristians i gent que mai no hagi estat en política, perquè entri aire fresc que s'emporti les coses dolentes, sense oblidar mai que Convergència ha fet moltes coses bones”, afirma Xuclà, amb un entusiasme encomanadís, sobre el futur a mitjà termini. El futur immediat, el de demà passat, té a les comarques gironines uns objectius més concrets: “Obtenir tres senadors, sense el patiment d'última hora de les eleccions del desembre –quan vam perdre el tercer per molt pocs vots–, i acaronar i ambicionar la idea del tercer diputat”, repetint així els resultats assolits per CiU el 2011.

“Estic molt content de la llista electoral: el número 2 per al Congrés és Sergi Miquel, un noi de 26 anys, fill de Llagostera, que actualment és el secretari general de la Joventut Nacionalista de
Catalunya (JNC), i estic pràcticament segur que serà el diputat més jove de
Catalunya. I la número 2 per al Senat torna a ser Clàudia Massó, que té 29 anys i és de Banyoles. I a la Cerdanya tenim l'Edi Conde, que té 20 anys, és d'Alp i forma part de la llista del Senat com a suplent. Quan vaig començar en política em van donar oportunitats, i ara jo estic en posició de començar a donar-ne a gent jove. No vull dedicar-me a la política tota la vida.”

Final de cicle de la política espanyola

I així veu Xuclà la situació que ens ha portat fins aquí: “El desembre passat, Rajoy se'n fotia amb frases grandiloqüents, de la incapacitat política dels catalans per formar govern, però ara són els partits espanyols els que en cinc mesos no han sabut donar resposta al clam democràtic de la majoria del poble de Catalunya i, en el moment en què l'agenda catalana va ser expulsada de la vida política espanyola, s'han hagut de repetir les eleccions. Els partits polítics espanyols han intentat fer un cordó sanitari al voltant dels partits sobiranistes catalans. Nosaltres els ho vam posar més fàcil que molts d'ells entre ells mateixos, però no ens deixen ni dialogar, i això diu força de la cultura democràtica a l'Estat espanyol. El ‘problema català' és, en realitat, el problema del final de cicle de la política espanyola”, afirma. Per al candidat convergent, els precedents històrics expliquen moltes coses: “Des de la primera Constitució espanyola, la del 1812, fins a la penúltima, la de la Segona República, cap no ha estat reformada: totes s'han col·lapsat, per un canvi de règim, un cop d'estat, etc. La cultura política espanyola no està acostumada a reformar les coses quan toquen i, si haguessin reformat l'actual Constitució fa uns anys, no hauríem arribat fins aquí, però el PP ha preferit actuar com el gran patrocinador de l'independentisme.”

Per a Xuclà hi havia almenys “tres fórmules possibles per evitar les eleccions, com a mínim”, que són aquestes: “La primera hauria estat una entesa entre el PSOE, Podemos i els partits nacionalistes, com a forces que volien el canvi, però els socialistes arrosseguen un gran llast, que és el gran lobby conservador del PSOE andalús; la segona seria la fórmula clàssica, un acord entre el PP i el PSOE, que ja veurem si finalment es produeix, i la tercera seria la via més imaginativa: un govern tècnic a la italiana, presidit per un independent.” No se sap si del
26-J sortirà un d'aquests escenaris –Xuclà dubta sobretot del tercer, justament pel fet de ser el més “imaginatiu”– o un altre qualsevol derivat de la gran incògnita d'aquests nous comicis, però el candidat gironí sí que té molt clara una cosa: “En un escenari en què segur que no hi haurà majories absolutes ni estables, nosaltres tenim més marge per treure'n coses de profit. Hi veig una oportunitat que no veia amb la majoria absoluta del PP ni amb Zapatero. Com afirma la dita castellana, a río revuelto, ganancia de pescadores. Crec que serà la nostra gran oportunitat per treure les comarques gironines de la lamentable situació en què es troben com a penúltima demarcació de l'Estat en inversió per càpita.”

Desconstruint l'herència del PP

De moment, Jordi Xuclà no dóna
per perduts els 188 dies que ha durat l'onzena i més breu legislatura de la democràcia espanyola: “Durant aquests mesos, nosaltres hem votat i hem treballat com bojos. Jo he estat president de la comissió de cooperació i desenvolupament del Congrés, en la qual hem tingut una activitat molt alta, perquè tots els partits de l'oposició volíem la desconstrucció de l'herència del PP en aquest àmbit i desenvolupar polítiques alternatives en temes com ara la immigració, de les quals hem creat com un esbós per poder-les tirar endavant en la propera legislatura. Tant de bo no es produeixi un pacte entre PP i Ciudadanos, perquè les aturaria.”

