Política

Almenys divuit morts en el dia més sagnant des del cop d’estat a Birmània

Milers de ciutadans surten a manifestar-se malgrat la repressió i els militars obren foc

Protestes per l’anul·lació de les legislatives del novembre passat

L’exèrcit i la policia de Myanmar van disparar foc real als manifestants, ahir, amb un balanç d’almenys divuit persones mortes i desenes de ferides en el que ha esdevingut el dia més cruent des de l’inici del cop militar perpetrat per l’exèrcit, segons fonts de les Nacions Unides, la vigília del primer mes de l’alçament militar. Les forces de seguretat van obrir foc de manera indiscriminada a les ciutats de Yangon, antiga capital i ciutat més poblada del país, Dawei i Mandalay per reprimir les manifestacions massives que exigeixen als militars que tornin el poder al poble i alliberin els polítics detinguts després de les protestes de les darreres setmanes.

“Al llarg del dia, en diversos llocs del país, les forces policials i militars s’han enfrontat a manifestacions pacífiques, fent servir força letal i força menys que letal que, segons informació creïble rebuda per l’Oficina de Drets Humans de l’ONU, ha deixat almenys 18 persones mortes i més de 30 ferides”, va dir l’oficina. L’acció policial es va produir després que la televisió estatal anunciés que l’ambaixador de Birmània a les Nacions Unides, Kyaw Moe Tun, havia estat acomiadat per haver traït el país després que instés l’organisme mundial a utilitzar “qualsevol mitjà necessari” per revertir el cop d’estat de l’1 de febrer que va destituir la líder electa, Aung San Suu Kyi. El comunicat acusa Kyaw Moe Tun d’haver comès un delicte d’“alta traïció” contra el país i d’“abusar dels poders i responsabilitats atribuïdes” durant la seva intervenció, que va acabar amb el gest d’alçar tres dits popularitzat entre l’oposició als militars. El relator especial de l’ONU per a Birmània, Tom Andrews, va exalçar el gest de “valentia” de Kyaw Moe Tun i va demanar que els països actuïn contra el govern militar.

El canal públic MRTV, ara sota control militar, va informar, dissabte, de la detenció de 479 persones acusades de “protestes contra l’Estat” en una de les jornades més violentes des de la revolta militar. Segons diverses fonts no oficials, el nombre de detinguts que hi va haver ahir se situa al voltant dels 2.000. La junta militar assegura, per la seva banda, que la policia utilitza la força mínima contra les manifestacions, mentre que el diari oficialista The Global New Light of Myanmar va publicar, ahir, un article en què la policia amenaça d’“emprendre accions legals” contra els líders de les manifestacions.

L’origen dels disturbis violents de les darreres hores també podria haver estat el fet que, divendres passat, la nova comissió electoral de Birmània, designada per la junta militar, va invalidar els resultats de les eleccions legislatives del novembre passat, en què va obtenir una victòria aclaparadora la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), el partit d’Aung San Suu Kyi. Les noves autoritats electorals van declarar que els resultats electorals quedaven oficialment “anul·lats” després d’una reunió amb representants polítics a Naypyidaw.

LES XIFRES

2.000
persones
van ser detingudes per la policia i els militars durant les protestes al llarg del dia d’ahir.
1
mes
fa del cop militar que hi ha hagut a Birmània i que ha desfermat una onada de protestes arreu del país.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Reclamen la recuperació de la casa pairal de Francesc Macià

Alcarràs
POLÍTICA

Actes en record de Guillem Agulló en el 28è aniversari de l’assassinat

Cuixart: “Soc a la presó perquè no volen que votem”

barcelona

El règim jordà compleix un segle, amb celebració i temor

Beirut

Els equatorians escullen entre l’opció de la dreta i el retorn al model de Correa

quito

L’alcalde de Roquetes, el tercer a judici per l’1-O

barcelona
Pròxim Orient
Crisi econòmica libanesa

L’estat de dret marxa del Líban

beirut
Primera volta de les presidencials al Perú

Primera volta de les presidencials al Perú

lima
L’exclusió de Toni Cantó, al Constitucional

L’exclusió de Toni Cantó, al Constitucional

MADRID