Sobre els resultats de les eleccions del 20 de desembre, Xuclà sí que comenta una cosa positiva: la renovació dins de la cambra baixa. “Dels 350 diputats, en aquesta ocasió només repetíem 126, en part per la irrupció de Podemos i Ciudadanos. Això ha representat una arribada d'aire fresc que almenys ha estat positiva com a revulsiu. Una altra cosa és que aquests novíssims hagin vingut a fer-ho tot de nou, com pretenien. En realitat, Ciudadanos ha actuat com una franquícia de l'Íbex 35 de la borsa de Madrid, i Podemos ha portat a terme una política més enfocada a provocar unes noves eleccions que a possibles pactes.”

Recuperant la idea que tornem a les urnes per la incapacitat dels partits espanyols per afrontar el “cas català”, el cap de llista de CDC a Girona fa aquesta reflexió, amb un xic d'ironia, sobre la indiferència que no han de provocar aquestes eleccions en els sectors sobiranistes: “Ja que han tingut el bon gust de fer-nos l'homenatge de dedicar-nos aquestes eleccions, demano la mobilització del poble català –encara que coincideixin amb el pont de Sant Joan– per donar-nos suport i reforçar les nostres posicions perquè s'ho trobin a la cara. Tot i que el futur del nostre país passa en realitat pel que es decideixi al Parlament de Catalunya, mentrestant es prenen decisions a Madrid que fan mal als catalans, com la negativa a un finançament just o a la llei de dependència que ens cal. Per tant, de moment hi hem de ser presents per decidir de manera pràctica. Nosaltres no anem allà a pactar un referèndum, perquè ja sabem que Espanya no el vol, sinó a defensar els interessos dels catalans mentre no tinguem un estat propi.”

Aquests interessos que Xuclà està disposat a defensar inclouen “la cancel·lació d'algun dels grans reptes pendents de les comarques gironines”, sobretot pel que fa a grans infraestructures com ara l'N-II i les obres eternes per desdoblar trams com ara el de Sils a Maçanet (“Un autèntic engany al contribuent”), l'eix pirinenc, la inversió en costes –platges, camins de ronda i passejos marítims–, la creació d'un baixador ferroviari a l'aeroport, la nova seu de l'arxiu provincial, la variant d'Olot com a “peça més dèbil de l'eix transversal”... Xuclà recorda també que el 2021 finalitzarà la concessió del tram nord de l'AP-7 fins a la frontera francesa com a autopista de peatge, però ara mateix no sembla tan clar el seu rescat sense que representi un cost inassumible per a l'administració. “En aquesta nova legislatura hem de mirar la lletra petita dels contractes per evitar que aquest continuï sent un país de peatges”, afirma Xuclà, que també ha denunciat reiteradament el cas TP Ferro (“el Castor gironí”), l'empresa hispanofrancesa amb participació de Florentino Pérez a qui Álvarez-Cascos va adjudicar la concessió del túnel del Pertús per al tren d'alta velocitat. “Per una planificació pèssima, TP Ferro es troba ara en una situació crítica i reclama uns 675 milions d'euros als estats espanyol i francès. Per què Espanya és un mal negoci per als catalans? Per coses com aquesta.”

El jardí de la Infància

Jordi Xuclà va triar com a escenari per a la foto el jardí de la Infància per dues raons: una, la més pràctica, per proximitat a la seu de Convergència a Girona; l'altra, la més simbòlica, perquè en aquest espai va tenir lloc, el 9 de juny, el primer acte de la campanya electoral de CDC, amb la presència de Carles Puigdemont i Artur Mas. Al jardí de la Infància es conserva un refugi antiaeri –l'entrada es veu a la part inferior esquerra de la imatge– i hi ha una placa que recorda Carles Rahola, afusellat pel franquisme per haver publicat articles com ara Refugis i jardins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra insta les patronals a fer front comú per les inversions

barcelona

Sánchez torna a Pedralbes

madrid
opinió

Solé Tura, entre el mite i la realitat

Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC)

El PDeCAT vol “transitar” cap a un partit que es digui JxCat

Barcelona

Veuen contradiccions en el policia que duia GoPro l’1-O

girona

Els laboristes s’estimben i toquen fons amb Corbyn

Londres

Guanya el ‘Brexit’

Londres
Tres mil efectius vigilaran el Tsunami al Camp Nou

Tres mil efectius vigilaran el Tsunami al Camp Nou

Barcelona

Obres de millora al peveter del Fossar